No fa gaire dies es va complir el 250è aniversari del projecte Carles Sabater, un enginyer del nostre territori que va ser qui va fer el primer intent seriós de la colonització del Delta de l’Ebre. Fins aquell moment el Delta era totalment diferent del que ara coneixem. En l’època dels romans el riu encara no havia guanyat un metre al mar; va ser a partir del segle XV que el Delta començaria a configurar el traçat actual. En aquest segle, Catalunya, i en concret el nostre territori, es va topar amb el primer Borbó que, atenint-nos a qüestions d’Estat, va privatitzar els Monegros i els va desforestar tallant gran quantitat d’arbres per a construir l’armada invencible, liquidant a sang i foc el bosc més gran d’Europa de l’època. Això va ser l’accelerador que portaria el Delta a la configuració actual i provocaria que el riu deixés de desembocar a prop d’Amposta i que passés a fer-ho a tres quilòmetres més enllà, concretament a l’Illa de Buda; fenomen que es va originar a partir de la gran erosió de la conca del riu provocada per la desforestació que va portar una gran quantitat de sediments pel riu i que van servir per a construir el Delta de forma natural.
La desforestació és la destrucció d’una superfície forestal, procés que perjudica tots els ecosistemes dels boscos a través d’accions concretes provocant l’esgotament i destrucció de totes les zones verdes. La indústria, la ramaderia i l’agricultura tres activitats que activen la desforestació amb les seves accions. La tala i crema d’arbres per a fins econòmics, la preparació de zones per a l’agricultura on treuen tota la vegetació alterant el sòl. Un factor important són els focs, siguin de caràcter natural o provocat per a les activitats de les persones. Al territori del Baix Ebre, en el període que va del 15 de juny al 15 de setembre del 2020, els incendis que hi va haver van cremar 0,11 Ha de bosc arbrat i 1,50 Ha de no arbrat.
Les conseqüències ambientals de la desforestació porta a la desaparició d’espècies, a la pèrdua dels hàbitats on animals fan la seva vida i tota la biodiversitat de l’àrea i el resultat és que aquestes superfícies es converteixen en zones d’alta vulnerabilitat als incendis i séquies, ajudant així al desequilibri ecològic i alterant el clima de la zona. Proporciona la desforestació una eina que provoca l’escalfament del planeta i el canvi climàtic dels terrenys que perden la capacitat natural (per la manca d’arbres) per a capturar diòxid de carboni, un gas d’efecte hivernacle. Aquesta reducció de recursos naturals fa que a les zones afectades tinguin problemes socials i econòmics amb un impacte frontal sobre el turisme.
Els boscos són ecosistemes imprescindibles per a la vida de les persones i per al planeta; a més de ser un hàbitat d’éssers vius, tant animals com plantes, que regulen l’aigua, conserven el sòl i l’atmosfera capturant grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂), són un regulador del clima i subministren molts productes com fusta, plantes, fruites i biomassa. Cal no oblidar que al Baix Ebre no queden boscos naturals, sense la intervenció humana, perquè quan aquest deixa d’intervenir en un hàbitat no retorna mai a la situació anterior, al contrari queda una vegetació molt pobre en biodiversitat sent un risc molt alt per a L’inici de focs. Hem de ser conscients i treballar per a trobar les solucions. Com sempre les persones anem per darrere de la natura i és molt negatiu pel planeta. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
