Agafo el fil de l’article publicat pel Nacional.cat, el municipi de Santa Bàrbara és el que té el metre quadrat d’habitatge més barat de Catalunya, és de 546 euros, segons dades recollides pel portal immobiliari Idealista en el seu darrer estudi. Sembla que adquirir un habitatge per menys de 500 euros el metre quadrat és impossible ara com ara a Catalunya.
El municipi de Santa Bàrbara al Montsià no està sol en aquesta lluita, comarques com el Lluçanès o el Segrià tenen la mateixa problemàtica, no es volen convertir en els abocadors de Catalunya, per aquest motiu veïns de les diferents comarques han fet plataformes contra les plantes de valoració de residus al Lluçanès i Segrià o ambientalistes com Amevesaba de Santa Bàrbara per lluitar contra les plantes de compostatge, abocadors de residus o plantes de valoracions de dejeccions per fer gas que són el centre de la qüestió i la lluita per aturar aquesta espiral constructiva de plantes de valorització de residus al territori, són organitzacions locals que estan a primera línia del conflicte fent una gran feina.
Al Lluçanès s’hi ubica la planta de compostatge de Fumanya, aquesta instal·lació es va posar en marxa l’any 2000 i ha estat polèmica des de les hores, valora restes d’alimentació i les fortes pudors afecten la salut i el benestar dels veïns des de les hores als nuclis urbans com Santa Creu de Jutglar (Olost) o Beulaigua (Sant Martí d’Albars). A Santa Bàrbara la valorització de residus orgànics agrícoles provoquen pudors i molta contaminació que afecten també a altres poblacions properes. La lluita pel benestar i salut dels ciutadans són iguals a totes les comarques on n’hi ha o volen instal·lar plantes de compostatge, d’abocaments de residus perquè hi tenim els mateixos símptomes i problemes, cal afegir per aclarir conceptes que en cap cas aquestes organitzacions volen el tancament de les activitats existents, per entendre que aquestes activitats són necessàries per a l’ordenació dels residus a tots els territoris siguin alimentaris, agrícoles o industrials, però sí que exigeixen amb contundència que les activitats que fan les empreses per valorar els productes estiguin en perfectes condicions amb els vectors que marca la legislació tant Europea com nacional i no contaminin ni facin olors. Els danys col·laterals per la salut o el benestar ho reben els veïns que no hi tenen res a veure amb les activitats.
El problema és de caràcter nacional, Catalunya va molt enrere en el compliment dels acords de París i ara ha de córrer per haver esgotat una part del temps sense haver fet la feina, això comporta ara mateix que l’administració pren decisions sovint precipitades que són la base dels problemes en l’atorgament de permisos, tant pels parcs eòlics com les plantes de residus. De totes maneres, la primera línia de l’administració del ciutadà són els Ajuntaments i, per tant, els expedients amb els permisos corresponents per aquestes activitats són signats pels alcaldes de les corporacions en primera instància, tant si és per activa o passiva seria un acte democràtic que abans de donar el vistiplau s’assessoressin bé de les activitats que volen fer, com les volen fer i parlar amb tots els actors del municipi els ciutadans, ONG, organitzacions, etc. Sovint els polítics es creuen discursos equivocats, arguments com que activitats com aquestes són necessàries al territori per crear llocs de treball, però tots sabem que aquestes empreses en creant molt pocs, en canvi, si creant molts problemes de contaminació i olors quan no tenen les empreses en condicions que perjudicant el benestar i la salut dels ciutadans, amb una opacitat total de les empreses. L’exemple el tenim amb els resultats de l’estació atmosfèrica col·locada a Santa Bàrbara, les empreses tenen els resultats i podem dir que no els fan públics perquè han donat positius, la sansam contamina i molt en aquesta part del Montsià.
La gran qüestió proposada a l’inici, Santa Bàrbara és la que té el metre quadrat d’habitatge més barat de Catalunya, i us preguntareu que hi té a veure amb l’explicat fins ara, molt senzill la contaminació d’aquestes empreses afecten la salut dels ciutadans i al seu benestar, però heu de saber que l’augment de l’1% de CO₂ redueix el preu de l’habitatge en l’1,375%, per tant, la contaminació té una gran repercussió en el valor afegit de les persones i en ingressos de caixa per l’Ajuntament, la gent que vol comprar un terreny per fer-hi un habitatge o un pis quan veuen els problemes ambientals es tiren enrere.
L’aplicació del vector econòmic en immobles és mesurable, els ciutadans fan la seva elecció d’acord amb el bé que satisfà millor les seves preferències i podem triar totes les variables possibles sempre que formi part de l’habitatge o siguin part de l’entorn que els envolta, com la localització i poden ser de tres tipus econòmics, ambientals i geogràfics sense estar relacionades amb el veïnat. L’exemple més clar és la contaminació de Sansa que és la que intervé directament en la baixa del preu per metre quadrat de Sta. Bàrbara per això entre altres vectors és el preu més baix de Catalunya.
Els ciutadans tenim en la participació ciutadana un argument de pes per donar visibilitat a la nostra reivindicació, salut i benestar, hem de fer-ne ús quan hi hagi una convocatòria al Montsià d’Amevesaba en aquest cas de Sta. Bàrbara per lluitar pel benestar, la salut i el valor afegit, que tants anys ens ha costat tenir-lo, hem de tenir en compte que és en favor de la ciutadania, la no participació ens vol dir que el que és nostre no ens interessa i és un greu error, nosaltres a el nostre. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
