La història de superació d’un agent de Mossos d’Esquadra a Tortosa [ENTREVISTA]

El passat divendres, l’auditori Felip Pedrell de Tortosa va ser testimoni d’un acte emblemàtic, marcat per l’agraïment i el reconeixement cap als agents de la Regió Policial Terres de l’Ebre, amb motiu de la celebració del Dia de les Esquadres.

Durant l’esdeveniment, l’intendent Joan Carles de la Monja va subratllar l’excepcional labor dels 500 mossos de la regió, posant èmfasi en la seva dedicació envers la comunitat i el territori, amb la finalitat de contribuir al benestar i al progrés social. A més, es va reconèixer diverses actuacions meritòries dels agents, destacant la seva coordinació amb altres cossos policials en operatius contra el crim organitzat.

Però, com és el camí fins a arribar a ser Mosso d’Esquadra?

Per això, la redacció d’Imagina Ràdio hem tingut l’oportunitat de parlar amb una de les incorporacions més recents i més destacables: la del tortosí Albert Gaya.

Des dels primers instants de la seva infància, Albert ja tenia clar el seu camí: ser Mosso d’Esquadra. Amb només set o vuit anys, en aquells moments en què les preguntes sobre el futur abundaven, va deixar constància del seu somni en un simple dibuix: “jo vull ser Mosso d’Esquadra”. Així, amb aquesta determinació precoç, va iniciar un viatge que, malgrat alguns entrebancs, tard o d’hora es convertiria en un somni fet realitat.

• Quan va et va sorgir l’interès pels cossos policials?

Jo, des de petit, sí que soc lo típic que des de petit, quan al col·legi et pregunten la típica pregunta de “que vols ser de gran?” Tinc el record i vaig guardar un dibuix que diu, “jo vull ser Mosso d’Esquadra” i jo havia de tenir set o vuit anys.

Des de llavors sempre m’havia agradat. La primera vegada que vaig presentar va ser el 2010, no ho recordo, estic parlant de memòria. Jo havia de tenir 22 anys, 21 anys. No me’n recordo exacte, estic parlant de memòria. Va ser l’any anterior que arribés la crisi econòmica i deixessin de sortir places. Perquè me’n recordo que em vaig presentar, vaig passar tot el procés, però em vaig quedar a l’anterior a l’entrevista, que era un altre psicotècnic que hi havia i vaig dir que em continuaré presentant, no passa res, soc molt jove. Però va vindre tot el tema de la crisi econòmica i va haver-hi un parón molt llarg d’anys i llavors vaig dir que seguiré la meva vida, no em puc continuar esperant i vaig posar-me a estudiar i a treballar a altres sectors privats. Fins fa uns 3 anys que vaig tornar a iniciar el procés, em vaig tornar a presentar i a la tercera vegada ho vaig aconseguir. La primera vegada va ser 2010-2011, el paron este i una altra vegada no, la tercera vegada ja vaig entrar al cos.

• Hi ha gent que va per lliure i gent que opta per representar-se en una acadèmia. Tu en el teu cas com va ser?

En el meu cas va ser mixta, la part d’estudi la vaig fer jo personalment, ja que des del cos de Mossos d’Esquadra ja pengen tot el tema i està penjat a internet. Si tu vols preparar-te per tu mateix, ho pots fer. Sí que la part de l’entrevista i la part del psicotècnic vaig anar, en el meu cas, a una acadèmia que està a Amposta i a mi personalment m’ha servit molt. Vaig sentir que sí que em van donar un valor afegit, no tinc res en ells, però ho dic tal qual perquè a mi em va anar molt bé.

• Com són les proves?

