Els republicans presenten esmenes al text de la Llei per incorporar la retirada del monument a l’articulat, ampliar els supòsits de víctimes del franquisme i fer de la memòria democràtica una assignatura al currículum educatiu.
Maria Jesús Viña i Ariño, diputada al Parlament de Catalunya i ponent relatora de la Llei catalana de memòria democràtica, ha donat a conèixer les esmenes registrades pel grup republicà al projecte de llei que s’està tramitant. Una de les esmenes més destacades fixa que “en el termini d’un any, a partir de l’entrada en vigor de la llei catalana de memòria, es facin tots els tràmits i tasques necessàries per culminar la retirada del monument franquista del mig del riu Ebre“. A més, Viña ha subratllat la importància de l’educació per evitar la repetició, i per això des d’ERC han fet èmfasi en incorporar la memòria democràtica com a assignatura al currículum educatiu de les escoles, amb rigor històric, pluralitat i perspectiva de gènere.
La diputada ha fet referència a una altra esmena rellevant, com és la “d’ampliar els supòsits de les víctimes de la repressió franquista“, i que de manera explícita “es reconegui el poble gitano i romaní com a víctimes de la persecució, la discriminació i atemptats contra la seva identitat. I també, l’opressió que el franquisme va imposar a moltes dones per raó de gènere, d’orientació o identitat sexual”. A més, es vol afegir com a víctimes de la repressió cultural, les comunitats lingüístiques catalanes i araneses.
En aquest sentit, la regidora republicana i tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa, Mar Lleixà, ha afirmat que “estem convençuts i esperançats” amb l’aplicació d’aquesta nova Llei i la incorporació concreta, al seu articulat, de la retirada del monument. Ha afegit “segurament és la manera més eficaç per superar els obstacles que es puguin presentar, i per tant desencallar el bloqueig derivat del procés judicial que va aturar la retirada del monument“.
Albert Salvadó, president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, ha reivindicat amb molt d’orgull, que el gran avenç que hi ha hagut en la recuperació de la memòria democràtica a les Terres de l’Ebre, el reconeixement i la reparació; té molt a veure amb la feina feta per la gent d’Esquerra Republicana, tant des del partit, com des dels Ajuntaments i el Govern de la Generalitat.
Altres esmenes proposades se centren a introduir a la llei l’habilitació un servei d’atenció a les víctimes, per reclamar a l’Estat espanyol reparacions o demandes davant de les persones, físiques o jurídiques, que van perpetrar violacions de drets humans o d’explotació de treballs forçats; i també, que la direcció del Memorial Democràtic sigui nomenada pel Govern de la Generalitat a través de concurs públic, amb una durada de quatre anys, renovable quatre anys més. Finalment, des d’ERC també han demanar reparar la memòria a les institucions que les autoritats franquistes van suprimir i que puguin ser restituïdes i recuperar la seva personalitat jurídica.
Redacció
