La cara A, amable, convincent que trasllada al ciutadà seguretat en aquesta energia, al mateix temps volen, el govern i empreses, que s’acceptin creient en el seu discurs. El biogàs és un gas renovable que s’obté a partir del rebuig de matèries orgàniques d’indústries agroalimentàries, activitats agrícoles i ramaderes, on tenim aquesta matèria orgànica es pot fer bio combustible com el Biometà.
A la natura qualsevol residu orgànic és un nutrient pels éssers vius que habiten aquell entorn, igual que en els espais urbans on es generen gran quantitat de residus orgànics com fruita, residus de cafè, residus orgànics. Aquesta matèria prima juntament amb els fangs que produeixen les depuradores d’aigües residuals (EDAR) serveixen per fer Biogàs a més de poder donar-los altres usos com abono. La transformació de residus en gasos combustibles de baixa petjada de carbó permet reduir el volum d’escombraries que van a parar als abocadors, generant un impacte positiu en el medi ambient que està dins teòricament de l’economia eircular, a més de tenir un gran paper en la Descarbonització. Mediambientalment, s’han de valorar emplaçaments adequats, la grandària de les indústries han de ser equilibrats per no obligar a grans desplaçaments per anar a buscar els residus i, un emmagatzemant de totes les matèries primes ben dimensionades i condicionades per no generar olors.
Aquest gas és fa mitjançant el procés de la digestió Anaeròbica (en absència d’oxigen) de la matèria o residus orgànics dins d’un bio digestor, que és un contenidor tancat on s’hi col·loquen els residus, en un procés de quatre etapes, Hidròlisis, Acido gènesis, Acetogènesis, i Metanogènesis, en les quals intervenen microorganismes principalment bacteris que descomponen la matèria orgànica en molècules amb diversos components que alliberen gasos com Hidrogen o Meta.
Els avantatges del Biogàs, que és un combustible 100% com la Biomassa, són recursos diuen inesgotables en tenir l’origen de la matèria orgànica. Aquesta és una energia respectuosa amb el medi ambient evitant l’acumulació de tones de residus en els abocadors a més de fomentar el desenvolupament i la feina local, creant una oportunitat de negoci a les àrees locals. Aquest és el discurs de les autoritats polítiques avalat per les empreses de l’energia, que són les que marquen l’agenda energètica, i que han fet seves expressions com, reduir la petja de carbó, els objectius de desenvolupament sostenibles (ODS), les emissions netes o l’energia sostenible.
La cara B, no tan amable, que ens fa baixar a la realitat per contestar aquest discurs complaent amb les empreses que hi fan negoci i que per vendre deixen de dir moltes coses d’aquesta energia i converteixen als ciutadans en danys col·laterals de la contaminació, Atmosfèrica, Particulada Odorifica, Paisatgística, sorolls o pols. Es tracta de vendre aquestes plantes de Biogàs com economia circular, cosa que no és factible tal com es gestionen les empreses. L’economia circular ha de tenir el concepte de proximitat i la gran majoria no la tenen, la llei és clara en aquest aspecte de què és circular i el que no ho és, però si no es fa complir i no es fiscalitzen les activitats no serveixen per a res. Una altra qüestió que es cuiden de no dir, és la contaminació d’aigües soterrades, aqüífers, producció en excés de nitrogen, del sòl o la contaminació atmosfèrica bacteriològica que s’escampa a través de l’aire, poden abraçar molts de kilòmetres atrapant a molts ciutadans, i per tant el risc d’explosió o les males olors quan es treballa en les bases els residus líquids.
Els ciutadans, és lògic que estiguin en contra d’aquestes energies al territori, ja que fins ara se’ls ha enganyat. S’han projectat plantes de Biogàs sense tenir en compte els residus existents al territori per valorar com la planta de la Galera, només han tingut en compte el volum de negoci que volen fer els socis d’aquestes indústries. Per tant, els residus que faltin ja els portaran de molt lluny deixant de ser economia circular i provocant gran contaminació particulada a través del transport. Un altre engany de pes és que volen valorar només pinyolada, quan aquesta tècnica encara no està provada segons la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). Aquest és el motiu de l’activisme mediambiental que està sorgint al nostre territori. D’una banda, l’organització Amevesaba de Santa Bàrbara, amb molt recorregut en aquest tipus d’activisme, i, per una altra banda, els veïns de Camarles i l’Omeda organització ambientalista també de Camarles que neixen per lluitar contra la projecció de la planta de Biogàs que volen fer al municipi.
Només un activisme fort pot parar aquest tipus d’indústries per fer que es canviï el seu model. Són realment sostenibles, recuperen tota l’energia que han invertit, en molts casos només recuperen el 20% de la inversió, per aquest motiu moltes han sobreviscut amb ajudes públiques, i els ciutadans que són danys col·laterals de la contaminació i riscos també són els que paguen.
Aquest tipus d’indústria crea una gran convivència entre el món polític i l’empresarial, i les tramitacions dels projectes es fan com a prioritaris fent que la gestió administrativa de treure els permisos és molt més ràpida. A més són declarades d’interès públic per tenir accés a diners públic i subvencions Europees. Les fiscalitzacions d’aquestes activitats és un tràmit sense cap conseqüència per les indústries per la mala fiscalització que fa el govern.
Catalunya acollirà 248 plantes de biometà, 212 plantes de residus agró alimentaris, ramaders, agrícoles, llots d’EDAR i 28 plantes de biogàs a partir de la gasificació de la biomassa forestal residual, gairebé el 80% d’aquestes es faran en municipis que existeixi xarxa de gas com al nostre territori, aprofitant principalment residus de la indústria ramadera i agrícola que tindrien una potència de 14,5 Terawats per hora i any (KWh/any, sent 1 Terawats 1000.000.000 Kilowatts hora) que abastiria una demanda total de gas del 23%. La capacitat del país per generar residus susceptibles de ser valorats, pensem en els residus orgànics ramaders i agrícoles, uns 30 milions de tones l’any farà de Catalunya un dels principals productors de Biometà, aquest és el model que fa bo el govern.
Aquestes plantes mobilitzaran la friolera de 4000 milions d’euros, un 1,7% del PIB català de gran importància pel govern sobre aquesta energia a Catalunya. El repartiment que fa el govern d’aquestes plantes al territori és, de 98 a Lleida, de 75 a Barcelona, de 38 a Girona i de 41 a Tarragona. Un model que es menja el territori i genera mobilitzacions a tot el país, caldria gestionar-lo molt bé i no provocar territori cremat amb decisions que no beneficien ningú i emprenyen els ciutadans. Cal fer un full de ruta on es contempli els diversos tipus de residus orgànics per poder-los valorar sense duplicar indústries en el mateix territori, i així quedaria més repartit i seria més just per les comarques i els ciutadans.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
