Els Països Catalans, entre altres coses, gaudeixen de les comparses i el bestiari de les festes majors com a patrimoni festiu, molt ric tant per la seva varietat com per la singularitat antropològica. El 1952 es va publicar la primera edició de l’obra etnogràfica de referència, sobre els costums dels catalans i ho va fer l’Editorial Salvat amb el Costumari Català, el curs de l’any, l’obra mestre del folklorista Joan Amades que consta de 5 volums amb més de 5000 pàgines que deixen constància del que els catalans fem en nom de les tradicions, festes que guarden els seus orígens en la transhumància, fires de bestiar i mercats medievals. En l’actualitat algunes comarques i pobles en les celebracions taurines utilitzen bestiar real perquè el marc legal existent ho permet, festes que s’anomenen genèricament com los bous i correbous i que es fan bàsicament a les comarques septentrionals de Catalunya, és a dir el Baix Ebre i Montsià.
La Llei Catalana 34/2010 que regula les festes tradicionals amb bous (bous a la plaça, capllaçats, embolats o al carrer) que es diferencien de les «corrides» de toros on sacrifiquen l’animal. Aquesta Llei reconeix aquestes modalitats com a part de la tradició local festiva i cultural dels pobles essent, en molts d’aquests, una part del teixit de participació local, social i que compten amb una colla de defensors que veuen en una possible abolició un atac frontal a les tradicions. Però el debat de correbous sí o no està ben viu en el territori tal com l’entitat Prou Correbous ha presentat una enquesta feta al territori on un 70% de la gent rebutja les modalitats del correbou capllaçat o embolat. De moment, el Parlament de Catalunya vol fer un canvi de legislació i a tal efecte els partits polítics ja s’estan entrant proposicions de llei per abolir-ne les modalitats més agressives amb els animals. El parlament va aprovar la Llei 34/2010 donant cobertura legal als bous al carrer, el bou capllaçat o l’embolat, no va haver-hi cap blindatge d’aquesta com asseguren els seus defensors. A Catalunya, qualsevol Llei que tingui una majoria al Parlament es pot canviar. Per tant, si hi ha aquesta majoria es canviarà o prohibirà a tot el país.
Els que volen abolir aquesta tradició ho fan amb arguments incontestables com el patiment i l’estrès dels animals; professionals del sector, veterinaris, assenyalen que les boles de foc a les banyes dels bous, els provoca desorientació, lesions, risc molt alt de cremades i un estrès molt alt igual que els capllaçats, consideren que una societat del segle XXI no ha de voler la violència o el patiment d’un animal viu com un complement de la festa o entreteniment dels ciutadans, i no van desencaminats. El 70% de la ciutadania rebutja frontalment el bou capllaçat i l’embolat. Cal recordar que aquestes pràctiques comportant un risc de ferits, accidents i moltes vegades la mort dels animals. És un fet que erradicar els abusos als animals a les festes populars no comporta la pèrdua de les tradicions dels pobles, només és una afirmació de la seva identitat cultural; per tant, cal deixar enrere els correbous i ser capaços d’una reconciliació dels que no volen la tradició i del que sí.
Les cultures molt evolucionades no han renunciat a les tradicions, les han transformat i adaptat al nostre temps de llum, de ciència i de la raó. Cal que ens reinventem o, si voleu, innovem, i deixem a banda els animals vius. A Catalunya la innovació de les festes tradicionals ve de lluny, amb la presència d’animals populars com la Cucafera de Tortosa, el drac de Vilafranca o la mula guita de Berga; aquest tipus de celebracions tradicionals i populars va ser esmentat per Joan Amades que va dir que era una solució per no infligir dolor a animals reals sense perdre les tradicions, que són un pilar dels actes festius de Catalunya. Per deixar-ho clar, l’abolició dels correbous amb animals reals i fer el canvi per bestiaris festius amb animals de cartó pedra és l’alternativa als animals maltractats que està documentada a l’edat mitjana i va ser recuperada amb l’entrada de la democràcia. Ara, després dels anys, s’ha de tenir clar que renunciar al maltractament dels bous no vol dir renunciar a les tradicions populars, és un acte intel·ligent que reafirma la identitat de la nostra cultura. Per tant, s’ha de fer una aposta valenta i deixar enrere el maltractament que només està fet per ments estretes que deixa en dubte la civilització humana. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental