Quan ha fet tretze anys de la declaració de la UNESCO de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, el Consorci de Polítiques Ambiental (COPATE) ha organitzat un primer congrés a Horta de Sant Joan (Terra Alta) per «crear sinergies i aliances» i donar un impuls a la distinció perquè activi i transformi el territori. En la trobada hi participen 125 persones i es presenten noves estratègies d’innovació. Un dels reptes a resoldre és disposar d’un finançament estable i estructural per desenvolupar projectes de manera continuada, i deixar de dependre de subvencions temporals per consolidar l’activitat futura. La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre està pendent que s’aprovi l’ampliació per incloure tot el territori.
Aquest dijous ha començat a Horta de Sant Joan el primer congrés de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, una trobada per reflexionar sobre els reptes que té la marca i el territori i consolidar un model de desenvolupament sostenible a partir de les noves oportunitats que naixen de la innovació i la intel·ligència artificial.
Entre els ponents d’aquesta primera jornada, s’ha pogut escoltar Xavier Cazorla, d’Elements, i Montserrat Peñarroya, directora de Quadrant Alfa. Carzola ha reivindicat que les Terres de l’Ebre han d’identificar els seus «valors profunds» i fer de la Reserva «un gran reservori de coneixement per preparar el futur».
Accions concretes per sobre de la marca:
El «repte», ha assenyalat l’expert, «és no centrar-ho només en la marca», perquè la Reserva de la Biosfera «és una marca tan potent, coneguda i reconeguda, que es pot menjar el contingut». La proposta és centrar «accions molt concretes» amb un plantejament a mitjà i llarg termini i avançar en aquesta línia. Com a exemple, Cazorla ha assenyalat un diàleg entre els dos parcs naturals o en la conservació d’oficis tradicionals. «La Reserva és la mirada col·lectiva. Convertir-la en un actiu i en un atractiu, sobretot per a la identitat dels que viuen aquí, ha de ser l’element principal per marcar el full de ruta», ha defensat.
Coordinació amb la IA:
D’altra banda, la investigadora i consultora Montserrat Peñarroya, ha explicat als empresaris totes les possibilitats que els ofereix la intel·ligència artificial, però també les que pot impulsar la marca Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. En concret, Peñarroya ha ensenyat eines de productivitat i també de simulació, com «els bessons digitals» que permeten provar estratègies, campanyes i serveis abans d’aplicar-les. La directora de Quadrant Alfa també ha concretat que la IA té aplicacions per a àmbits com la governança de la Reserva de la Biosfera si s’entrenen sistemes a partir dels documents estratègics de la marca perquè tots els agents públics i privats implicats puguin treballar de forma coordinada.
Finançament estable:
Per poder dur a terme accions i projectes futurs, dels del COPATE, gestor de la Reserva de la Biosfera, es reivindica dotar la marca d’un finançament estable i estructural per dependre de subvencions i ajudes puntuals, com és el cas del finançament del primer congrés de la marca que s’ha pagat amb els Fons de Transició Nuclear. «Hem de poder tindre un equip tècnic i una capacitat econòmica per seguir desenvolupant polítiques que vagin bé a tot el territori», ha dit el president del Consorci, Ivan Garcia.
En aquest sentit, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha apuntat que «és hora de fer ja passos ferms i decisius» per «invertir i créixer». Gonell ha defensat que cal aprofitar el context dels fons europeus i dels fons nuclears per impulsar «aquest desenvolupament sostenible» del qual el territori pot ser «model» a Catalunya. «Hem de creure que la sostenibilitat mai és una limitació, al contrari, és una oportunitat d’innovació i de creixement». Gonell ha defensat que les Terres de l’Ebre han de ser un laboratori de proves pilot en àmbits com l’agroalimentació, el turisme sostenible, la transició energètica i la innovació tecnològica i impulsar un model de creixement sostenible, equilibrat i econòmicament viable.
Creure en la marca:
Aquesta idea de començar per creure en la marca des de dins, també l’ha reivindicat Garcia. En aquest sentit, el COPATE ha organitzat el congrés, amb la intenció que sigui anual, perquè el territori «s’impregni i conegui» la marca Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre, i després «exportar-la» perquè «té un valor incalculable» tenir aquesta acreditació.
Aquest és un dels objectius d’aquesta trobada que acull Horta de Sant Joan, a les instal·lacions del celler Les Vinyes del Convent, aquest dijous i divendres. L’empresa hortolana és una de les tres del municipi que està acreditada. A la comarca de la Terra Alta són 38. L’alcalde d’Horta de Sant Joan, Jordi Martin, confia que el congrés servirà per fer créixer aquestes xifres, ja que amb la marca es fa valer el patrimoni natural cultural i històric que acompanya els productes i serveis que s’ofereixen dins de la Reserva. «Que aquells que no estan convençuts o no coneixen del tot el projecte, puguin agafar idees i les facin seves per fer més gran aquesta marca», ha reivindicat Martin.
El congrés ha programat diverses ponències, taules rodones i activitats gastronòmiques i enològiques per compartir experiències i bones pràctiques que donen valor afegit als productes, el patrimoni, el paisatge i les empreses del territori vinculades a la marca Reserva de la Biosfera. Al món hi ha 759 Reserves de la Biosfera declarades per la UNESCO, repartides en 136 països. Espanya, amb 55, és l’estat que en té més i la primera jornada del congrés d’aquest dijous acabarà amb la presentació de la marca de la xarxa espanyola que les integra.
ACN