Salut i bons aliments

Les begudes alcohòliques

Les begudes alcohòliques són aquelles begudes que contenen alcohol etílic o etanol en la seva composició.

Al mercat hi ha moltes classes de begudes alcohòliques. Segons el procés d’elaboració poden ser begudes fermentades o begudes destil·lades.

Les BEGUDES FERMENTADES són aquelles que s’obtenen de fer reposar alguns vegetals i fruits que tenen un gran contingut en glucosa. Entre les begudes fermentades destaquen el vi-procedent del suc del raïm- i la cervesa que parteix del most de malt d’ordi, barrejat amb extracte de llúpol i llevats. En aquestes dues begudes, el vi i la cervesa, el contingut en alcohol no supera mai els 18 o 20 graus.

Les BEGUDES DESTIL·LADES, també denominades espirituoses, són aquelles que s’obtenen en portar a ebullició la beguda fermentada, de manera que s’elimina una part de l’aigua que conté aplicant-hi calor. Aquest procés fa que s’elevi la graduació alcohòlica que supera els 20 graus.

Aquestes begudes destil·lades solen portar aromes afegides, sucre o aigua perquè siguin més suaus i agradables de sabor. Segons el procés d’elaboració són: 1) aiguardents, l’aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, són els casos, entre altres, de: el vodka, el rom, el whisky, la ginebra, l’anís i el conyac o 2) les begudes destil·lades segons el procés d’elaboració també poden ser els licors; el licor és una beguda alcohòlica generalment dolça, amb un contingut mínim de sucre de 100 grams per litre. Normalment es macera i/o aromatitza amb fruites, herbes i/o espècies. El grau alcohòlic dels licors varia entre els 15° i els 55°. Els que tenen un contingut en sucre més elevat (com a mínim 250 g/l) s’anomenen cremes.

VERITAT o FALS

El canvi climàtic pot afectar la qualitat dels mariscos.

VERITAT.

Una investigació impulsada per l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units ha establert una connexió entre els nivells d’algues tòxiques i l’augment de la temperatura dels oceans.

De fet, en els últims anys ha augmentat el nombre d’algues marines a la costa oest dels Estats Units.

Un efecte secundari desagradable és que algunes d’aquestes algues produeixen una potent neurotoxina anomenada àcid domoic, que s’acumula en els mariscs, en particular en les cloïsses.

Si es mengen mariscos que continguin aquest tòxic, es poden patir trastorns importants del sistema nerviós. L’enverinament amb àcid domoic també s’ha relacionat amb la mort massiva de lleons marins, dofins, balenes i altres mamífers marins.

La revista científica Proccedings de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units posava de manifest que com més càlides i persistents siguin les condicions dels oceans, més probable és que aquest àcid domoic estigui més present en tota la xarxa d’aliments marins.

Hi ha un grup d’investigadors que tenen la missió de predir quan succeiran les floracions d’aquestes algues que produeixen aquest àcid tòxic, per tal de detectar els mariscos afectats abans que es posin al mercat per al consum humà.

LA XIFRA

Espanya és el país que més superfície dedica al cultiu de fruita (27,1% del total del conreu europeu). La UE compta amb 2,3 milions d’hectàrees de cultius de fruites.

Espanya aporta una collita d’1 de cada tres préssecs de la UE, el 34,4% el total de 2,8 milions de tones de préssecs; per davant d’Itàlia que aporta el 32,9% i Grècia que n’aporta el 23,2%.

Amb gairebé 400.000 tones, un 30 % del total europeu, Espanya també lidera la producció de maduixes.

Tanmateix, tot i la fama de la vall de Jerte (a Càceres), pel que fa a la producció de cireres a Espanya, Polònia amb 227.500 tones, duplica la collita italiana (que és de 111.000 tones i la producció espanyola que és de 95.000 tones, l’11% del total europeu de 885.000 tones de cireres.

No obstant això, l’estrella de la fruita europea és la poma, ja que cada any es recullen a Europa uns 13 milions de tones de pomes, amb una producció encapçalada per Polònia en un 25% del total, seguit d’Itàlia i de França.

Per la seva banda, la taronja és la següent fruita de taula, per darrere la poma que més es produeix a Europa, amb 6,5 milions de tones), la producció es concentra principalment a Espanya que produeix el 45 % del total de la taronja europea.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Et pot interessar...

Close
Close