Xocolata CREO és una marca tortosina que elabora xocolata de manera artesanal des de 1941, seguint la tradició provinent dels antics xocolaters. Cinta Benet, és la tercera generació de la familia de xocolaters.
Com veus el futur de l’empresa? Pot venir una altra generació després de tu?
El futur de l’empresa jo el veig en creixement, claríssimament. Jo crec que el món de la xocolata està molt per explorar, hi ha moltes coses per descobrir. És un món molt poc explotat. La indústria de la xocolata s’ha quedat només amb la xocolata amb llet, la xocolata blanca i ara estan sortint les xocolates amb percentatges, però també està la xocolata a la pedra, que per sort cada vegada va a més. És un mercat que està agafant molta força. Crec que aquí nosaltres tenim un gran paper perquè som una empresa que ho fem tot a mà i els nostres productes són tots naturals i a més són vegans.
Ara hi ha molts corrents nous. Ara ja directament no compraràs per percentatge sinó que compraràs per origen del cacau. És un món per explorar. S’està tendint a anar com al món dels vins. Hi ha molts orígens de vins, moltes vinyes diferents, moltes maneres de reposar el vi. Al final la xocolata anirà una mica per aquí també. Hi ha molts orígens diferents, moltes formes de torrar el cacau diferents, cada persona li dóna la seva pròpia personalitat al cacau. Això és un món que està per explorar.
Jo espero que CREO pugui durar molts anys més. Que jo la pugui passar algú altre i que vagi passant de generació en generació, i tant, esperem que sí.
Sempre ha sigut una empresa familiar?
Si, Xocolata CREO sempre ha sigut una empresa familiar. Sempre hem sigut una empresa petita i treballem molt poca gent, però això la fa ser molt propera.
Heu creat un vincle amb els treballadors?
Tenim treballadors i la veritat és que al cap i a la fi, això és casa nostra. Aquí passem tot el mati i tota la tarda, estem sempre junts. Com la xocolata es fa a mà hem d’anar tots a una i funcionar com els engranatges. És com si fóssim una petita família.
Abans d’arribar a CREO vau tenir altres noms, per què va decidir el teu iaio optar per CREO?
Tot va començar als anys quaranta amb la primera empresa de xocolata que tenien el meu iaio i un altre soci. Van ficar-se les inicials dels seus noms: Subirats i Benet. Al cap d’un temps, Subirats va decidir marxar de l’empresa i mon iaio va crear una empresa nova tot sol. L’empresa es va passar a dir Xocolata Benet. Aquesta sí que portava el seu cognom. Més tard, va tenir l’oportunitat de comprar Xocolata CREO, que era la marca més coneguda de xocolata a les Terres de l’Ebre, era molt més potent que la seva. Ja es va quedar amb aquest nom, perquè CREO era qui tenia la fama. Benet no era tan conegut, però realment no va canviar res: no va canviar la maquinària, no van canviar les fórmules. La xocolata segueix sent la mateixa.
Podem dir que CREO forma part de la memòria històrica del nostre territori. Sou conscients de la importància que té el vostre producte?
Ara és quan comencem a veure la importància que té Xocolata CREO dins de les cases de la gent de l’Ebre. Realment aquest Nadal ha sigut quan ens n’hem adonat fins on arriba la nostra xocolata. Ha sigut una autèntica bogeria. Ens trobem a gent pel carrer que ens miren i diuen “Mira, aquests són els de CREO” i molts també ens diuen “penseu que l’empresa no és vostra, és de totes les ebrenques i els ebrencs”. La gent se l’ha acabat fent seva, perquè Xocolata CREO sempre ha tirat endavant gràcies a la gent de les Terres de l’Ebre. Per nosaltres sempre és un orgull representar la nostra terra allà on anem. Nosaltres primer som xocolaters i després som tortosins i ebrencs. Estem molt contents que la gent se l’hagués fet seva i que la considerin una part de la cultura d’aquí baix perquè al final, la gent del nostre territori sempre fem pinya allà on anem. Estem molt contents que la gent pensi que Xocolates CREO és un trosset de la seva vida.
Heu “competit” amb marques molt importants, però vosaltres heu sabut seguir endavant no obstant la competència de grans multinacionals, com ho heu aconseguit?
La veritat és que nosaltres no hem considerat mai competència a les grans marques de xocolata. Nosaltres fem xocolates molt petits, fem un producte que és molt diferent. Sí que és xocolata, però és un tipus de xocolata que no té res a veure amb les grans marques. Hem pogut sobreviure, penso jo, gràcies al fet que hem sigut fidels al nostre ADN. Hem sigut fidels al nostre producte, a la fórmula de tota la vida i a la forma de fer. Hem treballat sempre igual, no hem canviat res. I també gràcies a tota la gent que ja guarda la nostra marca a la seva ànima, que només volen CREO i només compren CREO. També és gràcies a tothom.
Quina diries que és la vostra essència?
La nostra essència és la transparència i que hem tingut molta cura en el nostre procés de producció, en conservar les màquines i en conservar les fórmules, però sobretot la transparència que ens porta a explicar tot això a les visites. Nosaltres ho expliquem tot, no ens deixem cap racó per ensenyar, cap procés per explicar ni res de la nostra història. Ho expliquem tot tal com és. Perquè darrere del producte també hi ha persones que treballen molt i molt dur perquè això funcioni. Ens agrada molt que la gent ho vegi, que sentin l’olor que fa la fàbrica, que vegi com treballem, amb les màquines que treballem, que estan molt ben cuidades. Això crec que és el que ens caracteritza. Que ho expliquem tot en les mateixes ganes i en la mateixa il·lusió que el primer dia.
Com va sorgir la idea de restaurar una màquina centenària?
Aquesta màquina és del 1920. És la primera màquina que es va inventar per a fer xocolata. El meu besavi la tenia als anys quaranta, la va comprar de segona mà. Als anys seixanta la va vendre perquè ja estava en desús i li feien falta peces que de tant de treballar s’havien deteriorat. Aquesta màquina se la van emportar els de Hierros Domingo i la van tenir a la intempèrie durant quaranta anys. Cada vegada que el meu pare passava per allí se la quedava mirant fins que un dia els va demanar si li podien tornar a vendre per a fer-la funcionar. Avui en dia és una refinadora mescladora que és un símbol per a tots els xocolaters, en queden molt poques funcionant, gairebé totes estan en museus. La va tenir uns anys fins que va parlar amb un professor de l’IES de l’Ebre que li va dir que feien col·laboracions amb empreses i així els alumnes podien treballar una màquina real per a fer les pràctiques. Llavors li va proposar el projecte. Nosaltres vam anar unes quantes vegades a dir-los-hi la màquina com estava, els vam ensenyar com funcionava i per a què era. És una manera per donar-li valor a la feina que fem.
Com va el procés?
Els alumnes han anat treballant peça per peça. La vam repintar tota de dins i de fora i actualment ja està pràcticament preparada per començar a funcionar. Li falten alguns detalls que els anirem fent. Creiem que al setembre ja la tindrem preparada. Per nosaltres, s’haurà complit un somni. Ara ja tenim 8 màquines antigues dels anys vint fins als quaranta.
Redacció- Xavi Llambrich
