El conreu de l’olivera és la protagonista de l’agricultura a la mediterrània i un actiu important des de fa segles al nostre territori, els historiadors creuen que l’olivera és originària de Palestina sent els Fenicis com a comerciants els que la porten a la mediterrània juntament amb el comerç d’oli, en l’època dels Romans l’olivera va ser clau per l’economia del territori, també els àrabs varen aportar millores tècniques del conreu fent servir l’oli igual que els Romans en la medecina i la cuina. La FAO (Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i Alimentació) ha declarat patrimoni agrícola mundial aquests arbres mil·lenaris.
El Parlament de Catalunya ha aprovat el 10 del 6 del 2020 la llei de protecció de les oliveres monumentals al Sud de Catalunya, aquesta prohibeix arrencar i comercialitzar aquestes plantes de diversos segles d’edat per preservar aquest patrimoni natural. El punt de trobada entre Catalunya i València es troba a banda i banda del Sénia i pel que sembla és la màxima concentració d’oliveres mil·lenàries del món, gairebé sis mil exemplars en l’àrea que representa la taula del Sénia, 2587 pertanyen a la comarca del Montsià i d’aquestes 1595 a Ulldecona, la resta al País Valencià. L’espoliació ha afectat Catalunya en més de dos mil arbres des de l’aprovació el 2006 d’una llei similar al país Valencià, els espoliadors varen passar a Catalunya i fins a l’aprovació catorze anys després de la llei al nostre país han estat comercialitzant aquestes oliveres.
El projecte de llei es va presentar al parlament pel seu tràmit el 2018 perquè els grups parlamentaris hi comencessin a treballar, però pel que es veu no han vist la urgència i el temps de gairebé dos anys ha servit perquè estiguessin desprotegides i comercialitzades. El gran consens del tripartit, PDeCAT, ERC i PSC sobre la llei ha creat reserves d’organitzacions com Unió de Pagesos, GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans) i Salvem lo Montsià sobre el paisatge històric i el seu entorn, les construccions de pedra, els marges, el tema econòmic i la gent que gestiona aquest paisatge. Les formes a l’hora de presentar-la tampoc han satisfet a la GEPEC i Salvem lo Montsià m’entres que la Unió de Pagesos reivindiquen remuneracions econòmiques pels pagesos que les gestionen, a més creuen que s’hauria de treballar amb una visió global cosa que fos bona pel país. Com sempre feta la llei feta la trampa, aquesta diu que les oliveres protegides seran les de 3,5 metres de perímetre amb una alçada d’1,3 metres deixant sense protecció les més petites.
En l’àmbit comercial aquestes tenen una gran sortida doncs són més barates i no necessiten tanta feina per la trasplantació i pel transport i se’n trauran moltes si no es rectifica la llei. D’altra banda l’escletxa per on entra la trampa és que la llei contempla que els propietaris d’oliveres més petites que vulguin es poden acollir aquesta protecció. Però quin propietari voldria fer això, tots sabem que els petits agricultors no viuen de les collites que fan i si per una necessitat volguessin vendre la finca, estant protegida perdrien molts diners en el preu de venda i molts compradors a més del manteniment que han fet fins ara de les oliveres.
Ara els polítics satisfets del tripartit només fan declaracions amb bones intencions però buides de continguts i val a dir que en la llei de Règim Local tenien marge per parar els espolis que s’han fet al territori durant 14 anys d’aquestes oliveres mil·lenàries i no ho han fet, per què? Una iniciativa particular ha aportat més de cent mil signatures perquè aquesta llei tirés endavant per fer-la sense restriccions no de mínims per tant s’haurà d’anar treballant per corregir i adreçar totes les deficiències des del territori com crec es farà des d’organitzacions com Salvem lo Montsià, GEPEC i Unió de Pagesos. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
