14.3 C
Amposta

L’Alcalde embolat

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La tradició és una manera de fer les coses que la societat considera convenient tolera i que es transmet de generació en generació, són usos, pautes o costums de caràcter religiós, cultural o jurídic. És una pràctica mental d’un model que s’aguanta amb el temps gràcies a la seva repetició i formen part de la identitat i creences de la manera de ser dels pobles i han de ser un gran nombre de persones que les respectin.

El valor d’una tradició s’aplica a costums, festes o espectacles com el bou embolat que se celebren durant molts anys a les Terres de l’Ebre, aquesta existència tan llarga els dóna una nota eterna o sagrada, permanent i inalterable. Però si mirem enrere ens adonarem que els defensors d’aquestes teories estan molt equivocats, doncs la contínua evolució de la societat amb canvis de valors i principis fa que les tradicions es puguin canviar o que desapareguin per reprendre altres activitats més positives, no són eternes.

El bou embolat és una tradició com diuen els que n’estan a favor del País Valencià, Terol i Catalunya. La festa comença quan es fa de nit, es provoca un bou col·locant-li dues boles de quitrà enceses a les banyes per tornar neguitós a l’animal i el joc és evitar les seves envestides, cosa que amb l’aldarull de la gent, el foc de les banyes i els que instiguen a l’animal aquest pateix un tracte brutal i salvatge. Aquesta tradició podria tenir el seu origen en la civilització Minoica.

Catalunya és la tercera comunitat on es fan més espectacles de bous embolats gairebé 500 espectacles i la gran majoria d’aquests són a les Terres de l’Ebre en pobles com Aldover, Amposta, la Ràpita, el Lligallo, Mas de Barberans i altres. Les ramaderies que operen en el territori han vist com un negoci a l’alça per salvar el seu negoci aquest tipus d’espectacles populars doncs cada cop compten en menys suport social i polític per les curses de braus el negoci que fins ara havien fet.

La gran acceptació d’aquests espectacles dels ajuntaments de les Terres de L’Ebre poden ser de tipus electoral encara que costa de creure per la poca gent que els hi dóna suport i l’argument de pes que fan servir els que estan a favor és la tradició. Per aturar aquesta tradició de maltractament animal i que els ajuntaments no recolzin, seria instructiu i donaria valor afegit al territori convocar l’alcalde embolat dels ajuntaments que hi donen suport logístic i econòmic, una festa única i intransferible, guarnir l’alcalde amb unes banyes artificials amb les boles de quitrà col·locades i enceses fent el mateix recorregut que el bou, amb els crits i aldarulls de la gent, la calor de les boles al cap, amb la quantitat de coses que els hi llencen, ser el centre de la festa amb una gran diferencia amb el bou, en acabar l’espectacle l’alcalde podria explicar les sensacions, com s’ha trobat i el grau de patiment sofert cosa que l’animal no pot fer. L’espectacle seria únic doncs no se’n faria cap mes ,per aquest motiu demano una reflexió, ja que els bous no la poden demanar, perquè s’aturin aquests espectacles cruels, de maltractament i salvatges dels animals a les Terres de L’Ebre, la Tradició sempre es pot canviar. Pensem-hi.

Joan Cunill, enginyer mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

2 COMENTARIS

  1. Lo de Joan Cunill no es una opinió, es un insult. Es pot estar en contra, però no enganyar al lector, a no ser que sigue ignorant de lo que realment succeeix en un recinte taurí, sent així millor es dedique a la seua professió.

  2. És obvi que el bou pateix, i si no, només cal veure el moment d’estrés de quan és embolat, com el bou crida perquè no es pot moure mentre una vintena de persones l’estan bloquejant. El foc li produeix petites cremades (doloroses) mentre l’animal corre pels carrers o la plaça, o quan xoca contra algun objecte.
    Voleu negar el patiment del bou? Us sentiu millor després del sacrifici? Si, el bou embolat és tradició, però també és dolor, misèria humana, maltracte, salvatgisme… ei! I és pot canviar! Les tradicions no són d’obligat compliment.
    No considero que s’hagi d’embolar cap alcalde. El que cal com a societat, és avançar en valors i respectar els éssers vius.
    Ara ja podeu abocar la vostra ira. Sóc ebrenc, sóc ampostí i sóc persona.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -