La contaminació de l’aire i el canvi climàtic son ara mateix les més grans amenaces pel nostre salut. Les proves dels danys que la contaminació de l’aire provoca a la salut humana estan en la superació dels nous nivells que ha fixat l’OMS (Organització Mundial de la Salut). De totes les substàncies contaminants les partícules en suspensió d’un diàmetre PM10 i PM2,5 són les més perilloses per la salut dels ciutadans, aquestes dues partícules són capaces segons l’OMS de penetrar profundament en els pulmons i les més fines arriben al torrent sanguini afectant directament al sistema respiratori, cardiovascular i altres òrgans, l’exposició a aquestes substàncies tant a llarg com a curt termini provinents de la indústria, el tràfic rodat o les emissions domèstiques estan relacionades amb un augment de les afeccions respiratòries, cardiovasculars, amb l’agreujament de l’asma i símptomes respiratoris amb un increment de la mortalitat per malalties cardiovasculars, respiratòries o càncer de pulmó. Altres contaminants de l’aire a part de les partícules són del grup de l’Òxid de Nitrogen, Òxid Nítric i el Diòxid de Nitrogen.
Tota aquesta informació ens pot semblar llunyana, però en realitat la tenim al costat nostre, la planta d’assecatge de la Galera, que aquesta duen molts problemes de contaminació al nucli urbà de Santa Bàrbara. Preocupats i treballant per les problemàtiques mediambientals del Montsià i tenim l’organització AMEVESABA, una organització petita, seriosa amb una gran capacitat d’acció, que tenen molt clar pels principis que lluiten amb fronts diversos com la qualitat de l’aire, de les Aigües i de la terra. Ara mateix principalment en dos fronts un La planta de Sansa que d’ençà que han tornat a l’activitat, després de més de deu anys, han tornat a provocar la contaminació odorífera. Aquesta organització vol tornar al poble la qualitat de vida i la salut que la contaminació els està prenent als veïns de Sta. Bàrbara, gràcies a la seva lluita han posat el problema de la Sansa al centre de les agendes de tots els mitjans de comunicació i per efecte simpatia als governs de la Galera i Santa Bàrbara, que fins ara semblava que el problema no anava amb els seus alcaldes, Muñoz i Olles. L’altre en la finca Lo Sant on volen construir una planta de compostatge, gràcies a aquesta lluita, esperem que s’arribi el que demanen tant en un com l’altre Front. El poble de Santa Bàrbara ha de tenir clar que els que porten el timó d’aquesta lluita són els homes i dones d’AMEVESABA i no els ajuntaments que van a remolc.
Els dos alcaldes el de la Galera i Santa Bàrbara que tenen a les seves mans poder aturar la contaminació odorífera i la planta de compostatge, si no ho fan, seran responsables davant l’opinió pública d’aquesta inacció i mala gestió i tant un com l’altre del partit de Junts per Catalunya, en aquests moments el tema ja l’haurien de tenir clar tots dos. En La ponència organitzativa de Junts per Catalunya en el punt 1.1,per un moment diferent, estem en un moment crític, des de múltiples perspectives: per la situació econòmica, sanitària i per la dificultat de les administracions de donar respostes a les necessitats de la societat per l’allunyament de la política partidista en relació amb les preocupacions de la ciutadania i Junts s’ha constituït per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Que profundes aquestes frases, donar respostes a les necessitats de la societat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Llàstima que la posada a la pràctica d’aquests postulats, els dos alcaldes se’ls passen pel forro la gavardina, la seva política prometre un país nou independent, però deixant al marge la salut dels seus ciutadans, la inacció i la mala gestió dels temes és notori.
Per acabar, la qüestió tècnica, en un informe de l’ajuntament de la Galera, el punt 2.1 valors límit d’emissió diu, atenent que la instal·lació és existent en cas que per assolir els VLE (Valors Límit d’Emissió) es requereixi la implantació de nous sistemes de reducció, la llicència pot establir un valor límit transitori de 150 mg/nm³ (Milionèsima part del Gram/Normal Metre Cúbic). Per tant, s’ha d’entendre que s’han posat a valorar la sansa amb la maquinària que hi havia ara fa més de deu anys, en conseqüència, l’informe de riscos sobre la contaminació de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) encarregada per l’anterior alcalde de Santa Bàrbara és totalment vigent i detalla amb molta precisió que la contaminació que surt de la planta la més greu és la de partícules, propiciada per la caldera amb la crema de sansa assecada, les males olors provenen d’altres residus com l’octanol, dissolvents, el limonè, l’àcid otanoic i butanoic que sobrepassen els vectors en 262 vegades l’olor del nonanal. Un altre factor és que la sansa nova abans de valorar-la ha d’estar tres mesos per estabilitzar-la. I el que no es pot fer de cap manera, de primer de curs, és barrejar la sansa nova amb la vella perquè aquests residus orgànics poden produir gasos volàtils molt contaminants. El control de la gestió, la contaminació i les sancions és una qüestió de l’ajuntament de la galera i el que ha de donar la solució per acabar amb aquest problema tan greu que afecta totalment a Santa Bàrbara.
Per acabar amb una part de la qüestió, les partícules, sembla que la solució seria el filtre de Mangues, és el més efectiu en aquest tipus de caldera que treballen a 500 °C i provoca moltes partícules com la que té la sansa, el filtre redueix per sota dels vectors aquestes partícules, però ha de treballar a 250 °C perquè el seu funcionament sigui òptim i això requereix una gran inversió en un equip que redueixi els gasos de la caldera a 300 °C. Potser l’empresa no tenia previst aquesta despesa, no obstant això, si és així l’ajuntament de la Galera, hauria d’exigir aquest canvi per acabar amb la contaminació de partícules, l’odorífera es pot millorar però no acabar, per exemple apujant la xemeneia.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
