La importància de l’aigua ha quedat palesa durant la pandèmia com una part essencial dels instruments per frenar la seva expansió i gran protagonista per la recuperació i la sortida d’aquesta crisi a més d’estar present en l’estratègia Europea de l’economia circular i el pacte verd.
La iniciativa d’aquest any per la celebració del dia Mundial de l’aigua establert per l’ONU l’any 1993 per fer arribar a la ciutadania la importància de l’aigua dolça i els perills que té aquest recurs natural escàs i finit va ser el Water2me eslògan que vol transmetre la necessitat que tots valorem l’aigua i per aquest motiu s’ha posat en marxa una campanya a les xarxes socials que pretén fomentar opinió i converses sobre l’aigua. L’objectiu és el de valorar l’aigua i que la ciutadania prengui consciència que som uns privilegiats per tenir-lo enfront d’altres que no el poden gaudir d’aquí la importància i responsabilitat de tots per cuidar-la, per assegurar el futur del planeta i el nostre.
El nostre és un país sec en una part molt gran del territori i que el canvi climàtic amenaça en agreujar la situació de dèficit hídric estructural que segons els tècnics és per culpa d’una pèssima gestió, gastem l’aigua que no tenim. El nostre és un país dels més secs d’Europa amb una mitjana de 667 mm l’any, les reserves d’aigua que tenim ara mateix són del 46% que estan per sota del mínim de l’últim trienni que era del 54% sent els últims sis anys els més calorosos d’ençà que es fan registres de temperatura, el futur no és gaire bo perquè les estimacions ens indiquen que fins al 2040 es reduiran les precipitacions d’aigua entre un 2 i un 4% a la vegada en les conques hidrogràfiques aquesta reducció serà d’un 3 a un 7%. El canvi climàtic és una gran realitat que tindrà més força i devastació amb el pas dels anys i la qüestió és com respondrem nosaltres a aquest fenomen.
Algunes de les importants conques del país com la de l’Ebre, pateixen un greu dèficit estructural hídric i permanent a causa de la demanda d’aigua per part del sector primari que sobrepassa els recursos, el reg genera un consum del 80% de l’aigua, percentatge que en lloc de baixar està pujant cada any, si el 2018 era d’un 3,7% respecte al 2016, ara el 2021 està al voltant del 8% respecte al 2019 amb un gran problema afegit i és que l’abundós volum d’aigua que es gasta a l’agricultura la majoria s’evapora i no retorna al cicle natural, per tant es perd.
Els tècnics ens diuen que la situació de dèficit estructural va endavant cada dia, anys enrere podia estar sense ploure entre 3 i 5 anys ara ja superem els 5 i tot per la visió que tenen les autoritats que la séquia és un problema heretat, però en realitat és la que és i sabem que plou poc al nostre país, però la gestió que en fan els polítics és la de repartir més aigua de la qual tenim. Una dada positiva és que el consum urbà s’ha reduït a causa dels sistemes més eficients, però no serveix per al còmput global, tenint enfront de la despesa de l’agricultura que és desproporcionada i molt lluny de la que es pot permetre el país, no es pot fer cap estalvi d’aquest recurs natural mentre no solucionem el sector primari entre tant les previsions dels que governen és ampliar i no reduir la superfície de regadiu, la Directiva Europea de l’aigua obliga al fet que totes les masses d’aigua es mantinguin en bon estat i al seu ús racional és un objectiu per a tota Europa pel 2027. Si el govern fa com en altres directives Europees que no les compleix, serà sancionat, però la principal qüestió no és la sanció sinó l’escassetat d’aquest recurs perquè mai podrem viure sense aigua de boca. Pensem-hi
Joan Cunill, enginyer mediambiental
