No fa massa dies es va tornar a veure al territori la granota toro que juntament amb el musclo zebra, el cranc roig o el mosquit tigre son les espècies invasores que han dut de corcoll el territori, segons l’OMS (Organització Mundial per la Salut) aquestes espècies són la segona causa de pèrdues de biodiversitat, a Europa una de cada tres espècies autòctones està en estat crític d’extinció per aquesta amenaça creixent. La globalització és positiva per algunes coses però no pel medi ambient on s’ha creat un gran problema que afecta a tots els hàbitats i espècies siguin animals o plantes, les espècies invasores.
Els impactes d’aquestes espècies invasores varia segons l’espècie i de com interactua amb l’ecosistema envaït, quan una espècie introduïda ocupa el mateix espai que una autòctona es mostren molt més competitives que les locals amb els recursos mitjançant l’herbívora o la depredació que duen aquestes espècies natives anar enrere o extingir-se amb greus conseqüències si desenvolupen un paper clau en l’ecosistema local. Les EEI (Especies Exòtiques invasores) a més de causar greus impactes en els ecosistemes alteren les funcions i els serveis importants de les comunitats locals generant de manera directa o indirecta pèrdues econòmiques elevades. De forma directa destruint aliments i collites, també en la reducció de la qualitat i quantitat de diferents activitats com la pesca i causen molts danys a les infraestructures obstruint i destruint canals de reg o alterant l’alimentació amb la consegüent despesa econòmica.
Les pèrdues indirectes es deriven del cost per combatre aquestes invasions biològiques incloent la detecció primerenca, les mesures de quarantena, el control i la radicació de les espècies i per arreglar els danys produïts. Al nostre territori un dels efectes devastadors el va produir el musclo zebra amb un cost de més de quinze milions d’euros i els tècnics asseguren que fins al 2025 la xifra pujarà a més de cent milions. Uns altres impactes dels quals es parla poc son els sanitaris produïts en gran manera pel mosquit tigre que estan en zones humides i s’estenen pel territori.
Les limitacions en el seu coneixement i els fenòmens imprevisibles d’aquestes invasions de EEI fa palès l’aplicació de precaució com un element clau per les estratègies i polítiques a seguir per erradicar-les, la prevenció respon a una estratègia sent més eficient i econòmica que pot ser prioritària en aquesta lluita. Però amb un sistema eficaç de prevenció també es poden produir invasions noves de noves introduccions o per l’expansió de les existents és per aquest motiu que s’hauria de desenvolupar un sistema d’alerta primerenca i resposta rapida (previstes en la normativa) que han de tenir tots els territoris locals afectats per les EEI. La conservació de les biodiversitats locals és una qüestió de tots que l’hem d’assumir i les autoritats locals han de formar i informar els ciutadans perquè és un factor clau per prevenir i erradicar futures invasions. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
