És important fer una bona planificació que no tingui impactes en la nostra salut. La majoria dels models urbans prioritzen la mobilitat en cotxe, moto o altres artefactes mecànics, reduint el desplaçament a peu dels ciutadans i, especialment, de nens i nenes. Aquest ús de l’espai urbà té un impacte directe sobre la qualitat de l’aire i l’activitat física, condicionant la salut de la ciutadania i, en especial, dels més febles i vulnerables com són les persones grans i la mainada. És necessari fer una planificació urbana que tingui com a prioritat els espais públics saludables i adaptats al canvi climàtic; s’ha d’incrementar la vegetació incorporant estructures d’aigua i ombres, prioritzar el transport actiu limitant el tràfic de cotxes per millorar la salut i el benestar físic i mental de la ciutadania. Està demostrat que reduir el tràfic i gaudir d’espais verds, parc o plaça a menys de 300 metres de casa és una eina molt bona per reduir la contaminació de l’aire, la temperatura i els sorolls.
El nostre estat de salut està condicionat en un 25% per l’entorn en què vivim. Els que estan en entorns urbans estan exposats cada vegada més a la contaminació atmosfèrica i acústica, a una reducció de l’activitat física i a un contacte restringit de la natura; es considera que entorn el 80% de l’espai viari de les ciutats i pobles està reservat a la mobilitat i el transport mentre que les àrees de prioritat pels vianants no supera el 15%. Un repartiment de l’espai del tot insostenible i gens equitatiu en termes ambientals i de salut. Fins ara, el que ha primat en el disseny urbà és el cotxe, que hi té reservat un lloc privilegiat en tots els projectes urbans, ja siguin cases, places o parcs; la gestió i el disseny d’espais públics tenen impactes importants, no solament per la salut i el benestar dels ciutadans, i han de ser dissenyats com espais naturals i pacificadors per proporcionar la restauració i reducció de l’estrès, promoure l’activitat física, el joc, fomentar la creativitat, l’experimentació i les habilitats crítiques de forma sostenible. Les construccions que fins ara s’han fet són amb materials que capturen i emmagatzemen la calor solar i que ha substituït les àrees verdes o els espais oberts; es coneix com l’illa urbana de calor que s’agreuja amb la contaminació atmosfèrica provocada pels vehicles i activitats industrials. El sistema nerviós de les persones, però, necessita el contacte amb la vegetació i l’aigua, elements importants per la seva subsistència. Així doncs, el contacte amb la naturalesa és essencial pel desenvolupament que defineix l’aspecte psicològic, motiu pel qual l’espai verd urbà que defineix tot aquell espai com parcs, jardins o coberta de vegetació com arbres, gespa, flors o arbusts en terreny públic o privat independentment de la seva funció o grandària és tan important. Espais blaus que es defineixen com a superfícies d’aigua visibles naturals com rius naturals o artificials, fonts o estancs per a parcs. El contacte amb l’entorn natural ja sigui a través d’espais verds o medis aquàtics afecta positivament en la salut física i mental de tota la ciutadania. En els espais com els parcs, jardins o places on els nens i nenes hi tenen un dels papers principals; els proporcionen la millora en capacitat de l’atenció, agilitat, autoconfiança, autodisciplina, habilitats socials, desenvolupament emocional, del comportament de la coordinació o per última concentració. Les ciutats i pobles més naturalitzades segresten més de CO₂, mitigant la calor, la contaminació de l’aire, els nivells de soroll i, el més important, promouen la cohesió social de les persones. Els espais verds són part important dels espais públics, oberts i serveis comuns que posa la municipalitat al servei dels ciutadans, per la qual cosa aquests espais han de ser de fàcil accés per a ells.
Els ajuntaments han de tenir en compte per dissenyar un parc urbà els materials, la temàtica i el lloc; també és necessari avaluar temes de funcionalitat com la capacitat cívica o la didàctica, elements primaris del parc amb un alt contingut cultural i eina fonamental per l’aprenentatge; també cal tenir informació de les característiques del lloc, tipus d’arbres o la vegetació existent. La recreació per estimular el moviment i la integració social dels nens i cal tenir en compte que es considera prioritari proporcionar jocs i instal·lacions d’esports recreatius per a nens discapacitats, adults o ancians.
Per a una funció essencial del parc és que pot esdevenir una àrea de cultura i descans individual, social, de relaxació i conversa identificant les àrees desnombrades i pacífiques allunyades dels volums de trànsit. És clar que la gran majoria d’aquests espais públics no tenen el que s’ha exposat en aquest article, per tant, caldria que la majoria d’Ajuntaments es posessin a treballar per poder fer d’aquests espais llocs pacificadors i de salut. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental