Fa més d’una dècada que els científics treballaven amb molts escenaris ambientals; un d’ells, l’escalfament. Les prediccions que es varen fer aleshores s’han anat complint fil per randa i no han deixat de treballar per trobar solucions a un escalfament provocat pels gasos efecte hivernacle, una part molt important d’ells, alliberats per les cadenes de muntatge de la gran indústria. Escenaris diversos on la investigació dels científics és vital per a trobar la situació idònia i poder frenar aquest escalfament, allargant, així, la vida de les persones al planeta. És irònic comentar que tenim molts escenaris, una dotació econòmica important, però que els resultats, després de molts anys, no acompanyen. Les expectatives posades per la UE i els països que la formen han quedat molt enrere, l’agenda feta s’haurà de tornar a definir mirant a llarg termini per poder assolir els objectius de la descarbonització.
Per complir amb la normativa comunitària el 5 d’abril del 2013, el Consell de Ministres del Govern Espanyol va aprovar el Reial decret 235/2013 de la certificació Energètica, obligatori per poder vendre o llogar un immoble (Local comercial, oficines o habitatges) així com pels edificis de nova construcció, document que per tenir validesa ha d’estar enregistrat a la comunitat autònoma d’origen i disponible per a exhibir-lo. El 2021 el govern va modificar-ne alguns aspectes aprovant el Decret 390/2021 en què regula el procediment bàsic per la Certificació de l’Eficiència energètica de tots els edificis del país amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat i l’eficiència de tot el parc immobiliari, certificat amb una validesa de 10 anys. Es va començar el 2007 pels edificis de nova construcció ampliant-se el 2013 per a tots els edificis. Les estadístiques són decebedores; en l’àmbit de l’estat espanyol més del 90% de les certificacions fetes recullen que s’allibera CO₂ a l’atmosfera i a nivell de Catalunya, només s’han fet en aquesta dècada el 50% de les certificacions energètiques. Sembla que aquestes dades ens volen dir que no han fet bé la fiscalització de les certificacions a Espanya i que a Catalunya hem fet moltes migdiades. La veritat és que per moltes investigacions que es facin si els que governen no hi posen de la seva part tot es queda en bones intencions i prou. Veurem ara que la UE torna a insistir amb molts diners, tants com 9.900 milions d’euros fins a l’any 2032, amb un petit retoc semàntic: ara el pla es dirà Pla Social pel Clima.
Aquest pla que ha entomat el govern d’Espanya pretén impulsar i combatre la pobresa energètica, promocionar els habitatges eficients i facilitar un transport més net. Un pilar fonamental és la rehabilitació energètica dels habitatges; a hores d’ara tenim milers d’edificis amb greus problemes d’aïllament tèrmic, un gran consum d’energia i sistemes de climatització deficients que disparen la factura de la llum i la calefacció. Segons el govern, la prioritat serà la disminució del consum energètic estructural, un millor confort tèrmic i la reducció de les emissions contaminants, fent baixar la factura domestica en barris vulnerables amb recursos baixos i pisos antics sense cap mena d’eficiència energètica. Volen que aquesta estratègia social i econòmica que ve de la transició ecològica sigui a llarg termini. La clau de totes aquestes intencions estarà en la rapidesa de la seva execució, el consens polític en el parlament i la capacitat de les administracions per convertir aquests fons europeus en millores reals pels ciutadans. Els ajuts que inclou aquest pla són la rehabilitació energètica, habitatges assequibles, ajudes al transport públic, vehicles elèctrics, mobilitat rural i projectes d’autoconsum energètic. De moment la UE ja hi ha posat els diners, 9.900 milions d’euros del 2026 al 2032; ara la gestió serà la que ens doni la diferència i les millores ciutadanes, caldrà, però, fer una bona fiscalització d’aquests diners per fer realitat el Pla Social pel Clima. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental