Científics Canadencs han creat el mètode innovador de fabricació de ciment amb un 70% menys d’energia i gairebé sense emissions. Durant molts anys el debat climàtic i l’escalfament global s’ha focalitzat en els automòbils, energies renovables o verdes i mai en la indústria cimentera que genera el 8% d’emissions de diòxid de carboni global i que el seu producte el trobem arreu en hospitals, ponts, carreteres, preses, túnels o habitatges. La seva fabricació és un gran problema perquè s’ha de fer a una temperatura de 1450 °C, alliberant gran quantitat de CO₂ de forma química en el procés i augmentant, així, l’escalfament del planeta.
Fer ciment amb electroquímica, una innovació de la Universitat de la Colúmbia Britànica, consisteix a aprofitar les reaccions electroquímiques en comptes de cremar en forns la pedra calcària a 1450 ℃ com es fa habitualment en el procés Portland; aquesta fórmula electroquímica es fa amb la idea de reduir el CO₂ i el gran consum energètic que fa servir. El ciment electrificat pot canviar una de les indústries més contaminants d’ara mateix i que funciona amb combustibles fòssils per fer el ciment i fer baixar el 98% de les emissions de CO₂ que ara es produeixen amb els mètodes tradicionals. En l’electroquímica es pot fabricar ciment amb electricitat i reciclatge de residus com a matèria primera, essent la temperatura dels forns molt més baixa, a 650 °C; a més, amb aquesta temperatura, el procés crea hidrogen que la indústria pot fer servir per autoalimentar-se, una idea que utilitza principis industrials coneguts combinats d’una forma original. El problema de la contaminació del ciment ve de dues fonts: la primera és l’alta temperatura en què han de treballar els forns amb el mètode tradicional i que necessita un gran consum d’energia; la segona, quan la pedra calcària es descompon allibera directament a l’atmosfera una alta condensació de CO₂.
Aquest equip científic proposa la substitució del procés tradicional per una reacció electroquímica produïda a 60℃, una gran diferència amb el mètode tradicional; aquests van fer servir electricitat per transformar materials rics en Calci i Silici, coneguda com a Belita, amb un tipus de ciment especial per fer infraestructures com preses hidràuliques. Les conseqüències d’aquest mètode emprat són menys energia i menys combustibles fòssils, per tant, menys emissions i sense haver de tenir els forns en funcionament dia i nit. Un exemple el tenim a Alcanar; en el seu terme hi tenen la fàbrica de ciment anomenada planta d’Alcanar i pertany al grup Cemex, Mexica; tot i que l’empresa assegura que només utilitza el 46% dels combustibles fòssils, està en funcionament de dia i nit per atendre les comandes d’arreu del món, exporta més del 60% del ciment que fabrica i ho fa amb els mètodes tradicionals que provoquen grans impactes sobre el territori, deixant, fins i tot, tots els habitatges que estan a prop de la planta coberta de cendra i la contaminació que suposa un perill per la salut de les persones.
Part important d’aquest estudi és la utilització de residus de ciment vell per fer el nou; amb el ciment reciclat, les emissions baixen fins a 20 kg de CO₂ per tona, enfront dels 800 kg per tona quan es fa pel mètode tradicional, una diferència abismal. A més, el subproducte que genera aquesta innovació és l’hidrogen que l’empresa pot utilitzar per a les seves necessitats energètiques sent un combustible net. Avui, però, aquesta innovació té algunes limitacions en consumir molta energia, si bé del carbó augmenta la contaminació atmosfèrica, els elèctrodes i membranes que es fan servir en el procés es deterioren molt de pressa i, finalment, només hi ha plantes pilot de 100 a 1000 tones any quan una planta com la d’Alcanar està per sobre dels dos milions de tones l’any. Per tant, el repte d’aquest innovador estudi no és demostrar que en laboratori és possible, sinó que el gran desafiament és poder-ho incorporar al dia a dia d’aquestes empreses per a poder mitigar l’efecte del canvi climàtic i l’escalfament global, millorant la salut de les persones. Seria un magnífic canvi. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental