14.3 C
Amposta

L’hidrogen verd, la revolució per encarar el futur de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona

La regió aspira a captar 6.000 MEUR en els propers deu anys per fer una transformació energètica, industrial i social

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han començat a moure en els darrers mesos per transformar la demarcació durant la propera dècada a nivell industrial i social. La revolució passa per l’hidrogen verd, l’aposta de la Comissió Europea per avançar cap a la neutralitat climàtica l’any 2050. Un centenar d’institucions ja s’han unit al voltant de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que lidera la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’objectiu és captar diners dels fons Next Generation EU per convertir la regió en una Vall de l’Hidrogen. Això ha de permetre la renovació de la indústria petroquímica, mantenir milers de llocs de treball i assegurar la transició energètica un cop s’acabi la vida útil de les centrals nuclears.

La Comissió Europea ha marcat el full de ruta per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050 i això passa per una reconversió de les indústries i de la societat per tal de contaminar menys i usar energies renovables. I l’eina escollida per fer aquest canvi és l’hidrogen verd. A través dels fons Next Generation EU, Europa transferirà a l’Estat 72.000 MEUR fins el 2023 per tal de reactivar l’economia i apostar per la transició energètica. D’aquests, el 37% aniran destinats a energia verda, 1.500 MEUR dels quals es dedicaran a projectes relacionats amb l’hidrogen verd. Per aconseguir el finançament, empreses i administracions han de presentar els seus projectes al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), que els avaluarà i decidirà quins promou.

És arran de tot plegat que es constitueix la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. “Tenim grans oportunitats com a regió. Som la regió de l’energia d’Espanya i una de les principals del sud d’Europa”, defensa Jordi Cartanyà, químic i coordinador de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. La intenció és crear una Vall de l’Hidrogen, una zona en la qual es produeixi hidrogen a partir de renovables i es pugui emmagatzemar i canalitzar perquè arribi als usuaris finals, ja siguin empreses, agents de mobilitat o usos particulars. En resum, que tot el cicle es produeixi en grans quantitats i en un mateix lloc, en aquest cas, la Catalunya Sud.

La plataforma es va presentar el 20 d’octubre amb 59 institucions al darrere. A dia d’avui ja supera el centenar, entre URV, centres de recerca, empreses, administracions i societat civil. D’aquests membres, 60 ja van presentar projectes al Miteco al desembre. “És brutal que s’hagi aconseguit tot això en tres mesos. Estic meravellat”, exclama Cartanyà. Les iniciatives han sorgit principalment des de l’entorn de la demarcació però també s’ha aconseguit atreure interès de companyies de fora. “Ens interessa que vinguin aquí a fer experiments, perquè vol dir que hi ha un caldo de cultiu. S’estan alineant els astres”, sosté el coordinador.

Decidir el futur

La plataforma actua com a aglutinadora d’idees i lloc comú on tots els membres poden intercanviar coneixements i compartir -si ho desitgen- els seus projectes per teixir noves aliances. La clau és que a la demarcació es combinen tots els elements per ser una Vall de l’Hidrogen. “Hi ha la producció d’energies renovables a les Terres de l’Ebre, la mobilitat del transport públic de tots els ajuntaments, el Port de Tarragona i el consum d’hidrogen al polígon químic”, comenta el gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Juan Pedro Díaz. És a dir, tot el cicle des de la producció de l’energia fins al consum.

Els diferents agents que formen part de l’òrgan en valoren molt positivament la posada en marxa. Destaquen que, per primer vegada en molt temps, s’han posat d’acord per remar en la mateixa direcció per tal d’assolir un objectiu comú: ser Vall de l’Hidrogen. Una fita que consideren molt complicada però assolible. “Has de somiar en gran perquè es faci realitat. Als del sud tradicionalment no se’ns ha donat bé somiar en gran, i han estat els de fora els que han somiat per nosaltres”, defensa Cartanyà.

La visió és compartida per empreses i administracions: “Un dia vam començar a ser el districte energètic i químic del país, amb les nuclears i la petroquímica. No ho vam triar però ho som. Amb l’hidrogen verd hi ha hagut una mobilització del territori molt ràpida”, manifesta Pau Ricomà, alcalde de Tarragona. La sensació també és compartida per Díaz: “Fa il·lusió que ens haguem posat d’acord per tirar endavant una cosa que és necessària. És la primera vegada que veig que a Tarragona anem tots a l’una”. Per tot plegat, els impulsors de la iniciativa també la veuen com un element que pot servir per generar un sentiment d’orgull en una regió molt sovint mancada d’autoestima. De fet, la voluntat és “jugar a la ‘Champions’ de l’hidrogen” i de les renovables a nivell europeu, afirmen.

Milers de milions d’euros damunt la taula

Per desenvolupar els diferents projectes que acabin conformant la Vall de l’Hidrogen calen molts diners. La tecnologia ja es coneix, si bé cal més investigació per fer-la més eficient però també més barata. A tall d’exemple, un autobús d’hidrogen avui val 2,5 vegades més que un de dièsel. Per incentivar el canvi de model i la transició energètica les administracions públiques aportaran subvencions, però les empreses també hauran d’invertir-hi. “Per cada euro públic en caldran tres o quatre de privats”, pronostica Cartanyà. Fins el 2023, l’Estat repartirà 1.500 MEUR procedents d’Europa per a projectes sobre l’hidrogen, “però en el futur n’arribaran molts més”, avança el coordinador.

Per crear la Vall de l’Hidrogen de la Catalunya Sud s’estima que caldran uns 6.000 MEUR durant els propers deu anys, dels quals “un 25% haurien de ser de fons europeus”, especifica Cartanyà. Cal desenvolupar la generació d’energies renovables, crear tota la xarxa de distribució de l’hidrogen, potenciar la investigació i adquirir tecnologia de tot tipus. Dels primers 1.500 MEUR que repartirà el Miteco fins el 2023 el coordinador estima que n’haurien d’aconseguir com a mínim uns 300. Això juntament amb l’aportació privada hauria de permetre començar a posar en marxa el projecte global.

Tot i que la iniciativa tarragonina té molts punts forts la competència es preveu que serà dura. A nivell de tot l’Estat ja s’han presentat centenars de projectes per rebre ajuts via Miteco, ja siguin a nivell de transformació industrial o de generació d’energia. I en aquest àmbit les grans empreses energètiques també s’estan posicionant. Repsol i Petronor sembla que han començat apostant molt fort pel País Basc, Iberdrola s’ha centrat en Huelva i Puertollano (Castella la Manxa), Naturgy en el País Valencià; i Endesa ha projectat una vintena de plantes de generació d’hidrogen arreu de l’Estat. La més gran a Galícia, però també una a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) amb una inversió de 181 MEUR.

El futur de la química, en joc

A la Catalunya Sud el principal receptor dels fons s’espera que sigui la indústria química. Un sector que s’ha de reconvertir en els propers anys davant el compromís comunitari de reducció d’emissions contaminants a partir del 2030, ja que aleshores començarà a aplicar taxes als generadors de diòxid de carboni (CO2). “Sense hidrogen no hi ha transformació de la química, i si no hi ha transformació hi haurà més CO2, més impostos, i per tant pèrdua de competitivitat i possible deslocalització de les plantes”, alerta el gerent de l’AEQT. Perdre aquestes empreses deixaria la demarcació en una situació econòmica difícil, ja que la química genera 30.000 llocs de treball i és el principal motor econòmic de la zona, juntament amb el turisme.

Un dels problemes que veuen dirigents de les pròpies plantes de Tarragona és que els centres de decisió d’aquestes multinacionals normalment són fora de l’Estat i que les fàbriques d’aquí competeixen internament amb les que es troben en altres països del món. Això fa que, si no es pot garantir un futur viable per la planta tarragonina, l’estratègia global de la companyia canviï i aposti per una deslocalització, inclús fora de la Unió Europea. Per aquesta raó els empresaris consideren que és imprescindible una reacció ràpida de totes les administracions per tramitar les subvencions i impulsar els canvis tecnològics.

De moment, els projectes tarragonins han estat ben rebuts a nivell polític. El vicepresident en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, va visitar fa uns dies la URV per conèixer la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud i diferents partits ja han parlat en campanya electoral de la importància d’aconseguir els fons europeus per a la regió. També des de Madrid hi ha hagut “bona receptivitat” en diferents reunions que la plataforma ha mantingut amb organismes estatals.

La Generalitat ha presentat el projecte H2ValleyCAT, que parla d’una Vall de l’Hidrogen a nivell de Catalunya. El Govern ha demanat al Miteco 6.555 MEUR per al període 2021-2027. D’aquests, al voltant d’un 80% anirien destinats a la Catalunya Sud. S’espera que la resolució ministerial d’enguany que atorgarà els primers 600 MEUR dels 1.500 que hi ha previstos fins el 2023 arribi a l’estiu.

Què és l’hidrogen verd?

L’hidrogen és un vector energètic, és a dir, una substància que emmagatzema energia per deixar-la anar de manera controlada quan es vulgui. L’hidrogen fa dècades que s’utilitza, especialment a la indústria química. Per obtenir-lo tan sols cal trencar per la meitat una molècula d’aigua (H2O) mitjançant un procés anomenat electròlisi. El resultat és hidrogen (H2) i oxigen (O2). Però per fer l’electròlisi cal energia. A Tarragona les empreses del polígon petroquímic generen i consumeixen hidrogen, però fan l’electròlisi principalment a partir combustibles fòssils com el petroli. “Cada tona produïda a partir de petroli genera vuit tones de CO2”, explica Jordi Cartanyà. És el que es coneix com a ‘hidrogen gris’.

Segons detalla Cartanyà, al complex petroquímic tarragoní s’utilitzen deu tones d’hidrogen al dia, amb la conseqüent emissió de CO2. Una situació que es vol revertir gràcies a l’hidrogen verd, que no és altra cosa que obtenir-lo mitjançant l’electròlisi però usant energia procedent de fonts renovables com l’eòlica o la fotovoltaica. D’aquesta manera, el producte final és el mateix però s’elimina totalment el residu. L’hidrogen resultant es pot emmagatzemar, transportar, utilitzar com a combustible o fer servir com a part d’un altre procés químic per generar nous productes.

Un dels avantatges que té l’hidrogen és la seva alta capacitat energètica. Segons dades de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) cada quilo d’hidrogen equival a 2,80 quilos de gasoil, a 2,62 quilos de butà i fins a 6,09 quilos de metà.

Crear energia verda

Per substituir els combustibles fòssils caldrà energia verda, principalment a partir de plantes eòliques i fotovoltaiques. Això suposa un “gran repte” per la regió perquè s’hi ha d’afegir que, a priori, les nuclears de Vandellòs i Ascó no operaran més enllà del 2035. Amb la qual cosa els 3 gigawatts (GW) que generen les nuclears s’hauran d’obtenir mitjançant energies renovables.

Però la construcció massiva d’aquestes instal·lacions verdes ja fa temps que desperta animadversió en diversos àmbits dels territoris que les reben. A la demarcació principalment s’ubiquen a les Terres de l’Ebre i a la Conca de Barberà, i ja han sorgit moviments socials en contra de la proliferació de parcs eòlics. Alguns ajuntaments fins i tot han decidit suspendre temporalment l’atorgament de llicències per l’impacte mediambiental i paisatgístic que suposen.

Cartanyà defensa que “cada territori haurà de prendre un posicionament en la transició energètica”. “Si no vols nuclears ni parcs eòlics pots arribar a tenir un problema com a país”, indica. Pels promotors de la Vall de l’Hidrogen de la Catalunya Sud una de les claus de volta és ser també generadors de renovables, per completar el cicle de l’hidrogen verd i per crear llocs de treball.

D’alternatives n’hi ha. La primera és importar l’energia i amb electrolitzadors propis fabricar l’hidrogen. El benefici seria no rebre l’impacte social i mediambiental de tenir la instal·lació a casa, però per altra banda es perdrien llocs de treball. Una altra opció que ja és damunt la taula és la de crear un parc eòlic marí, a uns 20 quilòmetres de la costa per evitar que es vegin els molins. De fet, ja n’hi ha un de projectat a Roses (Alt Empordà) pensat per abastir l’àrea de Girona, però segons els experts en caldran més.

Cartanyà també posa damunt la taula la idea de col·locar panells solars als sostres de les naus industrials dels polígons industrials –tal com reivindiquen sindicats agraris com la Unió de Pagesos- i destinar l’energia només a la producció d’hidrogen. Una proposta inicialment cara que requeriria “inversors que ho veiessin com una oportunitat”. Pel coordinador de la plataforma, la clau és “tenir un mix energètic socialment acceptable” i insta a desenvolupar “un diàleg social menys radical” a totes les parts.

Aplicacions diverses

Més enllà de l’ús que en facin les empreses químiques, l’hidrogen també es preveu que passi a formar part de la quotidianitat de la ciutadania en els propers anys. Un dels consistoris que impulsa projectes en aquest àmbit és el de Tarragona. D’entrada es planteja una renovació progressiva de la flota d’autobusos, que passarien a funcionar amb hidrogen. En aquest cas, la matèria primera s’obtindria a partir de generar energia renovable des de les estacions depuradores i de l’empresa d’aigües Ematsa. “El transport a Tarragona té un pes molt important. Per la confecció de la ciutat es fan deu milions de viatges cada dia”, indica l’alcalde. Ricomà avança que en un futur no gaire llunyà es veuran hidrogeneres i hidrolineres, llocs on els conductors aniran a carregar els vehicles d’hidrogen, en lloc de benzina.

L’altra iniciativa és d’economia circular i involucra l’empresa incineradora de residus de Tarragona, Sirusa. La brossa que es reculli es cremarà a la planta i això permetrà obtenir energia i hidrogen pels camions de les escombraries. Un cicle tancat que redueix la contaminació dràsticament.

Però per poder abastir els grans consumidors, les empreses, caldrà crear “hidroductes”, indica Cartanyà. Canonades que transportaran hidrogen per Europa. “Es creu que el 2030 ja creuaran el continent totalment i que fins al 2040 es faran les ramificacions per arribar a tot arreu”, concreta. Es tracta d’una aposta geoestratègica per reduir, alhora, la dependència del petroli i del gas. Fins i tot ja s’estan començant a desenvolupar iniciatives a Austràlia amb hidrogen sòlid, en forma de bateries que poden subministrar energia per a la llar en moments puntuals.

Estudis i tecnologia pròpia

Per impulsar aquesta tecnologia des de la demarcació caldrà gent formada i investigació. “Algú haurà de saber com arreglar els aparells d’hidrogen”, exemplifica Cartanyà. En aquest sentit, des de la URV i en coordinació amb l’ICIQ ja estan treballant en la creació d’un màster universitari relacionat amb l’hidrogen verd i les renovables. A banda, el vicerector de Recerca i Planificació Científica de la URV, Francesc Díaz, comenta que també caldrà “adaptar les enginyeries cap a aquest sector de manera molt ràpida”. Díaz reconeix que també es necessitaran especialistes a nivell de Formació Professional.

L’ICIQ també és present a la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. L’ens amb seu a Tarragona llidera el clúster cientificotecnològic juntament amb l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i Eurecat Centre Tecnològic. La directora administrativa i de comunicació de l’ICIQ, Laia Pellejà, explica que un dels objectius que tenen és desenvolupar tecnologia pròpia. “Hi ha processos i etapes en l’hidrogen que s’han d’optimitzar. L’electròlisi de l’aigua fa molts anys que es coneix, però el procés es pot abaratir des del punt de vista econòmic i energètic”, assenyala.

L’ICIQ és el centre de química punter a l’Estat i el tercer més important d’Europa. Pellejà remarca que fa anys que treballen amb energies renovables, però que des d’ara posaran el focus en aquest vector energètic, “amb grups de recerca que s’hi dediquin exclusivament”. Amb tot, la investigadora aposta per tenir programes de doctorat específics i defensa que “cal estar a l’avantguarda de la recerca, liderar-la i ser un punt de referència”. A més, indica que treballaran per impulsar projectes conjuntament amb empreses del territori i que les companyies siguin col·laboradores dels doctorats. Un exemple seria la construcció d’una “planta pilot” per tal que estudiants de diferents àmbits hi puguin anar a fer recerca. L’escenari que es plantegen els investigadors és tenir tecnologia pròpia ‘Made in Tarragona’ d’aquí a cinc anys.

Fotovoltaica a la URV aquest 2021

La URV també s’ha abocat amb força al món de l’hidrogen i de les renovables. A banda de liderar la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, també vol jugar un paper articulador de la societat entorn al vector energètic. “La transició també ho és per a la ciutadania, perquè ha d’acceptar una nova tecnologia”, assenyala Cartanyà.

Conscients de la necessitat que hi haurà d’energies renovables, la URV ha iniciat un programa per instal·lar plaques fotovoltaiques als seus campus i constituir-se com a “comunitat energètica”. “Creiem que podem ser autònoms produint energia aprofitant el sol, consumint-la i gestionant-la. Fins i tot pensem que part de la que produirem la podrem compartir amb la ciutadania del nostre entorn”, manifesta Francesc Díaz.

El pla passa per col·locar les plaques “als pàrquings i teulades” i la idea és fer-ho immediatament. “Voldríem que a finals d’aquest any hi hagués instal·lacions a la gran majoria dels campus”, revela el vicerector, que alhora posa de manifest que aquest gest pot servir per “crear pedagogia de cara a la ciutadania”.

El coordinador de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, Jordi Cartanyà, explica diferents factors a l’hora de fer la transició energètica.

Font: ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -