14.3 C
Amposta

Setembre traumàtic

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

A finals de la setmana passada sortia publicat les dades del PIB del segon semestre. Com era previsible aquestes no podien ser molt bones sinó tot el contrari. Congelar l’economia per salvaguarda la població no podia sortir debades. Al final la caiguda de la producció de l’economia espanyola el mai vist fins ara, en total un -18 per cent. Una caiguda una mica superior a les economies dels països veïns. El pes específic del turisme de la nostra economia s’havia de notar.

La conclusió que podem treure d’aquestes dades són molt fàcils d’imaginar: Primer de tot és que aquest hivern serà molt dur i fosc per a molta part de la població mundial i no sols espanyola o catalana.

Segon, tot i l’aprovació d’un pla d’ajudes de 140 mil milions d’euros per part de la Unió Europea per a recuperar l’economia peninsular, aquesta no arribarà aproximadament fins a l’any ve, per tant els seus efectes encara queda temps perquè arribin. En poques paraules ja no queda cap il·lús que pensi amb una recuperació en forma de V. És a dir a una recuperació rapida o concisa que minori al màxim els danys econòmics provocats per la pandèmia.

Tercer, veient la caiguda extrema de l’economia que ningú confiï en un altre confinament general. Amb aquestes dades no hi haurà cap responsable polític que s’atreveixi a declarar un altre aïllament de la població. Per tant, ja podem conscienciar-nos i començar a conviure amb la nova normalitat amb el coronavirus passejant tranquil·lament pels nostres carrers. A partir d’ara la responsabilitat serà del ciutadà que deurà prendre les mesures de seguretat pertinents si no vol caure malalt infectat pel coronavirus. L’Estat tot protector ha fet fallida.

Segurament un dels errors de gestió d’aquesta pandèmia va ser informar que aquest virus no afectava la gent jove, la qual cosa no és cert del tot. Així, per exemple, als Estats Units segons les seves estadístiques el 8 per cent dels infectats són nens dels quals representen el 3 per cent dels hospitalitzats i un residual 1 per cent de víctimes del coronavirus. Per tant, tot i ser una part de la població que menys els afecta no per això són immunes.

Un cop interioritzat aquest missatge: els joves són immunes o asimptomàtics el mal ja està fet. Automàticament, la societat va programar milers de bombes humanes asimptomàtiques carregades d’una arma letal, la Covid-19, per detonar-se en qualsevol moment.

El fet és que mentre als Estats Units els mitjans de comunicació ja comencen a estar preocupats per la reobertura dels col·legis, aquí encara estem de vacances gaudint d’un estiu peculiar aliè al gran problema que ens presenta a la nostra societat a partir de setembre.

I és que!, Ara mateix i tenint en compte que difícilment es tornarà a declarar un confinament de la població. Tenim milers de joves asimptomàtics preparats per tornar a l’escola o a l’institut sense que hi hagi un protocol de seguretat clar o realment efectiu que eviti un contagi general. Ara mateix, millor dit: Aproximadament d’aquí un més tenim milers bombes humanes preparades per causar la més catàstrofe sanitària que mai s’ha conegut.

La veritat, i sense ser “agorer“, ara mateix no voldria ser professor o mestre de cap col·legi o institut perquè el risc que corren en aquests moments és superior al col·lectiu d’infermeres i metges. Potser a partir de setembre els aplaudiments als balcons i les mostres de solidaritats hauran de ser per aquest col·lectiu. Un col·lectiu per cert, on poden presumir desgraciadament de més baixes laborals.

També és cert que una societat no pot perdre dos anys sense poder formar al seu jovent. Per tant, es fa necessari noves formes d’ensenyament més enllà de l’aula de les quatre parets per combatre les deficiències que està generant aquesta pandèmia. L’ensenyament a distància, virtual o telemàtic no és que serà obligatori sinó necessari a no ser que no vulguin a tot un col·lectiu de treballadors ocupant preferentment les UCI dels nostres hospitals. La qüestió és d’on sortiran els recursos econòmics per a tal fi. Potser seria bo destinar una part dels 140 mil milions que vindran de la Unió Europea per aquest fi.

Per altra banda, un altre problema que s’ha de trobar solució és com conscienciem a la majoria dels nostres estudiants que des de petits han estat adoctrinats en quatre parets de què el model d’aprenentatge ara ha canviat. Això, és clar, si s’implanta un model d’educació a distància o almenys com diuen els protocols publicats fins ara: híbrids.

El cert que encara queden moltes preguntes per fer, i molts protocols de seguretat per elaborar pels equips directius dels centres d’educació, Això sí, sense recursos per a implantar-los. Tot indica que podem passar d’una generació JASP a una generació JARP (joves encara res preparats) amb milers de bombes humanes llestes per explotar.

Batiste Forcadell, economista

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

1 COMENTARI

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -