La línia de Molt Alta Tensió (MAT) és la que transporta 400 KV de corrent altern trifàsic amb torres de grans dimensions entre 40 i 80 metres d’alçada depenen de l’orografia, una tensió superior a les línies d’alta tensió que serveixen per al transport a llargues distàncies i no passen de 220 KV. La construcció de les Línies de Molt Alta Tensió són infraestructures de molt alt pressupost que només es poden justificar si es vol transportar gran quantitat d’energia sobre distàncies llarguíssimes com de Saragossa a Barcelona, 288 quilòmetres. La conclusió és que una MAT és una autopista per dur grans quantitats d’energia elèctrica sobre grans distàncies, no és cap font d’energia, només un mitjà de transport.
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat, el dimecres dia 2 d’agost, l’autorització administrativa prèvia per la instal·lació fotovoltaica Jaume I de l’empresa Forestalia i les infraestructures d’evacuació que travessaran els territoris de Saragossa, Terol, Tarragona i Barcelona. La polèmica línia, que ha provocat molt malestar en la ciutadania, és privada i sembla que la legislació vigent no contempla aquest tipus de projectes. Haurien de ser de titularitat pública pel que aquesta aprovació va totalment en contra de la llei actual. No és l’únic projecte d’aquest tipus, a la zona del Matarranya, Casp i Baix Aragó hi ha quatre centrals eòliques fins a la Ribera d’Ebre per esmentar-ne altres al nostre territori.
L’empresa del projecte Jaume I, Forestalia, treballa amb ànim de lucre, és a dir, recuperarà la inversió feta a curt termini d’un projecte nefast pel territori que deixa danys col·laterals com la devaluació dels terrenys al llarg de la línia i cases el fet és que generen energia verda, però destrueixen l’entorn natural, els impactes del projecte són contundents i afecten el territori, medi ambient, la salut amb els CEM, l’entorn forestal i també a zones protegides com el PEIN o Xarxa Natura 2000 on tenim una gran varietat d’aus, algunes d’elles molt protegides, sabent tot això, crec que al segle XXI l’era de la IA, l’enginyeria i t’he de dir quelcom per acabar amb uns impactes i mitigar-ne d’altres.
Aquesta aprovació Administrativa del Projecte la feta el Congrés amb el vis i plau del Ministeri per la Transició Ecològica, però hi ha un acord d’aprovació per unanimitat del Senat demanant al govern l’aturada d’aquest projecte remarcant que aquestes línies de transport no poden ser privades i assegurant que el Ministeri va contra la normativa estatal sobre el transport d’energia. Una altra dada de com es fan malament les gestions per part del Ministeri és que s’ha fet la publicació al BOE en ple agost quan una gran quantitat de funcionaris estan de vacances provocant una situació d’indefensió als ajuntaments i ciutadans afectats pel projecte. Més aviat sembla que el Ministeri obeeix les directrius polítiques i sembla que volen aquest projecte per arribar acords amb altres forces polítiques, tipus bestreta, la batalla per aturar-lo serà llarga i dura.
La Generalitat encara no ha contestat oficialment, el que si ho ha fet és el director de Polítiques Ambientals i Medi Ambient que ha constatat que el procediment del Ministeri no és gens habitual més aviat inèdit perquè l’informe de biodiversitat s’ha d’emetre abans del DIA (Declaració Impacte Ambiental) i l’autorització del projecte, no han fet ni l’una ni l’altra, només per això tot el procediment hi hauria d’anul·lar-se, però com la manera de fer del govern espanyol és única, fan el que volen, quan volen i com volen sense observar cap legislació aprovada per ells, el que sí que queda clar que sense l’informe vinculant de la Generalitat no és tirarà endavant el projecte. La decisió de la Generalitat serà complicada, com que no han fet els deures durant molts anys pel que respecta a les energies renovables. Ara mateix el consum que fa Catalunya d’energia l’estem comprant en un 80% a fora, França o l’Aragó, d’aquí bé la complicació per tirar enrere aquest projecte o dir que no.
Ens trobem immersos en la cultura del consum imparable i un continuat creixement, però el cert és que no podem créixer indefinidament amb la limitació de recursos que tenim i sabent-ho actuem com si aquests fossin il·limitats, estem convençuts que tenim el dret a consumir el que volem i puguem pagar, però la natura no entén d’economia i ens comença a passar la factura del canvi climàtic provocat per l’home que es fa visible en alguns llocs del nostre planeta i la climatologia. Així doncs, no es tracta de jugar-ho tot a una generació d’energia distribuïda, és necessària una nova cultura que aturi el fet de consumir per consumir, tenim altres models que hi són i que hem de posar en pràctica si volem sobreviure. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
