Tot i necessitar els vots d’altres formacions polítiques del parlament, finalment els socialistes són els que han format govern després de les eleccions, amb la direcció del 133 president de la Generalitat Sr. Illa. Cal sempre que es canvia donar confiança al que entra de nou al càrrec, en aquest cas, però, com es tracta de política el que vol fer pel país ja ho va transmetre a la ciutadania a través del programa electoral del partit que consta de bastants apartats, en aquest article només ens centrarem en el Medi Ambient.
L’arribada dels socialistes a dirigir Catalunya es fa sent el país l’últim de la transició energètica, l’anterior govern d’ERC va tenir bons gestos, però va fer curt en gestionar les energies renovables i molts projectes no es varen executar, un d’aquests que l’anterior president i tenia molt interès fins al punt de demanar-li al nou que el continues, tirar endavant una energètica Catalana pública, en el tema energètic no podem passar per alt el retard de totes les renovables, en canvi, van tenir molt interès l’anterior govern en promocionar i donar permisos per totes les indústries de valorització de residus en especial indústries de biogàs, pinyolada o plantes de compostatge, la comarca del Montsià i el Baix Ebre en són dos exponents palpables d’aquestes iniciatives.
El govern d’ERC va ser molt tebi en la qüestió mediambiental si s’hagués de valorar la seva gestió no l’hauria aprovat, però ara al davant i tenim una altra manera de fer gestió i treballar, la del PSC, la primera decisió presa és suprimir la Conselleria de Medi Ambient i encabir-la en una macro Conselleria amb una nova organització del cartipàs, aquest gest que sembla petit ens marca com serà la gestió del nou govern al no donar-li la importància que té, Catalunya en les últimes legislatures ha patit un greuge respecte als governs de l’entorn per haver eliminat la Conselleria de Medi Ambient òrgan vital per fer una gestió integral de les competències mediambientals i amb efectes transversals en tota l’acció del govern, més de 125 entitats i institucions demanen al nou govern de la Generalitat de Catalunya la restitució del departament de Medi Ambient, mentre l’altre dia en una intervenció del president al ser preguntat sobre aquest tema va dir que, tractaria de compaginar el medi ambient amb l’economia un gran repte difícil per les conviccions que processa sobre el medi ambient molt antic, que amb les directrius Europees i amb el punt de mira de la descarbonització, si no es canvia, no s’arribarà a l’objectiu.
Els punts compromesos són el desplegament total de la llei de canvi climàtic que inclou la llei de residus i els impostos als grans vaixells, la constitució de l’agència de la Natura o la llei de la Biodiversitat, veurem en qüestions de la qualitat de l’aire o les ZBE que han reivindicat al parlament i en alguns ajuntaments com ho gestionen des del govern.
Com explicava el president, no és només una qüestió la Biodiversitat, la crisi Climàtica va més enllà de la transició energètica, la seva visió és crear empatia entre el medi ambient i l’economia alhora arribar a l’objectiu fixat per la UE sobre la descarbonització del 2050, posant l’accent en l’ampliació de l’aeroport, carreteres, fer equilibris polítics per encaixar aquesta ampliació amb l’ampliació del ZEPA, Zona Especial Protegida d’Aus, al Delta del Llobregat, la Comissió Europea ja va donar un toc d’atenció al govern anterior per la poca protecció d’aquests aiguamolls.
També s’haurà de veure com el nou president resolt la prolongació del quart cinturo o el Hard Rock, projectes en què el PSC té molt interès, però va en contra dels recursos naturals i com respondran a tots ells els Comuns o ERC. Diuen que l’esperança no es pot perdre, però polítiques que van directament en contra de les directives Europees sobre l’agenda de descarbonització no deixen gaire marge per ser optimistes, en aquesta qüestió el cafè per tots no val, s’ha d’exhibir fermesa a l’hora de gestionar i compaginar medi ambient i economia, si el president és capaç de fer-ho ens haurem de treure el barret si no serà un fracàs i les conseqüències les patiran els ciutadans de Catalunya de moment no s’ha començat bé.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
