Les llars de les Terres de l’Ebre registren la taxa de sobreesforç més elevada de tot Catalunya, és a dir, que destinen de mitjana més del que ingressen a cobrir les despeses bàsiques. Això es tradueix en un dèficit mensual mitjà de 296 euros per casa. Aquesta és una de les dades més destacades de l’Informe Social de Catalunya 2025 presentat aquest dimecres a Tarragona. El document indica que l’encariment del cost de la vida, l’envelliment demogràfic i la situació de l’habitatge són els tres reptes de la demarcació de Tarragona. Pel que fa a l’habitatge, és la partida amb més pes en el pressupost familiar, representant el 37,3% de la renda a l’Ebre i el 33,6% al Camp de Tarragona. Ambdues se situen per sobre de la mitjana catalana (32,5%).
L’Informe Social de Catalunya 2025 s’ha presentat de forma territorialitzada aquests dimecres a Tarragona després que ja s’hagi exposat a Barcelona i Girona. El document analitza els principals factors socials, econòmics, laborals i tecnològics que incideixen en el benestar de la ciutadania catalana. En l’acte, el seu coordinador i director de l’Oficina del Pla Pilot per la Implementació de la Renda Bàsica Universal, Guillem Vidal, ha fet una radiografia general de les seves principals conclusions i dades concretes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Una de les dades rellevants de l’informe és que les llars ebrenques destinen de mitjana més del que ingressen a cobrir les despeses bàsiques. Això es tradueix amb un dèficit mensual mitjà de 296 euros per llar, que, segons els experts, suposa un desequilibri recurrent que impedeix afrontar totes les despeses essencials abans que s’acabi el mes. A més, això reflecteix una bretxa entre renda i cost de vida especialment “severa“. «Les Terres de l’Ebre té un dels costos de vida més baixos de Catalunya, a finals de mes acumulen un dèficit d’uns 300 euros», ha indicat Vidal. En concret, el cost de vida en aquestes contrades és de 2.977 euros mensuals, el més baix del país.
«Hem de continuar avançant cap a revertir i reduir aquest cost de la vida, que està augmentant molt per la situació que tenim a l’habitatge, i per això el Govern ha fixat com a prioritat número 1 abordar el repte de l’habitatge, construint més habitatges amb aquest Pla 50.000, però també amb moltes altres eines», ha afirmat la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo. Pel que fa al Camp de Tarragona, la situació és “menys extrema, però igualment significativa“, assenyalen. En tots dos casos, pateixen la mateixa paradoxa, ja que residir en aquests territoris de cost “relativament moderat” no implica necessàriament que els seus habitants puguin assumir-ne les despeses.
L’habitatge, la partida amb més pes:
Tant a l’Ebre com el Camp de Tarragona, l’habitatge és la partida que més pes té en el pressupost familiar. A les Terres de l’Ebre, la renda es xifra en el 37,3%.«L’habitatge a l’Ebre és gairebé cinc punts per sobre de la mitjana catalana -de la renda-», ha especificat el coordinador de l’informe. Al Camp de Tarragona aquesta se situa en el 33,6%. Totes dues xifres estan per sobre de la mitjana catalana, malgrat que els preus de lloguer i compra es troben encara per sota dels registres catalans: 592 euros mensuals de lloguer mitjà, 1.933 euros per metre quadrat d’habitatge nou i 1.704 euros de segona mà.
«La pressió turística és un factor afegit al Camp de Tarragona, és una dinàmica que també travessa el conjunt del país», ha assenyalat Vidal. De fet, aquest territori concentra el 25,8% de les places turístiques de Catalunya i un 30% dels habitatges d’ús turístic, majoritàriament a les comarques del Tarragonès i el Baix Camp. Per això, el fet que es destini una part significativa del parc immobiliari a l’ús turístic fa que es redueixi l’oferta disponible per als residents, exercint pressió sobre els preus i dificultant l’accés a l’habitatge.
Envelliment, desigual:
Pel que fa a l’envelliment a la demarcació, la població envelleix a un ritme que els serveis públics i el mercat laboral hauran d’absorbir en els pròxims anys. Aquesta fotografia demogràfica apunta a una tendència compartida amb la resta de Catalunya. Concretament, al Camp de Tarragona, els índexs se situen al voltant de la mitjana catalana del 19,5%, exceptuant la Conca de Barberà, on el 23% de la població supera els 65 anys, i les projeccions apunten a un creixement sostingut d’aquesta franja.
A les Terres de l’Ebre, l’envelliment és encara més pronunciat i respon al fet que els joves marxen cap a altres territoris. Només el 41,7% dels municipis de la Terra Alta guanyaran habitants en els pròxims anys. L’arribada de població estrangera -per sobre de la mitjana catalana i vinculada principalment al sector primari-, no compensa, indiquen des del Departament, aquesta tendència a mitjà termini.
«Per això, és important continuar avançant cap a generar activitat econòmica que faci que hi hagi una equitat territorial, que atraurà les persones, les famílies més joves i farà que aquest envelliment pugui estar compensat amb una arribada de població menor», ha asseverat la consellera. En aquest sentit, Martínez Bravo ha assegurat que és rellevant continuar “apostant cap a aquesta prosperitat compartida“. «És necessari que es generi prosperitat, és necessari que es generi activitat econòmica, el que necessitem és també que això vagi acompanyat d’un estat del benestar fort», ha tancat.
ACN