Catalunya, després d’anar a la cua de tot l’estat espanyol, pel que respecta a la implantació d’energies renovables entre 2013 i 2020, no s’ha instal·lat potència elèctrica renovable. És el 2019 quan la Generalitat va aprovar el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, la gran majoria de parcs es plantegen sobre sòl agrícola a Ponent (Lleida) i a Terres de l’Ebre.
El Decret Llei ha estat molt discutit per associacions municipalitzes, grups ecologistes i plataformes en defensa del territori que n’han aturat algunes d’elles. D’aquí el canvi de rumb que ha fet el govern al nostre territori, buscant amb altres projectes com el biogàs fer-ne una transició tranquil·la i crec que quedaran decebuts per la resistència veïnal que comencen a sortir al territori amb plantes ja construïdes i per les que han començat a sorgir a municipis com, Camarles, Campredó-Tortosa, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Flix i la Ribera d’Ebre.
El 2023 Catalunya va fer un gir i el Parlament va discutir i aprovar en la sessió 62 del 26-10-2023 la resolució 852/XIV que consta de 12 punts sobre Polítiques Energètiques, el Grau d’Implantació de les Energies Renovables i el compliment dels Objectius pel 2030 – 2050, on el parlament insta al Govern al seu compliment. En aquesta resolució va començar la implantació entre d’altres de l’energia del biogàs que ha d’acabar amb l’objectiu previst de complimentar la quota per fer la descarbonització del 2050.
El Govern Català va tenir un grup de treball que va redactar el pla i les mesures per la implantació i la projecció de plantes de Biogàs per aprofitar els purins i altres residus d’origen biològic i vegetal per convertir-los en energia renovable. Segons aquest grup, el nostre país té la capacitat de ser una potència en Biometà per la quantitat d’empreses agroalimentàries que té amb una gran producció de residus i subproductes per produir Biogàs i, en contra del que diuen les empreses i el Govern, sense fomentar l’Economia Circular. Tot i que l’Estratègia de la bio economia de Catalunya 2021-2030 diu clarament que s’ha de fomentar. En aquest Pla s’esmenten diverses zones de gran producció agrària que són segons aquest grup, vulnerables a aquest problema i són Lleida, Vic, Baix Penedès i com no, les Terres de l’Ebre. Les causalitats no existeixen, d’aquí la proliferació de projectes i plantes de biogàs al nostre Territori.
És una energia sostenible i renovable el biogàs, haig de dir que sí, però en les condicions que l’han implantat al territori, no té a veure amb la mala gestió del govern a l’hora de fer la planificació d’aquesta resolució. Cal que els ciutadans trobin la seva consciència ambiental per plantar cara a la mala gestió i la implantació d’aquesta energia al nostre territori. Energia que té un recorregut llarg, que es troba dins el marc de la transició energètica de Catalunya on s’apunten les mesures que s’hauran d’aplicar. És un marc global en què s’inclouen totes les energies renovables que hauran de contribuir a la transició cap a una societat on els combustibles fòssils no tinguin cabuda, amb un sistema energètic descentralitzat amb energies 100% renovables Fonamentalment de Proximitat i amb la mínima ocupació del territori per arribar a la neutralitat l’any 2050.
Les dues fonts principals renovables de Catalunya són la Hidroelèctrica amb un 7,7% i és un recurs renovable aprofitat per grans centrals lluny dels principals centres consumidors, controlades per grans empreses i amb poques implicacions socioeconòmiques on s’han implantat i, l’Eòlica amb un 6,8%, entre el 2004 i 2013 es va produir la màxima expansió d’aquesta energia que es concentren principalment al Camp de Tarragona, Ponent i Terres de l’Ebre.
S’ha d’establir una normativa clara sobre la resolució 852/14 de polítiques Energètiques, Implantació energies renovables i compliment d’objectius 2030-2050, cal una correcta gestió i planificació territorial per equilibrar la producció i el consum amb la derivació dels ajuts públics que reben els combustibles fòssils a l’energia renovable, també un canvi en la consciència col·lectiva perquè la ciutadania assumeixi que tenen a les seves mans fer i controlar aquesta transició sense mirar a un altre lloc, si no ho fan les empreses dels combustibles fòssils introduiran les energies renovables en el seu esquema centralitzat de combustibles fòssils fent ells la transició energètica, en compte de pous de petroli ara planten molins i plaques fotovoltaiques controlant tota la generació energètica, la xarxa i la venda.
El potencial que tenen les energies renovables posades en mans de la ciutadania permetria una transició energètica equilibrada i justa pel país, però cal una gran implicació ciutadana perquè es faci una bona transició energètica. És urgent fer un canvi de model empresarial per aquesta transició, tal com és ara les plantes de biogàs es projecten com indústries per tenir rendibilitat amb mentalitat empresarial i només preveuen un bon compte de resultats deixant a banda el medi ambient, s’ha de poder revertir això amb un altre tipus d’empresaris que tinguin consciència i cura del medi. És important esmentar que el biometà quan es valoritza, fa pudor i propicia la contaminació atmosfèrica de partícules pel transport, que fa baixa el Valor Afegit de les propietats on estan implantades entre altres i no és just pels ciutadans que són els danys col·laterals d’aquesta energia.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
