El desenvolupament ràpid de la intel·ligència artificial (IA) està impulsant una expansió accelerada dels centres de dades amb la infraestructura energètica necessària per fer-los funcionar. Aquesta situació està augmentant les emissions associades al consum d’electricitat i a l’ús de recursos naturals propis com l’aigua. Cal dir que al nostre territori la petició d’aquesta estació de cervell digital l’ha fet l’ajuntament de Santa Bàrbara, amb una capacitat de 220 MW; per tant, amb un consum de més de 200.000 Kilowatts i de 19 milions d’aigua neta. Penso sincerament que ha estat una decisió precipitada per part de l’Ajuntament que l’ha presa sense saber el que realment comporta una estació IA d’aquestes característiques. Els grans problemes són el consum d’aigua neta i l’electricitat que l’alt ús d’aquests subministraments pot fer que el subministrament a la població s’interrompi en qualsevol moment, essent els ciutadans el dany col·lateral d’una decisió mal presa per part de l’ajuntament, decisió presa pensant només en el seu rèdit polític i no en el bé comú dels ciutadans de Santa Bàrbara, o d’altres poblacions on han decidit una instal·lació com aquesta. Cal afegir-hi el soroll dels ventiladors que es fan servir dins l’estació per refredar els mecanismes i la contaminació atmosfèrica de CO₂ que produeix.
L’ús d’aquests sistemes d’intel·ligència artificial regenerativa comporten diverses conseqüències negatives i reptes crítics que afecten directament els ciutadans, a la societat en general, al medi ambient i a l’economia. L’alt consum d’electricitat, l’augment de les emissions de carboni, una petjada hídrica molt elevada pel consum de milions de litres d’aigua dolça, utilitzada per la refrigeració dels servidors evitant, així, que se sobreescalfin, tenen un gran impacte econòmic i laboral. L’automatització de les tasques amenaça a sectors com el disseny gràfic, la redacció, la programació i l’atenció al client per prescindir dels treballadors que feien aquestes tasques, augmentant la desigualtat entre les grans empreses tecnològiques que controlen la IA enfront de les petites empreses i els seus treballadors que no poden competir-hi; per tant, més empreses petites tancades i més treballadors a l’atur. La facilitat per crear textos, imatges o vídeos falsos dificulta la distinció entre realitat i ficció i això el fa que s’alterin els processos democràtics. La IA es fa servir per programar codis nocius i dissenyar campanyes fictícies molt convincents, una eina innovadora que en les mans equivocades fa molt de mal; els biaixos algorítmics generen discriminació racial, socioeconòmica o de gènere. Molts models d’IA es nodreixen de dades personals i propietat intel·lectual extretes d’internet sense el consentiment ni la compensació als autors originals.
Són molts els impactes ambientals, econòmics o laborals i l’automatització de les tasques substitueix rols professionals, generant inestabilitat i pressió als treballadors que es volen reciclar per reafirmar-se en el seu lloc de treball. Per tant, els discursos emprats respecte que es crearan molts llocs de treball i que serà bo per l’economia local són només desinformació i una estratègia; la pèrdua de pluralitat amb la generació de contingut fals, notícies esbiaixades, la creació de bombolles informatives que dificulten als ciutadans accedir a una informació veraç, contrastada i amb seguretat. D’aquí que molts creuen que la protecció actual dels drets digitals són insuficients, motiu pel qual demanen una regulació més ferma d’aquesta tecnologia i més privacitat; té molts biaixos i els algoritmes s’entrenen amb dades antigues que poden ampliar els perjudicis de gènere, ètnics o socials en decisions importants, administratives, ajudes socials, ofertes de treball o tràmits administratius i ètics. El 77% dels ciutadans demanen i exigeixen més regulacions en el desenvolupament de la intel·ligència artificial; la majoria no es refia de com s’utilitzarà i els riscos que han de conèixer són els de no confondre una resposta plausible amb una resposta verificada. Els models regeneratius poden semblar exactes, però no sempre ho són; poden ometre detalls decisius, barrejar fonts diferents o presentar com a certa una dada no actualitzada ni verificada; a més dels danys físics i ambientals que provoquen als pobles, als seus recursos naturals i els impactes directes als ciutadans on són instal·lades.
D’aquesta manera, la verificació és una competència de la ciutadania, fonamental per poder treballar amb la IA. Tal com diu Daniel Litt, acabarem en un món sense una investigació de qualitat o com deia ja l’Albert Einstein «temo el dia que la tecnologia sobrepassi la humanitat perquè el món només tindrà una generació d’idiotes». Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental