A Catalunya la cabana porcina ha augmentat fins a arribar a 8 milions de caps, la gran implantació de la ramaderia intensiva ha provocat greus contaminacions atmosfèriques, de sòls i aigües a prop de les granges. Per culpa d’aquest creixement ha fet que el govern de la Generalitat aposti per completar el mix de les energies renovables en les plantes de biogàs per arribar a la fita marcada per Europa, l’any 2050 amb un 100% d’energies renovables, fent a un costat els combustibles fòssils per arribar a la neutralitat climàtica. S’ha triat els llocs on l’agricultura i la ramaderia són majoritàries, amb poblacions on viu poca gent de la Catalunya buida per projectar-hi les plantes de biogàs i fer créixer, segons ells, el territori.
La gran diferència entre els purins i altres fems d’animals és el baix contingut en matèria seca dels purins. Aquests estan formats per diversos components contaminants i perjudicials per al medi entre els importants (NO3) nitrat i fosfat (PO4). El nitrogen i el fòsfor són macronutrients essencials per la vida de totes les plantes, per tant, el seu excés provoca la proliferació de vida descontrolada, la quantitat d’aigües afectades pels nitrats són preocupants, i aquestes aigües deixen de ser potables pels nitrats que formen nitrocompostos (NO2X) que afecten la salut de les persones i en alguns casos són cancerígens.
Pel que respecte a la reducció dels purins no hi ha de moment una solució concreta, ja que la gran majoria de plantes utilitzen una metodologia igual o similar combinant tècniques com la separació de fases, la nitrificació-desnitrificació o el compostatge. Tenim plantes que es dediquen exclusivament al tractament de purins per reutilitzar-los com a fertilitzants i plantes que transformant els purins i els emmagatzemen i d’altres en fan biogàs i fertilitzants. Les empreses agroalimentàries i la ramaderia intensiva continuen apostant pel biogàs juntament amb el govern que veu una oportunitat després de molt temps de no fer res al respecte. Ara apostant per aquesta energia, creuen que arribaran amb la quota que Europa els hi va marcar per arribar a la neutralitat climàtica el 2050 amb el 100% d’energia renovable principalment amb el mix Eòlica, Fotovoltaica i Biogàs.
Les administracions locals, sovint, atorguen permisos per a projectes de biogàs i altres fonts d’energia renovable sense pràcticament cap oposició. S’han empassat el discurs sobre la creació d’ocupació, la reducció de contaminació, soroll, impacte paisatgístic i olors, així com la disminució de l’impacte en el Valor Afegit i els beneficis per al poble. No obstant això, és essencial que els ciutadans vetllin estretament per als seus interessos, ja que sovint no són representats adequadament pels polítics. La transició energètica és una prioritat enfront de la crisi climàtica, i no podem confiar únicament en grans projectes d’energies renovables com el biogàs. Les accions correctes per a una transició justa inclouen la promoció de solucions a escala local, com la implementació d’una economia circular i la reducció dels residus a escala local. Cal una descentralització eficaç i una participació activa dels ciutadans per assegurar el compliment de les lleis d’ocupació d’aquestes energies al territori. En el cas del sud de Catalunya, on s’està observant una massificació d’empreses relacionades amb residus, com una explotació porcina amb una gran producció de purins, el problema dels residus s’agreuja encara més. És essencial abordar aquesta qüestió de manera holística i promoure alternatives sostenibles a escala local.
A més, s’està imposant un tipus de plantes gran i juntament amb les activitats que els hi donen suport com l’agroramadera amb dependència d’energia fòssil pel volum de residus que generen i valoren no suposa cap avenç en el camí de la neutralitat climàtica, no sabem quant pot durar aquest model, però és caduc, ja que de la manera que gestionen les empreses cada any, han de fer més producció fins que aquesta arribi al límit, com fan aquests sistemes lineals de producció. És irònic que el sector del porcí argumenta que la gran projecció de plantes que té previstes de biogàs el govern català és per fer el sector verd, ara en tenim 68 i volen que arribin a ser 140 al 2030.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
