La Unió Europea està fent els comptes per arribar a la neutralitat climàtica revisant totes les agendes dels països que la formen i com habitual troben a Espanya, que fer deures en qüestions climàtiques no en té costum sent el país que més sancions ha rebut precisament per aquesta qüestió i Catalunya més endarrerida encara en la implantació d’energies renovables i amb l’última incorporació del pla del biogàs, el toc d’atenció d’Europa ha vingut carregat de diners per posar-nos a treballar i arribar a l’objectiu de la neutralitat climàtica. El govern amb el conseller d’Acció Climàtica al front ha preparat l’estratègia catalana del biogàs de Catalunya 2023-2030 que la volen aprovar a finals d’any, i ja hi estan treballant de valent per recuperar tots els anys que han perdut i és aquí on rau el problema dels ciutadans, en el Pla territorial de les renovables i el pla 2023-2030 del biogàs de Catalunya.
El govern vol multiplicar per 3,5 la producció actual del biogàs, passar de 72 instal·lacions a més de 150 l’any 2030, només en sis anys, reduir l’emissió de 350.000 tones de CO₂ cada any i afavorir la gestió de les dejeccions ramaderes. Aquestes són mesures que prima el govern entre altres per arribar a la neutralitat climàtica o per omplir la Catalunya rural buida de ciutadans, una mesura oposada al que es pretén obtenir, la gent no va on hi ha plantes de valorització de residus, bàsicament merda, pels impactes que tenen. Un altre fet qüestionable en aquests plans és que no es busca un equilibri territorial per implantar aquestes energies, podem trobar llocs molt massificats i altres no i això fa perdre credibilitat en els ciutadans on la massificació els afecta directament, per tant, ni a Camarles ni en lloc d’aquesta manera.
Les intencions del govern pel que fa al biogàs és aplanar totes les gestions burocràtiques i gestionar-les ràpides per facilitar la construcció d’aquestes plantes, la Llicència d’activitat i mirar a un altre lloc per què respecta l’economia circular, aprovaran grans ajuts per aquesta energia, tenen a la seva disposició el conducte que ja està fet del gasoducte per treure el biometà que passa pels pobles on s’han demanat permisos per fer plantes de biogàs, s’ha propiciat un efecte crida que grans holdings com ENCE ho han aprofitat per reconduir les seves inversions al biogàs venent altres concessions renovables que tenien, i cal recordar que són empreses privades. A més l’estat facilita la construcció de forma immediata a Catalunya de 27 projectes dels 96 que té el govern de la Generalitat a sobre la taula.
L’empresa Ence està fent prospeccions i tantejos al territori per veure l’impacta de la planta que volen construir sobre els ciutadans i comença a preparar contactes i contractes sobre els residus que volen revalorar i els terrenys que volen utilitzar a Camarles que l’Ajuntament prèviament haurà de fer canvis urbanístics per poder construir la planta en zona rural. Lligat amb aquesta dinàmica de treball, el dia 8 l’empresa va fer una convocatòria per explicar als veïns com serà la planta de biogàs, quins residus es faran servir i com es faran les valoritzacions d’aquests, hi varen assistir més de dues-centes persones. La presentació del projecte la va fer el representant de l’empresa a Catalunya, de projecte no van ensenyar res el que si vàrem veure tres fotografies d’una planta que segons el representant era americana, res a veure amb Camarles, ni la situació, ni les carreteres només venien a vendre als ciutadans el que tots suposaven, que és una planta innovadora i serà l’única a tot el país d’aquest model, que són gent que mira pel medi ambient, que no contaminen i que són un avantatge per l’economia circular i pels llocs de treball que generen.
Per què els ciutadans els haurien de fer confiança? Quan en la memòria descriptiva presentada a l’Ajuntament diuen que valoraran 20.000 Tones a l’any, que la construcció de la planta serà de 22 milions d’euros, que la valoració serà només de pinyolada i que no hi haurà res de contaminació quan en la reunió van exposar que són cent mil tones de residus a valorar a l’any, que el preu de la planta és de 30 milions, que fer valoració amb pinyolada sola senzillament no és rendible per ser d’una eficiència molt baixa per fer el procés i que tinc la mateixa opinió que la UPC i la UAB que al final serà cogestió, no fan gens de contaminació, dir que l’empresa ENCE té una condemna en ferm per contaminar amb residus abocats rius, aqüífers i el sol a la seva planta de Pontevedra, a més en apujar les Tones de valoració a cent mil anuals ja no té cabuda l’economia circular i els residus els hauran de portar de molt lluny provocant amb el transport contaminació atmosfèrica de partícules ,quina confiança se’ls pot donar.
En la gestió de la planta americana que varen explicar els gasos que surten de fer la digestió anaeròbica de la pinyolada com el CO₂ el barregen amb el biometà neutralitzant-lo, els altres gasos com Àcid Sulfhídric, Amoníac o Nitrogen en un procés químic-físic el liquen abocant-los al sol contaminant aigües superficials, aqüífers i el mateix sol, hem passat de contaminació atmosfèrica a terrestre, aquesta nova forma de neutralitzar els gasos és similar a la que l’empresa fa servir a les seves plantes de Cel·lulosa, recordar que la pinyolada es llenya cel·lulòsica. El problema de la gran oposició ciutadana a projectes com aquest és el fet que les empreses les gestionen malament podria ser el moment de pensar en un altre model empresarial, que no enganyi, que en faci una bona gestió i que tingui cura pel medi ambient.
Aquesta energia, biometà, és la més neutra de totes les renovables que tenim, la mala gestió de les plantes provoca una contaminació Odorifica insuportable pels ciutadans que fa que els detractors d’aquesta energia vagin creixent i l’oposició als projectes també, l’exemple el tenim a la Galera una planta innovadora que està provocant molta contaminació Odorifica per la mala gestió, les MTD són per tenir-les en compte no per sortir als mitjans de comunicació a dir, com a fet el gerent de la Galera, que ells han posat filtres d’aigua i el mal resultat és a la vista. Els grans holdings com Ence tenen una gran imaginació per reinventar-se i han vist que la contaminació Odorifica provinent de plantes obertes deixa l’activitat al descobert, que els ciutadans la poden fiscalitzar i a causa de la seva idiosincràsia empreses formades per accionistes no volen cap problema extern que aturi la feina normal de la planta ,d’aquí el canvi de model que van voler explicar.
El que no s’esperaven en aquesta presentació és la multitudinària oposició al projecte dels més de dos-cents veïns i de com els directius ho van aguantar estoicament sense gairebé respirar, els veïns van etzibar i insistir amb potents arguments sobre l’activitat que els directius no van voler o poder explicar del tot i varen convidar a marxar l’empresa del territori, els veïns de Camarles no volen perdre la qualitat de vida i el benestar que tenen, tampoc la salut pels brots de contaminació o l’esforç de tota una vida per la baixada del Valor Afegit i pel buidament que pot tenir el municipi. Cal dir que el poble de Camarles no tindrà cap accés al biometà produït ni cap benefici perquè no el podran consumir, l’empresa un cop fet l’endollarà a la xarxa i anirà directament a Europa, i pel que respecta als llocs de treball, els que faran no són una bona excusa per destruir la qualitat de vida, la salut i el benestar de les persones que viuen en aquest espai natural immillorable, per la projecció de la planta de biogàs, per últim dir que aquest procés és el que patiran altres municipis del Baix Ebre i el Montsià on vulguin instal·lar més plantes de biogàs.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
