El Pla de protecció del Delta de l’Ebre del Ministeri per a la Transició Ecològica preveu ampliar els coneixements sobre l’aportació de sediments al riu Ebre i crear un Observatori Hidrològic en coordinació amb la Generalitat. Això ho vam saber al novembre de l’any passat i aquest dimarts, dia 12 de gener, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat la licitació per a la caracterització dels sediments dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre per un import de 749.112,97 euros i un termini d’execució de sis mesos. Aquest estudi ha de servir per conèixer si és viable treure els sediments dels pantans i poder-los fer arribar al Delta de l’Ebre, evitant d’aquesta manera la regressió.
El govern espanyol va afirmar al novembre del 2020 que invertiria 2,5 MEUR en estudis per assegurar la viabilitat del trànsit sedimentari i per transvasaments de sorres a les zones amb més regressió del Delta de l’Ebre com les platges de la Marquesa i la Bassa de l’Arena, el Cap de Tortosa i la barra del Trabucador.
Aportació insuficient de sediments
El document que treballa el Ministeri recull les conclusions de l’estudi fet pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX), en el qual s’estima que si no existissin els embassaments de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre, la taxa de sediments transportats al tram final del riu Ebre hauria estat de 7,2 hectòmetres cúbics cada any, entre 1967 i 1982, un valor que hauria baixat fins als 4,58 hectòmetres cúbics per any a partir de 1986 – xifres sense l’aportació de les conques del tram final-. En canvi, actualment, el transport de sediments aigües avall dels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix és de 0,33 hectòmetres cúbics per any.
El Ministeri també ha encarregat una cartografia d’alta precisió del riu Ebre, des de Flix fins a la desembocadura, i dels embassaments dels Guiamets, Margalef i Siurana, on també s’estudiaran els sediments, amb una inversió de 500.000 euros.
Ecologistes en Acció reclama iniciar ja el trasllat de sediments dels embassaments per salvar el Delta de l’Ebre
Ecologistes en Acció reclama que s’iniciïn de forma immediata les proves pilot de transferència de sediments des dels embassaments del tram final de l’Ebre per salvar el Delta. En un comunicat, l’entitat remarca que el pas del temporal Filomena ha tornat a posar novament la vulnerabilitat d’un espai que és Reserva de la Biosfera així com la “ineficàcia d’intentar solucionar la regressió i la subsidència del delta de l’Ebre sense considerar” les tones acumulades als pantans de Riba-roja d’Ebre, Mequinensa i, en molt menor mesura, Flix. Recorden, en aquest sentit, que aixecar murs perimetrals de defensa i els moviments de sorres són mesures “cares, ineficaces i de gran impacte ambiental”.
L’entitat ecologista considera “transcendental per a la vida del Delta”, i “de més de 50.000 persones” que l’habiten, accelerar al màxim els projectes pilot de transferència de sediments. Calculen que al sistema de Mequinensa-Riba-roja s’acumulen 8,8 milions de tones anuals i només 330.000 traspassen la presa. “El 96,35% dels sediments queden retinguts en aquests grans embassaments construïts a més de 100 quilòmetres de la desembocadura del riu”, emfasitzen, tot reclamant revertir de forma imminent aquesta situació.
“És necessari planificar i actuar de forma integral. Les propostes i accions que estan en marxa disseccionen el riu Ebre, el seu Delta i les seves aigües costaneres. La planificació hidrològica ha de considerar les aigües superficials continentals, de transició, les costaneres i les subterrànies, prevenint tot deteriorament addicional per a protegir i millorar l’estat de tots els ecosistemes aquàtics. El Pla Hidrològic de l’Ebre, del tercer cicle de planificació que aviat es presentarà, ha d’implementar el trasllat de sediments i iniciar com més aviat millor projectes pilot”, insisteixen. Juntament amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) denuncien la manca de cabals ambientals i de sediments suficients per al tram final, en detriment de l’expansió de milers d’hectàrees de regadiu amb la construcció prevista de desenes d’embassaments.
Per contra, els ecologistes sostenen que no té cap rigor “dissociar la retenció de sediments als embassaments, així com la falta de cabals generadors al llarg de l’Ebre, de la subsidència, la regressió i la vida al Delta”. En aquest context, consideren que, els “moviments ingents de sorres” d’una a platja a una altra i la proposta de creació d’un cordó artificial de sorres que actuï de mur de contenció del mar davant les tempestes i l’augment del seu nivell, té un elevat cost econòmic i ambiental i resulten ineficaces, i fins i tot contraproduents. “Des que es va construir l’embassament de Mequinensa i varen deixar d’arribar sediments al Delta, l’Ebre va deixar de dominar l’equilibri entre la terra, el mar i el Delta i aquest espai natural varen quedar a mercè del mar”, tanquen.
Redacció – Ll. S. / ACN
