Salut i bons aliments

Productes derivats de les fruites i hortalisses (I)

Les fruites i les hortalisses que no es destinen a consumir-les com a productes frescos es poden sotmetre a diferents processos tecnològics i se n’obtenen els denominats productes derivats.

Aquests productes es poden classificar de tres maneres: (a) fruites i hortalisses mínimament processats; (b) fruites i hortalisses congelades i (c) conserves i sucs.

Les FRUITES I HORTALISSES MÍNIMAMENT PROCESSATS són aquelles fruites i hortalisses processades per a augmentar la seva funcionalitat sense canviar de forma apreciable les seves propietats originals. Els productes es pelen, es tallen i s’envasen amb un plàstic fi amb una atmosfera modificada i s’aplica un tractament químic per a evitar-ne el deteriorament. Això permet conservar-los durant un període útil de 7 a 10 dies, sempre que el seu emmagatzematge es faci amb una refrigeració de 2 a 4ºC.

Generalment, són les hortalisses les que utilitzen aquest processament. Com per exemple: els espinacs, els enciams, les pastanagues, els porros i els apis. Pel que fa a a les fruites les més utilitzades amb aquest mínim processament són el meló, la síndria i el préssec.

Les FRUITES I LES HORTALISSES CONGELADES són les que es conserven aplicant-hi fred, sotmeses a processos de congelació o ultracongelació. Les hortalisses congelades estan destinades a consumir-les una vegada cuites. En el cas de les fruites congelades, el consum no es pot produir com a fruita fresca, sinó que estan bàsicament destinades al consum com a ingredients d’una altra preparació com, per exemple, les melmelades, els sucs, els gelats o els iogurts. Les fruites congelades més habituals són les maduixes, les móres i les groselles.

Les fruites i les hortalisses congelades es poden conservar entre 12 i 18 mesos, sempre que no es trenqui la cadena de fred i les matèries siguin de qualitat. Si es compleixen aquestes dues condicions, la pèrdua de nutrients és mínima. El nutrient més sensible a la congelació és la vitamina C, que pot veure’s reduït un 15 %.

VERITAT o FALS

L’oli de colza és tan saludable com qualsevol oli vegetal

VERITAT. La colza és una planta oleaginosa que de la seva llavor s’extreu oli. Una de les plantes més conreades a la Unió Europea, amb una producció de 20 milions de tones, gairebé el doble que el gira-sol. En altres paraules, el vell continent és el primer consumidor i productor mundial de colza.

La colza és excepcional per a la rotació de cultius, manté la biodiversitat d’espècies i atrau els pol·linitzadors silvestres. En matèria econòmica és un cultiu francament rendible per al sector agrari i fins i tot els ingressos són superiors als de cereals o als de les lleguminoses.

Tot i això a Espanya és un producte estigmatitzat després de provocar el maig del 1981 una de les crisis sanitàries més virulentes que es recorden al país: 3.800 morts i més de 20.000 afectats. Aquest record traumàtic fa que la normalitat a Espanya d’aquest oli, des del punt de vista gastronòmic, sigui gairebé inviable. La intoxicació per aquest oli provocant trastorns degeneratius va ser conseqüència de l’adulteració de la colza desnaturalitzada per productors àvids en guanyar molts de diners amb la colza.

Mentre que en països com Alemanya, França, Canadà o el Regne Unit el seu consum és habitual, a Espanya és impossible trobar una ampolla d’oli de colza en els supermercats. Això no vol dir que no es faci servir en la indústria alimentària, ja que productes de pastisseria, pizzes, aliments precuinats o olis per fregir disfressen la seva presència en etiquetes amb termes com “canola” o “nap”. És la millor manera de no alarmar a ningú amb massa memòria històrica.

Però si és un oli barat, rendible i ric nutricionalment, per què no qualla en el mercat espanyol? Senzillament perquè la colza segueix sent un producte estigmatitzat que arrossega tots els fantasmes del passat… i per canviar aquesta tendència s’hauria d’invertir molt en màrqueting.

LA XIFRA

En els últims anys Espanya ha anat perdent rellevància de manera constant en el context del comerç mundial de cítrics; i ho ha fet a favor de Sud-àfrica i de Turquia, principalment, segons indiquen les dades estadístiques de l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU). Encara que Espanya segueix sent des del 2015 l’exportador més gran mundial-per davant de la mencionada Sud-àfrica i Turquia-, la seva exportació de cítrics ha baixat en els últims tres anys un 16 % per cent, passant de quatre mil milions i escaigs de quilos de cítrics exportats el 2015 als tres milions i mig de quilos el 2018.

Mentrestant l’exportació de cítrics de Sud-àfrica i Turquia va créixer un 20% i un 32% respectivament des del 2015 al 2018.

Les exportacions espanyoles de cítrics l’any 2018 es van destinar en primer lloc a Alemanya, seguit per França, Regne Unit, Itàlia i Països Baixos. Els cítrics sud-africans tenen com a destinació als russos, xinesos i Emirats àrabs, a més dels Països Baixos i Regne Unit. En el cas dels turcs els seus compradors de cítrics principals els són russos, els iraquians, els ucraïnesos i l’Aràbia Saudita.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Et pot interessar...

Close
Close