Una contaminació de la qual se’n parla molt poc és l’acústica, potser perquè enfront de l’atmosfèrica i altres se la considera de menor importància, però afecta la salut de les persones i la seva qualitat de vida, tant en zones rurals com en pobles o ciutats. Es tracta de la pol·lució que altera les condicions de soroll normal en una zona, soroll provocat per activitats fetes per l’home que provoquen efectes negatius sobre la salut física, mental i auditiva d’aquest; es defineix com a soroll qualsevol so superior a 65 decibels (dB). El soroll és un risc ambiental que no es pot veure, però sí sentir-lo i que provoca efectes directes i molt negatius per la salut de les persones. Més d’un 30% de la població està exposada a nivells de sorolls per sobre els recomanables, en especial en entorns urbans amb una població densa. Encara que l’impacte que provoca és un fet, els especialistes diuen que està molt poc atès per les administracions, siguin locals o nacionals, i és el motiu pel qual les mesures per reduir-lo en entorns rurals i urbans són molt baixes o gairebé inexistents. Al nostre país, aquesta contaminació acústica és el tercer factor de risc ambiental més greu de la UE, a darrere de la contaminació atmosfèrica i les temperatures extremes.
Aquesta contaminació, a priori, de les grans ciutats massificades està creixent i s’està estenent a les zones rurals; l’augment del turisme, les polítiques d’omplir la Catalunya buida, fent referència directa a les zones rurals, fa que zones d’entorns naturals estiguin afectades per aquest impacte. Activitats com celebracions, raves que generen nivells de soroll que afecten la biodiversitat, alterant ecosistemes i comportament d’espècies, que es podria traduir en crisi ambiental transversal, afectant models de vida, diferents territoris i les persones.
L’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) ens diu que són milers les morts prematures que directament o indirecta estan relacionades amb aquesta contaminació; per tant, tenim un gran risc sanitari real. Un dels principals problemes que enfrontem per resoldre aquesta contaminació és la normalització social del soroll i no val a dir: -una mica de soroll no fa res, la realitat és que el que ho diu no sap el risc que té per a la salut. Aquesta conducta social dificulta l’aplicació de les mesures correctores que haurien de prendre les administracions per aturar la contaminació. El no tenir controls, la complexitat i la normalització d’aquest impacte crea dificultats a l’hora d’aplicar solucions definitives.
Les conseqüències de la contaminació acústica, soroll excessiu i constant, més enllà dels efectes negatius sobre l’audició, són la provocació de diferents problemes en la salut de les persones, com ara malalties cardiovasculars, trastorns de la son, problemes de salut mental, risc metabòlic i diabetis; viure en zones urbanes de molt trànsit també provoca una acumulació de greix corporal. La solució a aquest impacte la tenen en gran part les administracions, les quals poden prendre mesures per una adequada gestió ambiental que, bàsicament, serien la protecció de determinades zones, com ara espais d’interès natural, parcs urbans o àrees de camp del soroll. S’haurien d’establir normatives que contemplin mesures correctores i preventives, distància obligatòria entre zones residencials i focus de sorolls, com són les indústries, i carreteres; sancions pels que sobrepassin els límits de sorolls establerts, la creació de zones de vianants amb horaris de circulació restringits per a la càrrega i descàrrega de mercaderies, substitució de l’asfalt habitual dels carrers per un que redueixi el soroll en més de 3 dB. Cal dir que no només les administracions i empreses han de contribuir a anul·lar aquest impacte, les persones tenen la seva responsabilitat i poden fer la seva aportació; la consciència ciutadana és vital per vèncer aquest enemic invisible. La ciutadania pot col·laborar amb la realització d’activitats d’oci sense generar un soroll excessiu, evitar en la mesura del possible l’ús del cotxe pels desplaçaments, aïllar els habitatges amb materials absorbents de soroll, a més, d’entre moltes altres, de promoure l’educació ambiental entre els més menuts. Segur que n’hi ha moltes més que podríem posar en pràctica per acabar amb aquest impacte important. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental