Unió de Pagesos denuncia que el pla de control poblacional dels senglars a les Terres de l’Ebre per reduir el risc de transmissió de tuberculosi (TB), arriba dos anys tard i ple de «greus mancances». Entre altres, l’organització agrària alerta que el pla es basa en estimacions de població de fa anys i que no estableix censos fiables ni indicadors concrets per reduir la població d’aquests animals, així com tampoc defineix el nombre de mostres per controlar la prevalença de la malaltia. L’organització agrària presentarà un recurs d’alçada per demanar la nul·litat, ja que contravé el decret llei 5/2024 perquè no es permet fer control de fauna als propietaris afectats, i es limita a la caça la modalitat de batuda.
Unió de Pagesos ha recordat que la tuberculosi fa més de quinze anys que està present en les dues soques, la bovina i la caprina, sense que l’administració hagi actuat amb prou contundència, tenint en compte que és «una malaltia d’erradicació obligatòria» que «també afecta els humans». «Els ramaders, davant d’un positiu, hem de matar tota la granja. No entenem que des de la direcció general de Boscos no es faci la mateixa feina si hi ha positius a la fauna salvatge», ha dit el responsable de fauna cinegètica de l’organització, Joan Guitart.
Des d’Unió de Pagesos han comparat la situació amb la de la pesta porcina africana i ha recriminat «el greuge comparatiu» que es produeix. Guitart ha assegurat que, mentre a les comarques barcelonines s’hi destinen prou recursos i es fan controls intensius, en el cas de la tuberculosi a l’Ebre «s’ha mirat cap a un altre costat». De fet, des de l’organització recorden que des de l’any 2012, quan es va fer un primer buit sanitari en una explotació del Barranc de Lloret als Ports, per un focus de tuberculosi detectat, no s’han tornat a aplicar mesures de control.
Mancances del pla:
El control poblacional que ara s’ha aprovat per a les Terres de l’Ebre arriba tard i mal plantejat, segons Unió de Pagesos. Carlos Sanz, coordinador comarcal del Baix Ebre del sindicat, ha assenyalat que no inclou censos de població de porcs senglars al territori i que les estimacions que s’hi inclouen (dos senglars per quilòmetre quadrats) estan desfasades. També critiquen que el pla no defineix la reducció poblacional en el primer any de vigència, ni com controlar la prevalença de la tuberculosi que ha arribat a ser del 30% i el 40% en zones concretes de les Terres de l’Ebre, sense que «ningú disparés les alarmes». «És una gestió nefasta i una feina tristament pobra», ha criticat el responsable de Fauna cinegètica d’UP.
Prohibició de caça als propietaris:
Una altra de les crítiques és que el pla contravé el decret llei 5/2024, per fer front als efectes de la sequera i introduir mesures urgents en diversos àmbits, entre ells el control de la fauna cinegètica. L’organització agrària presentarà un recurs d’alçada perquè no es permet als propietaris de finques afectades fer controls de fauna dins de les seves explotacions. Sanz ha reclamat canvis en l’ordre de vedes i els plans tècnics perquè el control poblacional no depengui només de la pràctica lúdica de les societats de caçadors, tot i la situació d’emergència sanitària.
En aquest sentit, es demana que les mesures de control siguin d’obligat compliment i es considera que l’actual ordre de vedes és insuficient i massa centrada en la caça en batuda. Sanz ha defensat que caldria incorporar o facilitar altres sistemes més efectius segons cada situació, com la caça a l’aguait o alçada, la caça sense gossos i la caça «en mà». La petició es fa sobretot perquè els propietaris i ramaders amb la formació i els permisos corresponents puguin fer controls dins les seves finques, ja que les limitacions actuals i el paper de determinades societats de caçadors dificulten una reducció real de les poblacions de senglar a l’Ebre.
«Interessos» sobre la cabra:
Tampoc entenen des d’Unió de Pagesos que el pla se centri «exclusivament en el senglar» quan «cabres, cabirols i cérvol són animals que poden transmetre la malaltia», sobretot entorn del parc natural dels Ports, on els últims anys s’han produït fins a vuit casos de buit sanitari, és a dir, ramaders que han hagut de matar tots els animals de l’explotació per un positiu. «No sabem a qui acabarà afavorint -excloure les cabres-, però ens ho pensem perquè hi ha interessos i no haurien de passar per sobre de la sanitat animal i la sanitat pública», ha advertit Carlos Sanz. En aquest sentit, el sindicat ha criticat la gestió de les reserves de caça i de la direcció general de Fauna Cinegètica.
ACN