La primera part sempre és una part teòrica, que és un tema bastant extens, que és el que vaig preparar per a mi mateix, que avui dia també m’agradaria preparar per a l’acadèmia perquè vas més precís, és més fàcil, a vegades has de tenir més disciplina que si ho fas per una acadèmia. Però seria això, un temari que aniria des de Constitució, temes d’Història de Catalunya, temes d’actualitat i després uns psicotècnics d’habilitats mentals. Sumes molt fàcils. No és que sigui difícil, però sí que necessites una agilitat mental que vas fent en la pràctica. Tens un temps estipulat per fer-ho i has d’anar-ho fent, però vas molt apurat. Després d’aquesta prova, hi ha una cursa d’agilitat on has d’anar superant obstacles en un temps molt ràpid. Després està la Cursa Navette, que és la típica que fem a l’escola, i finalment un press de banca amb 40 kg on has de fer les màximes repeticions que puguis en el temps que et donen. Després de les físiques faries un psicotècnic de personalitat, que no tens gaire temps per pensar, ha de ser molt natural. Un cop has fet tot això, passes directament a l’entrevista i depenent del psicotècnic que hagis fet, a l’entrevista et preguntaran més d’unes coses o més d’unes altres. Un cop se supera això, si entres dins del baremo i la puntuació que obtens és de les que entren dins de les places ofertades, vas a l’Escola de Policia.

• Com és l’Escola de Policia?

Són 9 mesos. Jo vaig agafar un any complicat perquè era l’època de la COVID. I era l’època de la COVID dura. Quan les restriccions eren fortes i si ja en si la societat estava bastant paranoica en tot el sentit de la COVID, l’escola de policia en si ja és un lloc molt estricte, era bastant dur.

Si tens coses que et poden distreure és el moment per deixar-les de banda. Jo ho compararia com a una ‘mini universitat’, però molt comprimida. I mentalment és complicat també perquè t’exigeix i veus amics o companys que s’ho van deixant pel camí. A part, hi ha molta gent que deixes enrere. Jo he deixat una feina i ja era pare quan vaig entrar a l’escola. Això et dona una pressió afegida. Estàs deixant una vida enrere i tens moltes il·lusions, molts projectes. I a part la gent que tens al costat que pensa que ho aconseguiràs. Aquesta part també influeix bastant quan ets allà.

• Tu baixaves en cap de setmana, entenc

Sí, jo baixava tots els caps de setmana. En el meu cas, jo em passava la vida estudiant. Una vegada arribava el diumenge a la nit, pujàvem amb companys d’aquí a Tortosa,
fèiem un ‘cotxe Patera’, i marxàvem tots junts. Ens passàvem tota la setmana estudiant
i baixàvem divendres a la tarda, baixàvem a Tortosa, estàvem amb les nostres famílies i tornàvem a pujar.

• Al sortir de l’Escola de Policia també tens pràctiques?

Sí, és un any de pràctiques. T’ho avaluen en 4 períodes diferents i si els superes després ja tens el nomenament de funcionari de carrera. Però no ens podem relaxar encara, entre l’oposició, l’escola i les pràctiques són dos anys que t’has d’autoexigir molt a tu mateix.

• A què et dedicaves abans d’entrar als Mossos d’Esquadra?

Jo estava al món de l’òptica. Vaig estudiar ADE, però vaig acabar al món de l’òptica i treballava aquí a Tortosa també.

• Aquí a les Terres de l’Ebre, la majoria dels companys que tens són d’aquí o de fora?
  
  La majoria dels companys, per no dir tots, són d’aquí a les Terres de l’Ebre. Però també hi ha gent de València.

• Quins són els records més bons i més dolents que tens?

El més dolent sempre és quan veus menors d’edat o persones que veus que tenen un desemparament per la seva vulnerabilitat. I com a millor record, una felicitació que vaig rebre l’any de pràctiques, per una actuació meritòria que va haver-hi per una persona que es va salvar en situació de perill. Recordo en molt de carinyo el dia de la tirada de gorra, que és com el signe d’haver-ho aconseguit i també el dia de les Esquadres, que és el dia que em van donar la felicitació. És un dia que vaig poder compartir amb la família, que normalment, com a policia, no compartim tant el dia a dia i aquell dia ho vaig poder fer. I el pitjor, no vull entrar en una actuació concreta, però si et diria que les pitjors que he pogut tenir són en menors, persones que han rebut algun tipus d’abús per part d’algun familiar, això sempre és el més delicat.

• Com separes la vida professional de la vida personal?

