Una proveïdora de la Cooperativa de l’Aldea, acusada de falsedat en document mercantil, ha declarat que la seva empresa de serveis informàtics va inflar per sobre del valor real els pressupostos i les factures per serveis prestats a l’entitat per indicació de l’exgerent i principal acusat en el cas, Daniel Ferré. Aquest dimarts al matí, ha començat a l’Audiència de Tarragona la vista oral per la fallida de l’entitat amb la declaració de l’acusada i de familiars de Ferré com a testimonis. El tribunal ha acordat estimar la petició de sobreseïment dels fets presentada en les qüestions prèvies per dos proveïdors, acusats també d’inflar artificialment factures. També ha rebutjat les al·legacions de la defensa de l’exgerent.
Després dels acords econòmics (primer amb Caixabank, posteriorment amb BDO i l’asseguradora Mapfre), que van suposar la retirada de la Plataforma d’Afectats com a acusació particular, la vista oral ha arrencat amb la proveïdora María Teresa Melquíades Jiménez i Ferré com a únics acusats en la causa.
Precisament, Jiménez ha estat la primera a declarar, en qualitat de responsable de l’empresa d’informàtica Sigma Systems, que prestava serveis de software i proveïment de hardware a la Cooperativa. Tot i que no ha recordat el nombre exacte de factures emeses i les quantitats concretes, ha reconegut que l’import dels serveis era més elevat del seu valor real.
Segons l’acusació particular de la mateixa Cooperativa, l’empresa de l’acusada va arribar a emetre 51 factures per valor de 384.656 euros l’any 2011, un extrem que l’acusada no s’ha atrevit a confirmar. L’advocat ha precisat que el valor final d’aquests serveis era de 182.184 euros, fet que significa un increment no justificat de 200.000 euros. Tot i que tampoc ho ha concretat, Jiménez ha admès que la quantitat inflada era, en tot cas, «important».
A preguntes de la defensa, la proveïdora ha assenyalat que l’exgerent era el seu contacte per aquests assumptes i ha insistit que la majoria dels pressupostos i factures es feien «a l’alça» per indicació seva, assegurant que desconeixia la finalitat d’aquesta forma de procedir.
Tant l’acusació de la Cooperativa com Fiscalia han confirmat que, arran de les dilacions indegudes en la instrucció del cas, que ha arribat a judici gairebé quinze anys després dels fets, demanaran una reducció considerable de la pena en les seves conclusions finals. La Fiscalia demanava un any i nou mesos de presó, mentre que la Cooperativa elevava la petició a dos anys i mig.
Dos dels proveïdors acusats en el cas, els germans David i Xavier Casas, propietaris d’una empresa de refrigeració, a qui també s’atribuïa el delicte de falsedat documental per inflar artificialment factures a la Cooperativa, no s’han assegut finalment al banc dels acusats després que el Tribunal hagi acceptat la qüestió plantejada per prescripció de les responsabilitats penals. Les factures en qüestió, es remuntarien als anys 2005 i 2006, mentre que el procediment contra ells no es va dirigir formalment fins a octubre de 2014.
En canvi, el Tribunal ha desestimat la pretensió plantejada per la defensa de Ferré, amb l’argument que els escrits d’acusació s’havien excedit respecte dels fets inclosos a la interlocutòria de transformació a procediment abreujat. Han considerat que les referències efectuades per les acusacions a determinats episodis prèviament exclosos de rellevància penal tenen únicament una finalitat contextual o descriptiva i no constitueixen fets pels quals se sol·liciti condemna ni fonamenten cap petició de pena.
Ferré està acusat d’un delicte continuat de falsedat comptable, falsedat en document mercantil, insolvència punible i administració deslleial. Fiscalia demana per a ell una pena total de catorze anys i mig de presó pels suposats i, addicionalment, se li reclama una responsabilitat civil d’1,64 milions d’euros.
Retirada de diners abans de la fallida:
Precisament, l’esposa i el fill menor de Ferré han estat els primers testimonis a prestar declaració en la vista oral. Bona part de les preguntes que han hagut de respondre s’han centrat en la retirada de 160.000 euros d’un compte de la Secció de Crèdit de la Cooperativa que l’exgerent va fer el novembre de 2011, pocs dies abans que esclatés la fallida que va deixar entrampats més de 4,5 milions d’euros dels estalvis de socis i impositors. Segons Fiscalia i l’acusació particular, els recursos provenien d’un producte financer subscrit amb Banesto a través de la Secció de Crèdit que Ferré va cancel·lar sobrevingudament.
Segons la dona, van transferir els diners a un compte de Caixabank per donar-ne la meitat a cada fill (80.000 euros), atès que un d’ells, el menor, els havia mempreanifestat la seva voluntat de comprar un pis a Barcelona, on estudiava encara. El mateix fill ha declarat que la voluntat d’adquirir un habitatge era una opció a «mitjà termini» i que va acabar descartant per la fallida, deixant els fons en un compte a termini. Finalment, ha explicat, li va retornar al seu pare mitjançant un xec i 5.000 euros en efectiu l’agost de 2012.
Les declaracions dels familiars també han servit per constatar les pràctiques de contractació laboral a l’entitat. La dona i tots dos fills van ser contractats per la Cooperativa i la Secció de Crèdit. En el cas de l’esposa, ho va fer sense arribar mai a treballar-hi de forma efectiva. Segons ha relatat, ella percebia el salari, que se li restava després al de l’exgerent. Ha subratllat que el seu marit li va assegurar que era una pràctica que no perjudicava l’entitat i que ja estaven fent amb familiars de membres del consell rector. El fill ha explicat, per la seva banda, que va treballar durant dos estius com a mosso de magatzem, on coincidia sovint amb el seu pare.
La vista oral continua aquest dimecres al matí a l’Audiència de Tarragona amb les declaracions del fill gran de Ferré; de l’expresident de l’entitat en el moment de la fallida; l’extresorer; l’exsecretari; així com diversos treballadors de l’entitat.
ACN