14.3 C
Amposta

Cavil·lant durant les Jornades Tècniques de l’Institut de l’Ebre

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Aquesta darrera setmana de febrer,  l’Institut de l’Ebre de Tortosa organitzava “Les Jornades Tècniques”. Durant aquestes jornades s’han organitzat setanta-cinc activitats d’índoles tan diverses que van des de les humanitats fins a les més tècniques, passant per àrees com la sanitat o l’economia. D’aquesta manera entre aquests setanta-cinc actes hi trobem: Proves d’habilitats del CF d’emergències sanitàries de la família de Sanitat “EbreSkills”, així com, un conjunt de tallers i xerrades que completen aquestes jornades encaminades a la formació i generació  d’interès a l’alumnat d’aquest institut ebrenc.


El fet, que dins d’aquests conjunts d’actes i activitats, el cap d’estudi de l’Institut de l’Ebre, Sisco Belsaduch, m’invita a participar-hi com a ponent d’una classe magistral sobre mercats financers. La veritat, que encara no sé per què vaig dir que sí, però vaig acceptar la invitació de molt grat. La qual cosa vol dir que una de les setanta-cinc activitats organitzades: una participava jo mateix. 

La xerrada va anar bé en tot moment i en honor a la veritat no em sabria mal tornar a anar un altre cop. Sortir del confort de cada dia i de la monotonia és tot un plaer que a certa edat reconforta considerablement. Una experiència que li recomano a tothom i especialment al meu amic de Sant Jaume i director d’una sucursal bancaria, Alfons Fumador.

Independentment de la xerrada, i encara que estigui relacionada, fa temps que hi ha una dada que em preocupa considerablement. La dada en qüestió és que cada any que transcorre la part proporcional que correspon a les rendes salarials en la contribució de la creació de la riquesa del PIB va disminuint a poc a poc. Per altra banda, les rendes de capital cada cop tenen més part en la participació del producte interior brut.


La conseqüència d’aquestes dades és molt simple: Aquelles famílies que els seus ingressos provinguin dels seus salaris cada cop són més pobres i les famílies on bona part dels seus ingressos són aconseguits a través de les rendes de capital són més riques. En resum els treballadors o assalariats cada vegada seran més pobres i els capitalistes o empresaris més rics.


Aquest fet no és una cosa aïllada que passi només al nostre país sinó una tendència mundial. Una tendència difícil de corregir quan ens trobem que els tipus d’interès estan al voltant de zero o negatius i que a curt i mitjà termini no hi ha previsió que això canvií.


Davant d’aquesta perspectiva només podem pensar que la situació social d’empobriment massiu no canviarà a no sé què els poders públics comencin a valorar el fet d’implantar una educació financera a la societat per tal que els seus ingressos monetaris no sols provinguin de les rendes del treball. Fet, que evidentment no faran, entre altres coses perquè encara ara mateix no s’han assabentat que els problemes financers que pateix la majoria de la població prové d’una política de tipus d’interès baixos agreujat per una baixa educació financera. I per tant, sense conèixer d’on ve el problema difícilment es poden trobar solucions.

Batiste Forcadell, economista

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -