La indústria agroquímica té un argument que promou, sobre els plaguicides, fitosanitaris o pesticides, són imprescindibles per tenir la seguretat alimentaria i que són necessaris per poder alimentar a tota la població del món a través de l’agricultura intensiva, en canvi els científics diuen que aquestes afirmacions són del tot enganyoses perquè segons els estudis fets per ells han demostrat majoritàriament que són perillós per la salut dels consumidors. Els agroquímics o substàncies químiques es fabriquen per matar les males herbes, els insectes i evitar que les collites es facin malbé, s’utilitzen en tot el cicle agrícola, abans i després de la sembra durant el seu creixement fins a la maduració del fruit i per mantenir-los després de ser recol·lectats.
Espanya és la primera d’Europa en l’ús de químics per l’agricultura on més d’aquests productes es comercialitzen, una xifra desorbitada de gairebé cent mil tones l’any en el quinquenni 2015-2020. També encapçala la relació d’agroquímics venuts per habitant sent la ràtio d’1,6 kg per persona i de gairebé 10 kg per hectàrea. El més utilitzat és el glifosat un producte actiu que es fa servir d’herbicida, però en el mercat ni podem trobar més de 2200 productes que el tenen. Aquests productes són utilitzats pels agricultors en general, per tant en el nostre territori amb una superfície de conreu que arriba gairebé a les 900 mil ha, per aquest motiu i a causa del fet que una part important d’aquest conreu està prop del riu Ebre, quan s’hi aplica i hi ha filtracions que van directes al llit del riu provocant una gran contaminació de les aigües que es fan servir per regar estenen aquesta contaminació als aliments que són regats. La indústria acompanya a l’agricultura en la contaminació.
Un total de més de trenta contaminants hormonals tòxics, metalls pesants, tòxics (cadmi), neurotòxics (plom i mercuri) o pesticides (llinda) que posa’n en perill tots els ecosistemes del riu i fan interferència en el funcionament normal de les hormones en dosis baixes com actuen les que té el cos humà a les quals imiten per produir efectes crònics en els òrgans de les persones que es manifesta’n en mesos o anys després de l’exposició. Estudis fets relacionen l’exposició de plaguicides a malformacions al tracte urogenital dels nens dins l’úter maternal, al càncer de mama o problemes de fertilitat masculina. Per molt que la indústria ho segueixi negant, els ciutadans que tenen el riu Ebre com a vertebrador social, econòmic tenen un gran problema de salut, és el cas del nostre territori i arriba a la zona més alta de la cadena alimentaria. És el riu més contaminat del territori i fa molts anys que és així i no hi ha un esforç conjunt de les administracions per aturar-ho. És igual qui en sigui responsable, la CHE, el govern espanyol o la Generalitat el que seria desitjable veure és una partida de pressupostos dels ajuntaments del Baix Ebre afectats (encara que no en siguin responsables) amb una assignació expressa per aquesta neteja que és crucial pel riu i per les persones que en depenen, un pas valent i de futur que haurien de fer tots els ajuntaments pel bé comú. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
