14.3 C
Amposta

Parlem de tu

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

“No és triada a l’atzar la costa càntabra, el pare hi volia tornar…”. Aquest podria ser el començament d’una novel·la, però malauradament són paraules que surten després de l’acabament de la vida d’un home. Aquest és un escrit de reconeixement a la VIDA del pare.

Ell, nascut en ple esclat de la guerra civil, treballador incansable amb el sol tatuat a la pell des de ben petit i dels últims pagesos en dedicació exclusiva, era un defensor de la terra i del poble que el va veure néixer.

Dels últims restauradors vius de la Capella de la Fatarella, que l’any 1951, en plena postguerra i amb només 15 anys, donaven jornals per tornar a aixecar el temple dedicat a la Mare de Déu de Misericòrdia. La devoció que li tenia era tan gran que fins i tot sense poder, aquest mes d’agost passat, va treure forces per acomiadar-se de la seva Mare de Déu.

Una passió que tenia aquests darrers anys? Jugar a les birles. Era un dels fundadors de l’equip de birles del poble i he de reconèixer que amb herència m’ha deixat la traça del joc.

Assimilar la pèrdua, diu l’Elisabeth kübler Ross, és perdurar el record del qui ha marxat.

Els viatges a on li hauria agradat anar o millor dit, tornar i que ja no els podrà fer, penso que és la millora manera.

Com home senzill que era i perquè no dir-ho, home a qui sortir de la zona de confort li provocava estrès, li costava decidir quan seria el millor moment per emprendre un viatge perquè, evidentment, la terra, mai li donava treva.

Sortir si, tornar millor.

Aquest últim viatge, ironies de la vida, l’ha emprès dins de la temporada sagrada per ell, la collita de l’avellana i si, sé que els seus pensaments ja eren posats amb la collita de l’oliva que aquest any, a la terra de secà, seria important. “Tu sas quines aulives se faran anguany, en lo que ha plogut????” Literalment, així ho deia.

Les facetes de la pèrdua de qui t’estimes en són cinc… negació, ira, negociació, depressió i acceptació… i hi afegeixo tristesa i m’hi quedo perquè vull pensar que tot i amb tristesa accepto la pèrdua i ell, es quedarà al nostre record amb les seves vivències.

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena…
-Miquel Martí Pol.

Així doncs, va per a tu pare i que la terra et sigui lleu defensor de la terra.

Marta Fucho i Descarrega, regidora de Junts pel Perelló

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -