Ja sabem que a les nostres comarques es menja be, però pot ser no som conscients de lo que tenim a casa nostra quan parlem de restaurants vinculats a l’alta gastronomia.
Si pugem fins a La Foradada a La Ràpita, potser que puguem cantar al Mediterrani de Serrat allò de “En la ladera de un monte más alto que el horizonte quiero tener buena vista…” i veure la magnificència del Delta de l’Ebre, on riu i mar s’uneixen en un dels paratges més bonics de la nostra geografia. La riquesa que ens ofereix el mar i l’horta regada per les aigües del riu que dona nom a les nostres terres, són només una petita part de l’enorme abundància amb què comptem per omplir els plats de les nostres taules.
La nostra cuina sempre s’ha nodrit dels productes de proximitat i no només ara. Tant a les cases com als restaurants, les receptes que conformen la nostra cultura gastronòmica han anat creixent gràcies, primer, a les nostres àvies i mares, i després gràcies al talent dels cuiners i cuineres que estan al capdavant dels fogons de les cases de menjar que coneixem com a restaurants.
De fet, gràcies a la bellesa de les nostres quatre comarques, els punts d’interès turístic, les nostres festes i, en definitiva, les nostres costums, els visitants de tots els racons del planeta troben, cadascun en la seva particular arca de l’aliança, el tresor que ofereixen les Terres de l’Ebre. Però, és clar… caldrà menjar.
A Espanya hi ha uns 300.000 locals on es dona menjar i beure. D’ells, gairebé 50.000 són a Catalunya, és a dir, un 17 % aproximadament. Encara que l’índex de població és molt baix a la nostra zona, si dividim Catalunya en comarques, tocaríem a 1,7 % pel que fa a locals, punt amunt o punt avall. I gràcies al producte, però sobretot al talent, dins aquest petit percentatge, destaquen alguns restaurants que han estat reconeguts per les guies gastronòmiques més prestigioses: la Guia Michelin i la Guia Repsol.
Us donem algunes dades d’aquestes guies pel que fa a aquests 300.000 locals a Espanya i ho fem perquè ens puguem sentir molt orgullosos de la nostra cuina.
A la Guia Michelin, avui dia, hi ha 16 restaurants amb 3 estrelles, 33 amb 2 estrelles i 243 amb 1 estrella, a més de 965 entre Bib Gourmand i Seleccionats. Pel que fa a la Guia Repsol, hi ha 44 restaurants amb 3 sols, 176 amb 2 sols i 569 amb 1 sol, a més de 1.488 recomanats. I aquí, a les Terres de l’Ebre, tenim la sort de comptar amb un bon nombre de restaurants que pengen els seus guardons a l’entrada donant resplendor a la nostra gastronomia: el Villa Retiro, Les Moles, l’Antic Molí/ Espai Amunt, Citrus/ Jardins del Tancat i l’Algadir.
Podríem dir que aquests cinc són els més reconeguts pel que fa a les guies. Altres restaurants amb reconeixements tant de la Guia Repsol com per la Guia Michelin són:
A Les Cases d’Alcanar, Casa Ramón; a La Ràpita, Can Batiste i Maury’s Brasa; a l’Ampolla, Lo Típic del Mediterrani; a l’Ametlla de Mar, Meleta de Romer i La Llotja; i a Arnes, L’Hort de Fortunyo. Aquests restaurants tenen tots els números per pujar de categoria els pròxims anys.
Dintre d’aquestes dues guies, hi ha dues categories més que són el Solete —“aquell lloc que et desperta un somriure”, en Repsol— i el Plat, en Michelin, que identifica “una cuina de qualitat”. D’aquests també en tenim a les Terres de l’Ebre.
Això vol dir que només en aquests restaurants es menja bé? Clar que no. Tenim molts restaurants a les Terres de l’Ebre on es menja molt bé. Des de la cuina tradicional amb arrossos, amb peixos i marisc, a la cuina més informal amb coses fàcils i a molt bon preu. Els vins també són una aposta segura. Els productes de l’horta ebrenca són meravellosos.
El tema és que ens ho hem de creure. Parlo dels que som d’aquí. Venen visitants i valoren la nostra gastronomia i, nosaltres, o no defensem el producte, o no el volem pagar o ens anem fora a menjar, entre altres situacions. Mantenir la cuina tradicional és bàsic i molt important. Però també és molt constructiu poder combinar noves tècniques, noves propostes, noves maneres de veure la cuina i el producte.
Quan ho fa un cuiner de Barcelona o Girona és un crac i, si ho fa un cuiner de les nostres terres, no és valorat com toca, i a més, és un car.
De la gastronomia, a les Terres de l’Ebre, viu molta gent. Pescadors, pagesos, ramaders, viticultors, productors en general i cuiners, cambrers, sommeliers —que també tenim—, operadors de turisme, hotels i tot el seu personal, botiguers, distribuïdors i un llarg etcètera.
Defensem la nostra gastronomia i la nostra gent.
Javier Campo González, sommelier, assessor gastronòmic i escriptor de vins.
Article anterior