14.3 C
Amposta

Mala Vida

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

L’any 1988 el grup de música d’ideologia anarco-internacionalista, Mano Negra, publicava un àlbum on incloïa la cançó “Mala Vida”. La lletra d’aquesta no té pèrdua i amb l’estil peculiar de l’exlíder del grup, Mano Chao, li donava uns aires d’espiritualitat àcrata que deixava ben clar les futures intencions del protagonista de lletra. Cansat de no ser comprès i retallada la seva llibertat de moviment no tardaria d’abandonar aquella mala vida.

Seguint amb la mala vida de moltes persones, però aquestes per altres motius molt diferents de la que feia referència el cantant Manu Chao. Són aquelles que ens conta la periodista americana, Jessica Bruder, en el seu viatge de 24.000 kilòmetres al llarg i ample dels Estats Units.

Gràcies al seu treball periodístic ens descobreix tristament la situació de milers persones en edat d’estar jubilades i condemnades a treballar en condicions de semiesclavitud, arrossegant els seus ossos en oficis mal pagats per un grapat de dollars per poder omplir el dipòsit de gasolina del seu habitatge ambulant, un tros de menjar i una dutxa en algun lloc públic habilitat per a aquestes circumstàncies.

La primera potència del món econòmica no perdona als perdedors o aquells que cometen algun error. I com els déus de l’Olimp condemnaren a Sísif arrossegar una pedra a dalt de la muntanya la resta de la seva vida, l’economia americana condemna a milers de ciutadans a deambular per les carreteres solitàries, pàrquing d’asfalt i camins de terra per buscar feines mal pagades fins als darrers dies de la seva vida.
Persones de més de 65 anys que haurien de gaudir de la seva jubilació continuen treballant i vivint dins d’un automòbil fins als darrers dies de la seva.

És cert, per ara, que a l’altra banda de l’Atlàntic encara no vivim una situació tan depriment, però això no vol dir que mai passarà. I és que! Encara que ens pensem que el nostre sistema econòmic és molt millor pot ser que passem algun dia per les instal·lacions de Càritas, o del Banc d’Aliments o d’altra institució d’ajuda social, per veure que potser no estem tan immunitzats com ens creiem i en qualsevol moment la nostra societat pot començar a generar una pobresa endèmica que la gent que entra ja mai més podrà sortir d’allí.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -