14.3 C
Amposta

El fenomen migratori

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Des d’una perspectiva històrica, la qüestió de la immigració mai s’ha plantejat en termes d’identitat, tot i que la societat d’acollida i els immigrants viuen com una qüestió d’identitat. Tota la història dels fluxos migratoris mostra que les situacions migratòries sempre condueixen a una identitat comuna al voltant de valors compartits. En realitat, la vocació de tota immigració és fusionar-se progressivament amb el teixit sociocultural de la societat d’acollida. Aquesta dinàmica es pot veure dificultada per l’absència d’una política d’integració, però sempre acaba sent duta a terme.

La immigració no és un bloc homogeni, només existeix superficialment com a col·lectiu. Solen ser les lleis del país d’acollida les que requereixen que s’estructuren en “minories” o en “comunitats”. En la seva realitat existencial, la immigració és un fenomen individual. L’immigrant sempre busca la seva integració en el procés de mobilitat social del país d’acollida. En canvi, els immigrants reaccionen com a “grup provisional” quan estan marginats per la posició social, el llenguatge, els costums i, finalment, la llei.

L’immigrant pot triar entre assimilar-se o mantenir la seva especificitat, sempre que respecti els drets i deures de la societat d’acollida. L’únic espai en què la identitat ha de basar-se en la llei és l’espai polític. L’Estat té el deure de recordar que els preceptes legals es deuen a l’existència de valors polítics comuns, que són superiors a la diversitat de cada un en l’esfera privada. Aquesta situació obliga l’Estat a transmetre la seva llengua -en el nostre cas llengües-, els seus codis i les seves normes al ciutadà, d’aquesta manera, posa a la seva disposició els vehicles necessaris per a la seva integració. Per tant, el que confirma la vinculació de la identitat és el sistema de drets i deures que ens fa iguals en l’espai públic respectant la singularitat en l’espai privat. Hi ha la necessitat de distingir entre immigració i pertinença cultural; cal alliberar-la dels prejudicis nefastos d’”origen”.

La dificultat d’arribar a l’assimilació total és el resultat de factors diferenciadors. Però més enllà d’aquests factors, és sobretot perquè la identitat de la societat és concebuda com una cosa definida amb precisió. Una identitat essencialista i absolutista. Avui, aquesta situació està canviant a mesura que les societats europees estan presentant cada vegada més una varietat més diversa de models de ciutadania.

El nou model de ciutadania que tendeix a prevaler és la concepció de la ciutadania com a àrea d’interculturalitat, de la supressió de particularismes, d’universalització de la identitat dels ciutadans. En endavant, la ciutadania hauria de considerar-se des d’una perspectiva pluralista, política i universalista. De fet, les societats cada vegada són més multiètniques i la nacionalitat ha canviat el seu significat. A Alemanya els turcs van haver d’esperar fins al 2000 per obtenir la nacionalitat, i l’actual alcalde de Londres és d’ascendència pakistanesa.

La immigració no és un problema polític, sinó una qüestió social. Està implícit en la idea que un es fa d’una col·lectivitat humana agrupada sota el mateix esforç per a la convivència de tots. Pot deteriorar l’existència de la vida quotidiana si no és tractada responsablement per part dels responsables de la cohesió social.

A Espanya, durant les últimes tres dècades, s’han fet diverses regularitzacions d’immigrants, orientades a satisfer les necessitats del mercat laboral i, recentment, els mateixos immigrants. Aquest moviment és positiu, però no ha d’enfosquir la situació de molts individus que romanen estrangers i immigrants. De fet, la clau del problema és que hi ha una crida real a la clandestinitat per part de l’economia submergida. La dificultat que això comporta és indiscutible, perquè la nostra economia depèn, en gran part, d’aquest sector.

La política de regularització ha de ser una política d’integració social. Ha de considerar no només els drets, sinó també les condicions per a l’obtenció d’aquests drets. No es tracta de proveir els immigrants amb beneficis inexistents per als ciutadans del país d’acollida, sinó de posar en marxa mecanismes que condueixen a una integració social real. Finalment, potser, hem de tenir en compte no considerar l’ajuda als immigrants com una despesa, sinó com una inversió de futur, més si  tenim en compte la situació de davallada demogràfica en la qual estem immersos.

Víctor Cervera, enginyer i membre del Consell Federal del Partit Carlista

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

El Govern no accepta la decisió judicial i aprovarà un decret llei per incloure les mesures de confinament del Segrià

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest dilluns que l'executiu no accepta la decisió d'una jutgessa de Lleida que no ha...

[GRÀFICS] Es disparen els positius de coronavirus al juliol a les Terres de l’Ebre

El Departament de Salut a través de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ofereix una informació detallada sobre el nombre de casos...

La Ràpita registra 7 positius de coronavirus en una setmana

Des de l'Ajuntament de la Ràpita informen que del dilluns 6 al diumenge 12 de juliol, la Regió Sanitària de les Terres de l'Ebre...

La producció hidroelèctrica als embassaments de l’Ebre creix en un 67% respecte l’any passat

La divisió renovable d’Endesa, Enel Green Power, ha produït més de 1.088 gigawatts hora (GWh) d’energia hidroelèctrica a la conca de l’Ebre durant aquesta primera meitat...

El COPATE fa el tractament contra el mosquit en 375 hectàrees d’espais naturals del Delta

El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) ha dut a terme aquest cap de setmana un tractament en 375 hectàrees...
- Anunci -
- Anunci -