Ho has de fer, i en el meu cas, al viure a la mateixa ciutat, hi ha persones que tu pots detenir que poden ser del teu entorn. Jo sempre, igual que tots els meus companys, intentem mantenir una correcció i una educació en tothom i sobretot intentar mantenir les distàncies, per això sempre intentem tractar de vostè a tothom. Aquesta és una manera de mantenir una certa distància i de recordar-te a tu mateix que està la teua part com a persona i l’altra com a policia. Com quan t’insulten per exemple, jo mai m’ho emprenc personalment, perquè sé que s’està insultant al policia i no a la persona. Veus situacions dures. Si t’ho emportessis cada dia cap a casa..

• Com s’ho prenen a casa el fet de ser policia?

Jo no explico el que em passa a la feina, és a dir, intento també mantenir una distància respecte a aquestes coses, perquè si no et passaries la vida explicant anècdotes que la majoria són desgràcies… 

Llavors, vius una realitat paral·lela, perquè a vegades t’acostumes a coses que no són normals, que són coses puntuals en la vida de persones. I tu veus de forma quotidiana i intentes no extrapolar-ho la teva família.

• Quina diries que és la part positiva de dedicar-te a aquest ofici, i quina és la pitjor part?

Per exemple, ja parlant en l’àmbit professional, de qualitat de vida, per exemple, els horaris que tots tenim són molt comprimits, que són positius i negatius per les dues parts. La setmana que treballes és molt intensa si fas nits, per exemple, són torns bastant llargs, de 12 hores els caps de setmana, 12 hores dissabte, 12 hores diumenge, aquella setmana pràcticament no tens vida.

• I, per tant, quina diries que és la cosa que més crema de la professió?

Jo a vegades em sento… Saps aquella sensació de quan sorties al pati del col·legi?

És a dir, no m’ha passat. Tinc la sort de disfrutar molt el que vinc a fer i evidentment, quan et toca estar 12 hores plantat de peu o vigilar en un punt estàtic, divertit no és. I morir-te de fred a hivern, a un grau, no és un dia molt divertit. Però són moments molt puntuals que no em generen la incomoditat per dir-te que és una cosa que no em disgusta tampoc. És que no podria dir-te el dia d’avui, una situació encara que pugui cremar-me en algun sentit.

• En què es pot diferenciar les dependències de les Terres de l’Ebre en la resta de dependències de Catalunya?

Clar, jo no m’he mogut a les Terres de l’Ebre. Jo crec que aquí tenim, parlo en l’àmbit policial, la sort o la desgràcia, depèn de com ho vegis, que tenim molta varietat de tipus delictius. Quins poden trobar aquí? A la zona rural pots trobar-te coses que no trobaries a Barcelona. Per exemple, hi ha un tipus de robatoris, quan hi ha hagut robatoris d’olives o de garrofes, és un tipus de delinqüència molt concreta que no et pots trobar a altres sectors. Quan nosaltres també arribem a aquesta comissaria en concret, a Terres de l’Ebre, tens zones de mar. Sí, l’aigua en si que seria competència compartida amb la Guàrdia Civil, hi ha hagut desembarcaments de droga, hi ha un popurri molt interessant. Hi poden haver cultius de marihuana, hi tindran moltes zones de camp. Donant a peu això que et dic, a una delinqüència molt variada, que probablement diries que Barcelona és molt… Sí, però allà probablement només t’hi trobaràs robatoris amb violència, furts, que són… probablement és un tipus de tipologia que es repeteix més. Aquí també els tindríem, potser en menor quantitat, però el que veig i parlo amb els companys, per la peculiaritat del nostre territori, tenim un popurri bastant gran de coses.

• Quin missatge tindries tu per a les persones que s’estiguin plantejant ser policia o que ja estiguin opositant?

Que benvinguts, que ho intentin tots, que no defalleixin si no entren a la primera. He conegut un noi, per exemple, que he conegut al gimnàs que s’està preparant i té 21 anys, i jo li comentava que no és l’habitual entrar en 21 anys, si no entres, no perdis la il·lusió, no perdis les ganes. Jo vaig entrar en 29 anys. Ho vaig intentar el 2010, que en tenia 20 o 21, no vaig entrar i després va haver el parón, i després ho vaig tornar a intentar i em vaig fer mal a les físiques. Això depèn de molts de factors. La gent no pensa que es pot tenir un mal dia. Que no hagis entrat el primer, el segon i el tercer any, no vol dir res. Jo animo a tothom a intentar-ho. És clar que sí. Fan falta policies.

Redacció- Xavi Llambrich