La III Jornada Antiracista de Tortosa ha posat el focus en les formes històriques del racisme per entendre el context actual. La figura i el llegat de l’intel·lectual Abu-Bakr Al-Turtuxí, nascut ara fa 900 anys, ha estat el fil conductor d’aquesta edició que ha insistit en el passat musulmà de Tortosa com una part del patrimoni i la història catalana. La professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona, Dolors Bramon, n’ha destacat l’obra ‘La làmpada dels prínceps‘, un manual de governança sobre política i ètica, si bé ha puntualitzat que era «un home fruit del seu temps«. La jornada també ha tractat altres qüestions, com la deconstrucció dels discursos racistes per apostar per una societat intercultural.
Aquest és el tercer any que s’organitza la jornada antiracista a la capital del Baix Ebre, que en aquesta ocasió, s’ha centrat en la figura del filòsof Abu-Bakr Al-Turtuxí. Es tracta d’un intel·lectual nascut ara fa 900 anys a Tortosa que, entre altres obres, va escriure un manual de bona governança, ‘La làmpada dels prínceps‘, que el va convertir en un reconegut savi a escala internacional. Aquest divendres s’ha reivindicat el seu llegat, si bé també se l’ha posat en context. «Era un home fruit del seu temps i les seves circumstàncies. Si m’ho permeteu, amb ulls d’ara, era un carca. En aquella època s’acostumava a tenir el defecte de la misogínia, però val la pena recordar-lo perquè és una figura universal», ha destacat Dolors Bramon, professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona.
Visibilitzar el racisme acumulat:
Durant la jornada, celebrada aquest divendres al Museu de Tortosa, també s’ha posat damunt la taula la lluita antiracista i la necessitat de combatre discursos d’odi. Així, el professor, investigador i membre de la Càtedra d’Anàlisi Antiracista de la UdG, Mostafà Shaimi, ha explicat com el racisme s’ha anat acumulant en diferents capes i estaments de la societat, convertint-lo en un fenomen dinàmic.
En aquest sentit, ha defensat la necessitat de visibilitzar les formes de racisme per poder-les combatre i generar alternatives. «Si fem una semblança amb el masclisme i el patriarcat, també corresponen a aquest tipus de dinàmiques. El feminisme el que ha fet justament és desmuntar, desarticular les formes de masclisme que s’ha donat al llarg de la història en el nostre context europeu. Per tant, el mètode el tenim. El mètode és la desarticulació, la desconstrucció i la construcció d’alternatives, però necessàriament hem de passar per la visibilització», ha remarcat.
Per la seva part, el director general d’afers religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, ha posat èmfasi en la diversitat cultural catalana, que forma part de la història del país. «La tradició catalana pot incloure perfectament la presència del món musulmà, del món àrab, perquè ja ho està fent des de fa molt de temps, a vegades malament i a vegades molt bé, i això ho hem de veure com una riquesa. Catalunya s’ha fet gràcies a això», ha asseverat.
ACN