El mar Mediterrani s’ha escalfat un 20% més ràpid que la mitjana mundial des de l’època preindustrial, 1,5 graus. És la principal conclusió d’un estudi que alerta de les greus conseqüències del canvi climàtic a la regió, amb un perjudici important per la població humana i la biodiversitat, a causa de l’increment de la freqüència i la gravetat de les sequeres i les onades de calor, l’augment del nivell del mar un metre el 2100.
El mar Mediterrani s’ha escalfat un 20% més ràpid que la mitjana mundial des de l’època preindustrial, 1,5 graus. És la principal conclusió d’un estudi que alerta de les greus conseqüències del canvi climàtic a la regió, amb un perjudici important per la població humana i la biodiversitat, a causa de l’increment de la freqüència i la gravetat de les sequeres i les onades de calor.
A causa dels seus efectes en l’agricultura i la seguretat alimentària, les sequeres intenses han tingut un paper important en l’actual crisi regional. Els països del sud i l’est de la Mediterrània són generalment més vulnerables a causa de la seva limitada capacitat socioeconòmica per adaptar-se als canvis ambientals. Els conflictes relacionats amb l’escassetat de recursos (terra, aigua, aliments) poden augmentar les migracions humanes a gran escala.
Els riscos costaners derivats de les inundacions i els danys causats per les tempestes causen importants riscos per a les infraestructures i els mitjans de subsistència de les persones. A mesura que les onades de calor es fan més fortes i freqüents, els sistemes de suport social per la gent gran i les poblacions desfavorides es tornen més fràgils i augmenten els desequilibris socials.
Segons l’informe, la conca mediterrània és un dels principals focus de canvi climàtic i mediambiental, ja que s’ha escalfat aproximadament 1,5 graus des de l’època preindustrial, un 20% més ràpid que la mitjana mundial. A més, sense mesures de reducció addicionals, la temperatura regional augmentarà 2,2 graus el 2040, superant possiblement els 3,8 graus en algunes de les subregions el 2100. L’informe recorda que el Mediterrani és la llar de 500 milions de persones.
Aquest augment de les temperatures implica onades de calor més significatives i duradores. Per a la majoria de les grans ciutats de la zona d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica, el mes d’estiu més fred del futur serà més càlid que el mes més calorós de l’actualitat, la qual cosa provocarà períodes prolongats de calor extremadament intensos i perjudicials. Les sequeres extremes es faran més freqüents en tota la conca de la Mediterrània, causant impactes significatius en molts dels seus ecosistemes.
Augment del nivell del mar i sequera
L’augment del nivell del mar, encara que s’estima que ha estat baix fins ara, podria superar el metre l’any 2100, cosa que afectaria un terç de la població de la regió a les zones costaneres i posaria en perill els mitjans de subsistència d’almenys 37 milions de persones només al nord d’Àfrica.
El 2050, deu ciutats mediterrànies representaran la meitat de les 20 ciutats del món amb més danys anuals per la pujada del nivell del mar. Això suposarà una càrrega addicional per als ja escassos recursos de moltes zones urbanes de la regió. La productivitat agrícola a les zones costaneres està en perill a causa de la pèrdua de terres que seran inundades i de la salinització de les aigües subterrànies com a conseqüència de la intrusió d’aigua de mar.
És probable que l’escassetat d’aigua dolça disminueixi fins a un 15% en les pròximes dècades, cosa que provocarà greus limitacions per a l’agricultura i per a l’ús humà en una zona que ja pateix d’escassetat d’aigua. Més de 250 milions de persones patiran l’escassetat d’aigua d’aquí a 20 anys. És probable que es produeixin nombrosos efectes en cadena en les condicions de vida dels éssers humans, inclòs el potencial que sorgeixin nous conflictes entre els pobles, així com la intensificació de les migracions massives.
Les sequeres s’han produït amb una freqüència cada vegada més gran des dels anys 50 del segle XX. Fins i tot si l’escalfament global es manté per sota dels 2 graus, les persones que viuen a les conques fluvials del Pròxim Orient estaran exposades a una forta escassetat d’aigua.
Biodiversitat amenaçada
La conca mediterrània és un dels punts més importants de biodiversitat del món, però molts ecosistemes estan amenaçats pel canvi climàtic, el canvi d’ús de la terra, la contaminació i la sobreexplotació. L’acidificació de l’aigua de mar i l’augment de la temperatura del mar ja han causat una pèrdua del 41% dels principals depredadors, inclosos els mamífers marins. El 34% de les espècies de peixos es perden a causa de la sobrepesca.
A terra, els canvis en la biodiversitat de la Mediterrània inclouen la degradació dels boscos i la pèrdua de zones humides, però també la pèrdua d’hàbitats oberts causa de l’abandonament de l’agro-pasturatge. Els paisatges agrícoles estan perdent moltes espècies de plantes, aus i altres animals a causa de la incessant intensificació. El canvi climàtic i l’ús insostenible de la terra agreujaran aquestes circumstàncies. La inundació i la intrusió d’aigua salada afectaran molts aiguamolls costaners delicadament equilibrats.
Durant les últimes dècades, l’abast i la intensitat dels brots de meduses s’han vist afavorits per l’augment de la temperatura de l’aigua, cosa que ha convertit a aquesta espècie en una plaga, ja que es troba en quantitats poc comuns i pertorben altres ecosistemes ben equilibrats.
La invasió de mosquits tigres es veu incrementada pels canvis en el clima i el medi ambient
Més de 700 espècies de plantes i animals marins no autòctons indiquen condicions més càlides (sovint procedents del Mar Roig). Alguns depredadors exòtics com el peix lleó poden tenir avantatges evolutius sobre les espècies natives, causant l’extinció regional o la pèrdua d’hàbitat.
Redacció – N. A.
