Quan una cosa no ens funciona tenim l’oportunitat de fer-ne una altra de distinta. Des del nostre naixement, els humans rebem estímuls a través dels nostres sentits de la vista, l’oïda, el gust, l’olfacte i el tacte que processem en el nostre món interior conformant una mena de gran banc de dades constituït per molts i diferents aprenentatges i programes que determina que pensem com pensem, com percebem el món, com ens sentim, i també com ens comuniquem verbal i no verbalment. Vivim amb les nostres maneres de funcionar, i d’interrelacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos, més enllà del nivell de consciència, del tipus de comunicació que establim, i de les pròpies limitacions i possibilitats, que podem canviar, si ho considerem necessari.
Cadascun de nosaltres tenim la nostra manera de veure i viure la realitat. El nostre mapa descriu la nostra manera d’entendre el món. Aquest mapa l’anem construint a través de les experiències i aprenentatges al llarg de tota la vida. Així és com cada persona, en funció de les nostres distintes experiències, tenim un únic, personal i intransferible mapa de la realitat. Mai hi ha dos mapes iguals i està molt clar que qualsevol mapa de la realitat no és la realitat i que mai és el territori. Els mapes només reflecteixen una petita part de la realitat. Quan dues o més persones diem coses diferents, i fins i tot oposades, amb els nostres respectius i diferents mapes, només reflectim una part del que hi ha a la realitat.
Una bona part dels problemes del nostre dia a dia es produeixen quan ens aferrem als nostres vells mapes de la realitat i no som capaços d’ampliar-los, o de rectificar-los, i es converteixen en mapes inútils o limitadors, si no aconseguim la flexibilitat necessària per canviar-los. Moltes vegades, a través de l’experiència, i de suposats fracassos,podem aprendre que aquestssón resultats necessaris si ens adonem de que el que fem no funciona i ens arrisquem a intentar fer de manera més flexible i adequada altres coses a la vida, sigui a l’escola, al treball, a la família o a qualsevol indret on estiguem. Així és com les errades i els fracassos, només sónels resultats del que és possible aprendre.
Crec important diferenciar la identitat de cada persona dels seus comportaments en diferents contexts. Cada persona no és el seu comportament i si aquest no és l’adequat en un determinat context això no vol dir res respecte la persona. Les persones funcionem de la millor manera possible realitzant els comportaments que creiem que són els més adequats en cada situació determinada, per aconseguir alguna cosa positiva i adaptativa per nosaltres, i el que puguem fer des dels nostres mapesmentals té tot el sentit del món.
L’experiènciaens posa en evidència que la majoria de les persones podem tenir disponibles diferents recursos que necessitem per aprendre i per canviar els nostres mapes adquirint la flexibilitat adient. Cada persona som una font inesgotable de recursos i solucions als nostres propis problemes. Pensem que de fet una part important dels nostres problemes i dificultats els hem creat nosaltres mateixos amb els nostres mapes. Precisament per això la solució també està a l’interior de nosaltres mateixos. A vegades,només es tracta de reestructurar el que hi ha al nostre interior, sense afegir ni treure res.
Indubtablement la millor manera d’aprendre les persones és a través de l’experiència i d’acceptar que les dificultats amb els nostres propis mapes que sovint expressen, béles nostres diferents partsviscudes com a contradictòries o polars, bé les dificultats interpersonals presents en els mapes i comunicacions amb les nostres parelles, famílies i grups,poden tenir l’esperança i l’oportunitat per canviar sempre que existeixi, i s’aprofiti, l’oportunitat per aprendre. Efectivament podem aprendre alguna cosa nova cada vegada que creiem que podem fer-ho a la realitat.
Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
