Greenwashing, el Neologisme posat de moda per les empreses en una època en què els combustibles fòssils han de ser substituïts per energies verdes i en què cal poder fer front al greu problema de l’escalfament global a causa dels Gasos d’efecte Hivernacle. L’estudi fet per la Universitat de Miami dona uns resultats contundents, el 98% de les afirmacions ambientals que fan les empreses, especialment les càrnies i les làcties són Greenwashing o Eco postureig, per dir-ho clarament un engany a tots els consumidors. Aquestes empreses utilitzen un discurs climàtic sense aportar solucions reals o que es puguin verificar de manera científica.
L’adaptació d’aquestes indústries per canviar l’energia dels combustibles fòssils per energia verda és testimonial, propaganda; per seguir tal com estan, maquillen l’exterior dels productes amb propaganda Greenwashing o eco postureig fent creure al consumidor que el producte que compra és respectuós amb el medi ambient, essent el mateix que han venut sempre, però canviant el discurs i l’embolcall del producte fruit d’una operació de màrqueting que els permet continuar venent més i fer menys inversions a la seva indústria per adaptar-la al que s’està demanant des de la UE per fer front a la mitigació climàtica i arribar a l’objectiu de la descarbonització l’any 2100, fent empreses sostenibles i verdes deixant de banda els combustibles fòssils, que són els que provoquen l’escalfament global amb els Gasos d’efecte hivernacle. El Greenwashing és el gran obstacle per fer front al canvi climàtic; la rentada d’imatge que fan les empreses per convèncer el consumidor fa que les mesures d’impacte mediambiental de les empreses siguin més altes del que haurien de ser, desviant l’atenció i retardant mesures per l’adaptació que siguin creïbles; el sedàs és el màrqueting del Greenwashing o l’impostureig com es diu en cercles científics.
Als ciutadans, a la vegada que consumidors, ens hauria de preocupar aquest «impostureig» de les empreses perquè té un efecte directe en el canvi climàtic. Les emissions dels Gasos d’efecte hivernacle, el metà o el carbó són derivades de l’activitat humana que estan a l’atmosfera encerclant el globus terraqüi i causant l’escalfament del planeta amb greus conseqüències com poden ser séquies, incendis forestals o tempestes. Per fer front a aquest escalfament les emissions s’han de reduir fins a la meitat a data 2030, arribant a zero l’any 2050; per tant, amb el curt termini que tenim no ens podem permetre més impostures o retards. Des de l’acord del clima de París, teòricament, més empreses s’han compromès a la reducció de les emissions, però, en realitat, aquestes afirmacions venen de plans dubtosos com la compensació o la reducció directa d’emissions i no en una reducció real; per tant, són afirmacions poc íntegres i transparents de les empreses que posen en perill l’adopció de mesures urgents contra el canvi climàtic. Per accelerar l’adopció de mesures, el secretari general de les Nacions Unides convocarà una cimera sobre l’ambició climàtica que s’organitzarà entorn de tres vies: credibilitat, ambició i implementació, sense deixar lloc pels negacionistes o impostureig; la clau, com sempre, està en el control de la gestió i en fer complir les lleis, sense aquests requisits cap acord serveix de res.
Cal dir que les estratègies de màrqueting ecològic d’aquest Hiperònim, a part de ser un engany i confondre els consumidors, frenen la implementació de lleis més severes en projectar una falsa imatge de sostenibilitat i aturen la urgència d’actuar. Prioritzar la compra de crèdits de carbó sobre l’acció directa de les emissions només en maquilla el problema; aquestes indústries han d’evolucionar cap a una transparència real que transformi el màrqueting en una opció real pels ciutadans i el canvi climàtic. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental