L’empresa Sercosa que té una vintena d’hidroelèctriques amb els assuts corresponents en el riu Ebre, torna a la càrrega en tots els fronts, ràdio, televisió i premsa escrita, per poder construir els tres assuts al tram final del riu. Explicant que aquests assuts son necessaris per implantar les centrals hidroelèctriques que son energia neta i que potenciaria el turisme fluvial aportant al territori un valor afegit i que seria ben vist per tots els que tenen poder de decisió essencialment política. També afirma l’empresa que aquests tipus de centrals no retenen sediments, la trampa verda de l’empresa, com passa en els embassaments perquè és una artificialització del riu.
Espanya és un dels països Europeus que més barreres té en els seus rius, gairebé sis mil que segons la UE haurien de ser enderrocats pel seu alt potencial per reconnectar els rius perquè aquests son una mesura fàcil, ràpida i econòmica per fer la restauració de qualsevol riu, fa que en pocs mesos recuperi el seu territori, millora la qualitat de l’aigua i els boscos de la seva ribera reviuen, funcionen els serveis ecosistèmics fent que el riu tingui un bon estat ecològic, fent créixer el nombre d’espècies terrestres i aquàtiques. Al nostre territori aquestes barreres afecten el riu Ebre que cada dia està més malmès per l’aturada de sediments i volums d’aigua i la seva contaminació, és el riu més contaminat del país. L’eliminació d’aquestes barreres és una bona eina per recuperar la funcionalitat del riu i poder arribar als objectius de la UE amb el pacte verd, compromís de tots els països de la Unió, a més propiciaria la baixada de molts més sediments que anirien a parar al Delta, que prou falta li fa, i pel trabucador seria la seva restauració natural.
Els enderrocs afectarien més de disset mil kilòmetres de la xarxa hidrogràfica fluvial d’Espanya que inclou embassaments, assuts o presses, a Catalunya amb 368 trams fluvials de masses d’aigua dels quals 248 son de les conques internes del país i 119 a les conques Catalanes de l’Ebre, la Garona i el Sénia. Conques modificades que inclouen 30 embassaments de molta importància que se situen a les capçaleres i trams mitjans dels rius, 17 d’ells es troben a l’Ebre i 13 a les conques interiors amb els assuts corresponents. Per tant, és una bogeria i poc intel·ligent proposar altra vegada la construcció de més barreres al riu perquè el desnaturalitzaria amb un gran impacte ambiental a la conca, amb voler fer pujar amb les barreres l’aigua per la seva navegabilitat fent disminuir la càrrega de fons del riu i posant en perill les terres més baixes de la conca amb el risc potencial d’inundacions amb afectacions múltiples i un cost econòmic molt alt. Penseu que per l’empresa només compten de resultats econòmics d’aquestes centrals i no els danys col·laterals que poden ocasionar.
Ara, però han obert un front per demanar la construcció de les centrals i els assuts al tram final del riu, l’enquesta que l’empresa fa servir per traslladar al territori que tothom i està d’acord, saben moure’s bé amb el Greenwashing per arribar als objectius que tenen plantejats. Amb més de vuitanta mil persones al territori l’enquesta s’ha fet a vint mil, un 77,9 d’aquestes creu que el riu està pitjor que fa vint-i-cinc anys, quan Sercosa va presentar el primer projecte, és clar el riu no tenia tantes interrupcions, ara el 78,8% considera segons l’empresa que el riu es conservaria millor generant recursos i riquesa. Aquest estudi el coneixia només un 15% dels enquestats per telèfon, amb tot el respecte, una gran bufonada que volen presentar al CHE que son més receptius a aquests tipus de construccions, però han d’entendre que les raons tècniques sobre aquest projecte estan per sobre dels negocis, un patrimoni com el riu Ebre que cohesiona el territori no es pot deixar fer malbé per un negoci d’una empresa, cal batallar i sortir al carrer per aturar aquesta bogeria. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
