L’ONG Renovem-nos, centrada en la transició energètica i el canvi climàtic, ha presentat un informe tècnic que alerta que Catalunya no està llesta per tancar Ascó I el 2030 si es manté l’actual ritme de desplegament de renovables. Si no s’accelera un 230%, l’informe diu que el país haurà d’augmentar les importacions d’electricitat i podria dependre de l’Estat, o haurà de substituir la nuclear per gas, fet «incompatible amb els objectius climàtics i la descarbonització«. Segons el document de Renovem-nos, Ascó I ha generat el 18% del consum elèctric del país entre 2020 i 2025 (7,8 TWh anuals). Amb la renovable prevista el 2030 es podria compensar l’apagada de la nuclear, però no es cobriria l’augment previst de la demanda (4,22 TWh anuals).
Des de Renovem-nos remarquen que la decisió de prorrogar la vida útil d’Almaraz no es pot equiparar amb una possible pròrroga de les nuclears catalanes, Ascó I i II o Vandellòs II. L’organització assenyala que l’impacte en el sistema elèctric no seria comparable, ja que la penetració de renovables a la península Ibèrica és del 61% mentre que a Catalunya és de només el 21%. L’organització ha presentat un informe per analitzar en profunditat si el calendari de tancament nuclear al país (2030, 2032 i 2035, respectivament) es pot dur a terme a la vegada que es compleix amb la descarbonització.
L’ONG alerta, amb l’actual ritme de desplegament de renovables, Catalunya «no arribarà prou preparada al tancament d’Ascó I«. L’estudi planteja que cessar el reactor I d’Ascó «és viable» en la data prevista, però sense incrementar les plantes de renovables i sense tenir les infraestructures de bateries i emmagatzematges de la Fatarella i Flix i la Baells, que «són clau«, caldria «incrementar la contribució dels cicles combinats de gas» o dependre «excessivament» que incrementi la capacitat de la xarxa per importar energia, sobretot de l’estat espanyol.
Bateries, PLATER i xarxa:
Mentre que en implantació de bateries s’han assolit els objectius del PROENCAT, els dos grans projectes de reversibles estan encara en tràmits i tardaran uns quants anys a començar a construir-se, si se superen els tràmits administratius. Des de Renovem-nos també es defensa que cal desplegar un PLATER, consensuat amb el territori, i es reclama que el projecte es desencalli.
En aquest context, els reforços de la xarxa de transport previstos per abans del 2030 recuperen un paper estratègic. Projectes com els eixos Escatrón–Els Aubals–La Secuita (2 GW) i Peñalba–Mangraners (1 GW) o la repotenciació de Mediano–Pont de Suert (0,8 GW) poden ampliar la capacitat d’intercanvi, integrar més energia renovable i reduir la necessitat de recórrer al gas.
Les dades de consums:
La PROENCAT (Prospectiva Energètica de Catalunya) preveu que el 2030 hi haurà 58 TWh (tera watts hora) de consum elèctric final. 35,1 TWh seran de generació renovable (si s’incorporen uns 26,1 TWh respecte del 2025) i uns 10,55 TWh/any de cicles combinats, però la trajectòria tendencial analitzada per Renovem-nos situa aquestes magnituds en 47,5 i 16,9 TWh, respectivament.
Els 7,93 TWh de nova renovable que es preveu implantar fins al 2030 pràcticament compensen els 7,79 TWh que desapareixeran amb l’apagada d’Ascó I, però l’augment de demanda respecte de 2025 (que serà de 4,36 TWh) no es cobriria. Renovem-nos avisa que uns 4,22 TWh/any caldria cobrir-los amb altres recursos del sistema com cicles combinats de gas o amb «una gran dependència de les xarxes estatals de transport d’energia«.
Dependència del gas o dels exportadors:
Si Catalunya mantingués les importacions aproximadament en els 7,15 TWh registrats el 2025, els cicles combinats haurien de generar uns 10,2 TWh anuals. L’ús de gas necessari seria incompatible amb la reducció d’emissions fixada pels pressupostos de carboni. Amb l’actual generació de gas, el saldo importador augmentaria fins a uns 11,37 TWh anuals i incrementaria la dependència energètica de Catalunya.
Finalment, si la producció dels cicles combinats es reduís fins als 2,5–2,7 TWh anuals compatibles amb la referència climàtica del PINECCAT30, les importacions netes haurien d’arribar aproximadament als 14,5–15 TWh anuals, situant-se en valors actualment «inviables» i que depenen de l’execució de les noves línies de reforç previstes.
Tota la renovable actual, doblada i en tres anys:
Si s’arribava al tancament d’Ascó I amb la producció renovable adequada, Renovem-nos recorda que Ascó II i Vandellòs II tancaran el 2032 i 2035. Aquests dos reactors aportaran conjuntament de l’ordre de 16,5 TWh anuals després del primer tancament. En tres anys caldria desplegar el doble de les renovables que s’han implantat fins al 2030 i abans de 2035.
Una eventual pròrroga d’Ascó I i de les altres dues centrals tampoc es considera «innòcua«. Al marge de la incertesa sobre la importació d’urani enriquit de països amb tensions geopolítiques, la inversió necessària per prorrogar la vida amb seguretat d’unes centrals que han exhaurit la seva vida útil «pot costar milers de milions, que caldria traslladar al cost de l’electricitat«. Renovem-nos conclou que «la millor opció des del punt de vista ambiental i econòmic és accelerar les renovables i l’emmagatzematge per arribar com més aviat millor als escenaris previstos en la planificació«.
ACN