S’apropen les eleccions del 14-F i els partits polítics premen l’accelerador, així com ho fan la major part dels seus candidats o membres de les executives sovint en forma d’articles a la premsa o de missatges a través de les xarxes. Que els resultats d’aquestes pròximes eleccions estaran més equilibrats que altres vegades en la part alta és una obvietat, i per això des de Junts notem, una vegada més, com s’accentua el nerviosisme envers la nostra candidatura, cosa que resulta xocant, perquè el més normal seria que tothom analitzés totes les candidatures que es presenten. En canvi, sembla com si tots miressin de reüll què fa, què diu, com valora, com es posiciona Junts.
Després del que vam aconseguir l’1-O de 2017 gràcies a l’esforç, les conviccions i la valentia de centenars de milers de persones, la coherència de mantenir el respecte per la institució, pel president i pel govern legítim (ens la creiem o no, la institució?), i el fet de voler continuar, amb les dificultats que aniran sortint, el camí marcat en aquell temps de la nostra història recent, Junts afronta una campanya sense ressentiment cap a altres partits, sense retrets de baixa estofa, sense fixar-nos en la lletra petita, i, en canvi, sí que volem situar en un primer pla d’interès la defensa de les persones i dels seus problemes, la defensa del país i de les seues llibertats i el respecte per les institucions que ens són pròpies.
Que Junts es presenta aquesta vegada sota aquesta “sigla” i ja no ho fa com de fet hagués volgut, que és amb la unitat de tot l’independentisme? Sí. I què? Hem preferit preservar la nostra ideologia, el nostre ideari de respecte a la dignitat, de no canviar els nostres valors i fermeses, i fer una defensa Maginot del coratge i la valentia dels presos i dels exiliats. No hi hem deixat de pensar ni un sol moment. Tothom ha fet el mateix? Som conscients del que vam fer (tots junts) fa tres anys? O tornem a voler una política com la dels anys noranta? O a la política “a cambio de nada”? Aquell pactisme màgic que feia referència Carles Puigdemont fa unes setmanes a La Vanguardia. Que és el que no hem après de la Història, així, en majúscula?
Que Junts aposta pel progrés econòmic i social del país, i també el cultural, esportiu, sanitari, ecològic, etc., és tan obvi com que no veiem altra manera d’arribar-hi si no és gestionant els nostres diners únicament des de casa nostra, i no havent d’estar pendents de les decisions i les firmes que es posen damunt d’un paper a 600 km.
I finalment, reivindicar veus noves en política és com creure que la joventut és un valor per ell mateix. La joventut serà un valor si demostra que té la capacitat i l’ambició de ser activa i compromesa en la societat en què viu. I una nova veu en política, per se, pot ser tan inexperta, tan desconeixedora del terreny que trepitja i tan incompetent en les tasques que haurà d’afrontar que potser valdria més fiar el destí del nostre país i de la nostra gent a persones més expertes que saben el que tenen entre mans. A Junts ho tenim clar!
Ferran Bladé
Comunicació de Campanya #14F #TerresdelEbre #Junts
