Canal pensat per dur aigua de l’Ebre des de l’assut de Xerta el Xerta-Sénia, que sorgeix de la conversió de l’antic canal Xerta-Càlig construït de manera parcial per la dictadura i abandonat als anys setanta sense portar mai aigua del riu Ebre. La intenció era portar aigua al Jucar, però en la realitat la seva finalitat de manera oficial era transformar la plana de Tarragona en regadiu dedicada a l’oliva i ametllers, però no es van fer derivacions i quan va tancar la siderúrgia de Sagunt com estava planejat també ho va fer el canal.
A finals dels vuitanta, deu anys després, la Generalitat de Catalunya va planificar la reforma del vell canal abandonat per fer un projecte de regadiu per l’interior de les comarques del Montsià i Baix Ebre amb el nom Xerta–Sénia, projectat entre la Galera i Ulldecona atenent les reivindicacions de les cooperatives i pagesos de la zona. Curiós que després de planificar-lo, l’any 2002 la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, organisme que gestiona tot el referent al riu Ebre, atorga la concessió de 72 Hectòmetres cúbics anuals (72 milions de litres d’aigua) al projecte arrencant amb molta força, construint la captació d’aigua del riu més amunt de Xerta, la torre d’impulsió, les basses de reg i la reforma del vell canal, malauradament tot i la bona disposició perquè aquest projecte anés endavant va quedar-se aturat més de deu anys deixant de portar aigua molt necessària per a l’agricultura, ramaderia o la indústria del territori.
Un cop transferida la titularitat del canal al Govern aquest va manifestar que hi hauria variació en el disseny de la infraestructura perquè s’aturi a Roquetes i fer les ramificacions de la xarxa cap al Montsià amb canonades i basses de regadiu. Decisió que ha de blindar el canal i que únicament serveixi per regar el territori evitant un possible transvasament cap al Sud. La delegació del govern a les terres de l’Ebre es valora positivament l’acord de la cessió a la Generalitat del canal Xerta-Sénia, i segons el delegat protegeix al territori del risc que aquesta infraestructura en un futur es pugui aprofitar per fer-se un transvasament d’aigua al Sud. Aquest fet, dona tranquil·litat i es consolida com el canal Xerta-Roquetes que dona seguretat al regadiu del territori, només per les Terres de l’Ebre. L’aigua del riu no es toca, el territori està molt conscienciat que l’aigua del riu només és nostre encara que sigui de caràcter públic i encara que hi hagi romanents després de gastar la que necessita el territori, segons la seva visió val més llençar-la que altres se n’aprofitin, la solidaritat no va per aquest camí.
El departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural ha previst fa poc posar en marxa el canal de regadiu de Xerta-Sénia per atendre una extensió de 186 Hectàrees en sis mesos. El primer pas que es fa és adequar l’estació de bombament de Xerta, s’arranjaran infraestructures existents amb la construcció de la xarxa de distribució del regadiu, en principi serà d’Aldover a Xerta i tindrà 18.000 metres de canonades, divuit hidratants i seixanta presses de parcel·la amb una inversió de gairebé tres milions d’euros. El conseller ha afirmat que la posen en marxa ara perquè han pogut solucionar els problemes burocràtics que el frenaven, assegurant que el 2031 el canal abastirà 30.000 Hectàrees. Sembla un projecte sòlid i val més així, les eleccions són d’aquí a poc i estaria malament que només fos una proposta política per acostar al territori al grup polític que està governant, seria una decisió molt dolenta, esperem que no.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
