La ciutadania té la percepció que els representants dels partits polítics escollits en eleccions democràtiques a les administracions del país, comarcals o corporacions locals prenen decisions precipitades, desfavorables i desconnectades de la ciutadania per la qüestió del desplegament de les energies netes (Plater); això respon a un malestar estructural entre els objectius globals dictats per la UE per fer complir l’agenda de la descarbonització per l’any 2050 i els impactes locals directes que tenen les organitzacions polítiques en la seva gestió pel fet que han de treballar pressionats entre l’agenda i els compromisos que van adquirir en els seus programes electorals. Una dicotomia fàcil d’esbrinar per a qualsevol persona normal però molt difícil pels partits polítics. La reflexió correcta per ells seria la de treballar pel bé comú, públic i el benestar dels ciutadans i no pel seu propi partit, cosa que alguns no tenen molt clar a hores d’ara. L’afectada percepció ciutadana entén que és un model imposat que devalua el territori i afavoreix l’enriquiment de grans corporacions de manera centralitzada, per la sobreposició legal i la pèrdua de competències dels ajuntaments. Per accelerar l’agenda de descarbonització europea i els terminis dels objectius climàtics, el govern ha dotat el Plater de rang legal superior als plans urbanístics dels municipis que vol dir que la decisió de la Generalitat sobre qualsevol tema del Plater preval per sobre de l’autonomia dels ajuntaments.
Mentre que els governs fan plans macroeconòmics i ambientals per complir amb les directives europees de la reducció de CO₂, l’impacte d’aquests plans es pateix a escala micro o municipal. El Plater vol instal·lar 62.000 MW de potència renovable i prop del 70% d’aquesta energia es vol instal·lar en sòls no artificials, és a dir en camps de conreu, oliveres o vinyes, generant la percepció que se sacrifica l’economia d’uns territoris en benefici de les grans àrees de consum urbà. No passa només en allò públic sinó també en allò privat; empreses que es volen fer la seva energia aprofitant-se del Plater i provocant impactes seriosos a la ciutadania. Un exemple clar és l’aerogenerador que Kronospan vol muntar al polígon, i que per la llei de l’estratègia no necessita permís per a fer-ho, al sud entre Tortosa i l’Aldea i com espectador de primera fila Campredó. La fàbrica Austríaca de taulers necessita pel funcionament de la fàbrica més de 20.000 MW d’energia; ara instal·larà el primer molí de 7,3 MW i, més endavant, n’instal·larà dos més. Aquests molins seran els més grans del país en capacitat i envergadura, amb pales de 90 metres cadascuna i més de dos-cents metres d’alçada.
Després de més de vint anys de la implantació de parcs eòlics a l’engròs a prop de les ciutats en països com França, Dinamarca, Bèlgica i Holanda s’han començat a conèixer els greus problemes per a la salut de les persones conegut com a síndrome de la turbina eòlica. Recomanen la ubicació dels molins a una distància de 2 km de qualsevol habitatge, però cal recordar que el molí de Kronospan està en uns 400-500 metres de Campredó i l’empresa ja hauria d’haver avisat als ciutadans de les conseqüències que pot tenir per la seva qualitat de vida i salut. El soroll és un dels problemes més evidents. Segons la llei Catalana 16/2002, un molí com el de Kronospan no pot passar de 55 decibels a la nit (dBA); ara bé, l’aerogenerador de 200 metres que volen instal·lar emet un nivell de potència acústica en origen, so sigui en les pales, que oscil·la entre els 105 i 108 decibels, mentre que al peu de la torre el soroll és de 60 a 65 decibels i que a una distància mínima de 500 metres (com el cas de Campredó) arriba atenuada a 40 decibels. I això amb un molí, quan la intenció de l’empresa és fer-ne dos més; d’aquesta manera ens posem a 120 decibels que els ciutadans de Campredó hauran d’aguantar o batallar perquè no es faci. Un altre impacte important són les interferències i els riscos; aquests molins poden provocar interferències electromagnètiques en un radi de 10 kilòmetres, provocant incendis i atraient les caigudes de llamps, en aquest radi entrarien l’Aldea, Tortosa i Campredó.
Els molins de 7,3 MW tenen els infrasons que es propaguen a kilòmetres i ocasionen mals de cap, problemes de la son, malsons, xiulets a l’oïda, ansietat, irritabilitat, depressió, problemes d’equilibri, marejos, nàusees, cansament extrem i neurosis. També hi podem afegir l’efecte discoteca o estroboscòpic que provoquen les ombres parpellejant projectades per les pales en girar quan el sol està darrere del molí. En l’estudi fet per McPerson varen trobar que els infrasons són un seriós problema per la salut dels ciutadans com pot ser el tabac. L’exposició perllongada als molins té greus conseqüències. Cal esmentar que Tortosa i Campredó tenen sonòmetres oficials de la Generalitat, d’aquesta manera davant qualsevol anomalia que els ciutadans tinguin provinent de la zona industrial o altres poden denunciar a la policia i han de venir a fer la mesura a casa amb la finestra tancada, sigui l’hora que sigui. Els veïns de la zona de Campredó s’han de conscienciar. Encara no han col·locat els molins, per tant, el temps per defensar el benestar es pot fer visible amb una oposició frontal, visible al carrer i a les administracions, a aquest miniparc eòlic que vol muntar Kronospan i que farà molt de mal a la salut i el benestar d’aquesta part del territori. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental