La generació d’energies renovables suposa a Catalunya el 31% del volum total i la dada ens indica que estem al darrere de totes les comunitats d’Espanya, aquestes van aportar cada una d’elles el 42% de generació m’entres que el nostre país el 14,2%, les dades ens indiquen que no s’està gestionant bé el futur d’aquest sector i que la urgència la tenim a sobre la taula amb un calendari fet per la UE i que està dins el Pacte Verd signat per unanimitat per tots els països i d’obligat compliment. Catalunya és capdavantera en la producció sense CO₂ a causa de les nuclears, aquestes no alliberen en la seva producció energètica gasos efecte hivernacle a l’atmosfera, el problema el tenim en els residus que estan actius sempre i s’han de controlar convertint-se en un greu problema, també que tenen data de caducitat a curt termini i la pregunta,després com ho gestionarem, el govern hi està treballant o quan tanquin també anirem al darrere de tothom en la producció sense CO₂.
Per posar-nos a treballar han de coincidir molts escenaris i ara com ara Catalunya no disposa de treballadors i especialistes per fer una gran producció i col·locació d’energies renovables al país , un gran obstacle segons el sector renovables, es necessiten més de 150.000 treballadors i especialistes si volem arribar a l’objectiu del pacte verd el 2050. El dèficit estructural de treballadors fa que encara que tinguem tots els materials ens és impossible de poder-los col·locar. Les organitzacions de la taula pel diàleg social assenyalant com a responsables finals d’aquesta carència al govern per les seves polítiques educatives erràtiques, per la manca de places especialitzades en l’FP de renovables i s’hauria de fer una aposta per l’educació de renovables a tots els nivells educatius des dels primers cicles de primària i secundària, fins ara no hem tingut prou vocació per ensenyar energies verdes i ens cal fer-la créixer en els alumnes des de ben petits. Els governants tenen a l’abast uns recursos econòmics per posar fil a l’agulla,els fons Next Generation, que poden proporcionar estabilitat aquests plans educatius que s’han de fer si volem ser un país competitiu i punter d’energia verda.
La Generalitat vol posar en marxa el seu model propi d’FP dual per fer-la més útil per la ciutadania i les empreses, millorant la planificació i concepte estratègic perquè la que fan servir ara no respon a uns elements bàsics que recomanen institucions com la Comissió Europea, Agents socials Europeus en els darrers acords assolits ,a Catalunya fins ara l’FP no respon a un procés de concertació i diàleg social així com elements per establir un vincle laboral amb l’aprenent pel reconeixement de l’aprenentatge adquirit a l’empresa o establiments de qualitat amb objectius avaluables. Seria un encert que aquest model propi d’FP dual que vol tirar endavant la Generalitat es dotés d’una direcció lligada als departaments d’Educació, Formació, Treball i tingues en compte els agents socials representatius de Catalunya. Per poder capgirar la majoria de cicles formatius que són del sector serveis, 58,6%, industrials el 38,4% i són tota l’oferta de cicles que tenim. Invertir les dades per ser eficients i sostenible amb l’ajut dels cicles formatius especialment l’FP per poder posar en el centre de l’educació l’energia verda o renovables. Pensem-hi
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
