No sé si realment en el món de la nostra gastronomia hi ha un aliment que s’hagi valorat tan positivament com l’oli d’oliva…
De ben segur que l’oli d’oliva és dels aliments més ben considerats en la nutrició i un dels pilars fonamentals de la cuina mediterrània. El màxim d’acidesa permès en l’oli d’oliva verge extra és de 0,8°, mentre que l’oli d’oliva verge (no extra) pot arribar a tenir una acidesa d’uns 2º. Des d’amanir una senzilla amanida fins a fer-lo servir per fregir, són algunes de les formes possibles d’utilitzar l’oli d’oliva, però no totes les formes preserven de la mateixa manera els seus nutrients essencials.
L’oli d’oliva és ric en àcid oleic i és font de vitamines liposolubles, principalment la vitamina E, que aporta propietats antioxidants que ajuden en la prevenció de l’envelliment de les cèl·lules de l’organisme. També destaquen les seves propietats vasodilatadores permetent regular i reduir la pressió arterial, a més dels seus beneficis cardiovasculars, com és la disminució del colesterol LDL -colesterol dolent- i un lleuger augment del colesterol HDL -colesterol bo.
Per obtenir tots aquests beneficis de l’oli d’oliva, la millor manera de consumir-lo per preservar aquestes propietats és en cru. No obstant això, apareixen altres beneficis quan l’oli d’oliva s’utilitza com a condiment en determinades formes de preparació dels aliments, com és el cas de les verdures, ja que augmenta la capacitat d’absorció dels nutrients antioxidants per part de l’organisme.
Encara que l’oli d’oliva és un producte durador, també pot fer-se malbé o perdre les seves propietats.
Per mantenir les seves propietats, s’ha de conservar preferiblement en un envàs de vidre fosc, mantenir-lo en un ambient fresc (18-19 °C) i amb tapa per evitar el seu contacte amb l’aire i la seva conseqüent oxidació.
Un oli en mal estat de conservació podria produir substàncies poc saludables que poden desencadenar l’enduriment de les artèries i dany de les cèl·lules del cos. Finalment, a més d’estar pendents de la data de caducitat de l’ampolla, un cop obert l’envàs, s’ha de consumir com més aviat millor: com més temps passa, l’oxidació és més ràpida. L’oxidació tèrmica a 180° fa que hi hagi una disminució significativa d’alguns dels seus nutrients més preuats, com els polifenols.
