Una nit del mes de novembre de l’any 1938 hi va haver una sèrie d’atacs contra els jueus, no només a Alemanya, també a Àustria i Txecoslovàquia. Se’n va dir “La nit dels vidres trencats”.
Aquesta va ser una altra de les mesures que Hitler, en assumir el poder el 1933, va culminar. I d’altres com les Lleis de Nuremberg, el 1935, per les quals els treia als jueus la ciutadania alemanya. Aquella nit hi va haver centenars de jueus morts, assassinats i moltíssims ferits. Sinagogues cremades, es diu que superaren el miler, i pràcticament la totalitat dels comerços destruïts. També es va iniciar l’internament massiu a camps de concentració, uns 30.000. La Nit dels Vidres Trencats va ser la porta d’entrada a l’Holocaust Nazi vers als jueus.
Si fem una mica d’història, podem comparar els fets de l’Alemanya Nazi amb la guerra d’Israel sobre Gaza? Podem comparar tots dos casos com a genocidi?
Amb el nom de Partit Nacionalista Alemany dels Treballadors, Hitler va entrar al poder, baix unes eleccions democràtiques. Aquesta va ser l’excusa per portar els jueus a l’Holocaust i a l’intent d’una desaparició ètnica. Gairebé 6 milions de jueus, gais i lesbianes, gitanos, discapacitats… Un antisemitisme que ja venia de molts anys enrere, concretament des de quan Alemanya va perdre la primera guerra mundial al novembre del 1918. Una propaganda que culpava els jueus de la derrota en aquella 1a guerra mundial i de la fam que van estar passant en aquells anys de postguerra. Una propaganda que era instada per diaris, tot tipus d’editorials i inclús en llibres per a totes les edats, també els infantils. I això tenia un responsable amb nom i cognom: Joseph Goebbels.
Els jueus eren caracteritzats com a persones despietades i com a éssers monstruosos, culpables de les atrocitats més ominoses. I així, dia rere dia, la ment dels alemanys es va anar impregnant d’un odi com mai s’havia vist. Perquè si no és així, com podem entendre un odi i un desig de mort tan extens? No és tan difícil crear l’odi si qui rep la notícia es creu tot el que li fiquen al davant dels ulls.
I uns anys més tard:
Fins al 1947 hi havia un país a l’est de la Mediterrània que es deia Palestina, fins que el 14 de maig del 1948 es va dividir en tres parts: Cisjordània, Franja de Gaza i Israel. L’Estat d’Israel ja feia molts anys que s’estava preparant, però no va ser fins uns anys després de la fi de la segona guerra mundial que no es va complir la idea d’establir un territori on els jueus poguessin viure i practicar la seva religió.
Res té a veure l’Israel que es va pactar el 1948 amb l’Israel d’avui en dia. Guerra rere guerra i invasió rere invasió, Israel ha anat annexionant-se terreny que no li corresponia.
Com a territoris ocupats per Israel són coneguts aquells territoris que van ser ocupats militarment per l’Estat d’Israel després de la Guerra dels Sis Dies del 1967: els Territoris Palestins de Cisjordània, inclosa Jerusalem Est, la Franja de Gaza, una gran part dels Alts del Golan de Síria i, fins al 1982, la Península del Sinaí d’Egipte.
Què vull dir amb això? Que no es va conformar amb el que van pactar, sempre ha volgut més del que va pactar i sempre ho ha aconseguit gràcies a la força i a les ajudes dels Estats Units, Gran Bretanya i l’aleshores Europa.
Per una altra banda, el 7 d’octubre del 2023, Hamàs i altres grups armats palestins de la Franja de Gaza “ocupada” inicien un atac contra Israel. Un atac sense cap tipus de justificació i on van ser assassinades un total de 1.139 persones i més de 250 civils i soldats israelians van ser presos com a ostatges.
Una barbàrie sense cap justificació i que dona peu a una resposta encara més cruel i bàrbara per part de l’Estat d’Israel, i del seu cap Benjamin Netanyahu, que li va com anell al dit per fer la guerra contra la Franja de Gaza que tant de temps anhelava.
La resposta d’Israel a l’atac per part de Hamàs ha estat exagerada no, lo següent. Ha estat l’excusa perfecta per fer amb la Franja de Gaza un camp de concentració ple de runes, sang, plors, pors i desesperació. Ha estat l’excusa perfecta per fer allò que Netanyahu ha desitjat durant molts anys des que és, i ha estat en altres candidatures, president d’Israel.
De fet, el Tribunal Penal de La Haia va emetre un comunicat on ordena la detenció de Benjamin Netanyahu i, també, del seu ministre de Defensa Yoav Gallant, per presumptes crims de lesa humanitat i crims de guerra comesos a Gaza.
61.709 morts, 111.588 ferits i 14.222 desapareguts són les dades aproximades del genocidi exercit per Israel a la Franja de Gaza segons un dels últims recomptes. Molts d’ells nenes i nens. Els feien marxar d’un lloc a un altre per tal que estiguessin més segurs, o fer-los creure que així seria, i sense cap avís bombardejaven aquella zona amb l’excusa que hi havia membres de Hamàs.
Francesca Albanese, relatora de Nacions Unides per a Gaza, en el seu informe Anatomia de un Genocidio diu: Quan la intenció és tan conspícua, tan ostentosa, com ho és a Gaza, no podem apartar la mirada, hem de fer front al genocidi; l’hem de preveure i hem de castigar-lo.
Rafah està suportant un milió i mig de refugiats que estan a la mirada dels carnicers nazi-sionistes amb el recolzament dels Estats Units, la Gran Bretanya i, ara, la Unió Europea.
Hi ha motius raonables per creure que tot indica la comissió d’un delicte de genocidi contra els palestins com a grup a Gaza. Diu Albanese que: En concret, Israel ha comès tres actes de genocidi amb la intenció requerida:
1/ Causar greus danys físics o mentals a membres del grup.
2/ Infringir deliberadament al grup condicions de vida calculades per provocar la seva destrucció física total o parcial.
3/ Imposar mesures destinades a impedir els naixements dins del grup.
A part de matar més de 60.000 palestins, una gran majoria nenes i nens, l’exèrcit d’Israel ha utilitzat un gran nombre d’arsenal; gairebé 25.000 tones d’explosius s’han fet explotar en un dels llocs més poblats del nostre planeta.
Això és l’equivalent a dues bombes nuclears, destruint completament barris sencers de la gran majoria de les ciutats més grans i poblades de la Franja de Gaza!!
L’opinió generalitzada del poble d’Israel és la de tindre a Netanyahu com a referent i estàndard, si no fos així no tindria sentit que la gran majoria dels israelites no es llencin al carrer per denunciar els crims contra la humanitat.
Els únics moviments que hi ha hagut han estat els de protesta perquè el seu govern fes passes per l’alliberament dels seus soldats i civils segrestats.
Les primeres setmanes Israel ja va impedir que l’ajuda humanitària entrés a Gaza i després va procurar grans restriccions d’aigua, aliments, electricitat i combustible. Això va provocar una inseguretat alimentària sostinguda a tota la població de Gaza, la qual cosa els va provocar que s’haguessin d’alimentar de qualsevol cosa que fos masticable.
En poc temps Israel ha destruït totalment Gaza, fent desaparèixer del mapa totes les seves infraestructures i inclús les terres de conreu. Sense deixar de banda les imatges fetes pels mateixos soldats d’Israel on es mofen de la mort de famílies senceres, mares, nenes i nens, els seus edificis destruïts, mesquites i escoles.
Per constatar la similitud entre el genocidi nazi sobre els jueus i el genocidi d’Israel sobre els palestins de Gaza, escriu Marcos Roítman al diari La Jornada de México titulat: Què pensen els israelians de Palestina?
En el seu article, assenyala que “excepte excepcions, com és normal, la gran majoria comparteix la tàctica del govern d’Israel. No hi ha grans manifestacions ni es rebutja la crueltat dels soldats. Ells volen morir per Israel. I els palestins no són sers humans. Netanyahu els va definir com a monstres i enemics d’Israel que s’han d’exterminar. Destruir-los i quedar-se amb els seus territoris”.
Igual que durant el Tercer Reich el poble alemany va estar al costat del seu führer, ara la força del führer Netanyahu està fonamentada en el mateix criteri. Tant pels israelians més comuns com pels alemanys del Tercer Reich, no cap pensar ni qüestionar les decisions dels seus dirigents, el führer sempre té la raó.
El sentit comú dels israelites d’avui és portar a Netanyahu dins de l’ànima, del contrari, com ja he dit abans, ja s’haurien aixecat per denunciar els crims per lesa humanitat i, això, no ha passat.
Jueus, o nazis?
Benvinguts al Quart Reich!!!
Joan Bertomeu Zaragoza, regidor a l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja.
Article anterior