El divendres 27 de desembre la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa acollirà la presentació de l’obra “Serotonina” del jove escriptor Francesc Teruel. Un llibre sobre l’amor i les seves fases que narra vers a vers la història d’ell mateix a través de petits poemes que van reflectint les seves experiències personals en un fil conductor de tres actes.
Teruel té vint anys i, segons ens explica a redacció d’Imagina Ràdio es va començar a interessar per aquest gènere literari quan cursava 4t d’ESO. L’escriptor l’assignatura de literatura universal com una de les seves preferides i, la seva professora, com una persona apassionada per la seva feina i una figura inspiradora. «Va ser a més, una època que, recordem, estàvem confinats per la Covid-19 i jo vaig sentir la necessitat de fer alguna cosa amb el que sentia en aquell moment. Vaig provar d’escriure i els primers versos eren coses curtetes, però vaig continuar fent a poc a poc i fins al dia d’avui, que presento un llibre sencer». Explica Teruel.
L’autor explica que ell mai havia pensat a ser escriptor ni tan sols en arribar a publicar un llibre. Era com «un hobby molt amagat que tenia de manera molt personal». Explica. Els seus inicis van ser a les xarxes socials, com ell mateix diu, per «treure’s la por», sobretot, del pensament de la gent sobre ell mateix. «Vaig decidir trencar aquesta frontera que tenia i va ser llavors quan em va contactar una editorial i va començar tot aquest projecte. De forma espontània». El fet de ser una persona jove en un món tan clàssic o poc explorat per la joventut es veu com quelcom «estrany» menciona Teruel.
El procés d’escriptura de Francesc Teruel
La font d’inspiració, com explica, són els «baixons» emocionals. Sentiments que el condueixen a expressar tot allò que viu en el moment en què ho viu. També, les cançons li serveixen com a font d’inspiració per trobar una via de connexió entre els seus sentiments i algunes de les seves frases preferides d’aquestes.
Com ell mateix explica, aquestes mateixes emocions i experiències personals ho són tot, ja que els seus poemes reflecteixen la seva experiència en primera persona de moments complicats de la seva experiència en l’amor. Emocions d’alt i baix expressades, també en part, com a via d’escapament a un cúmul de pensaments en forma de bucle.
Serotonina de Francesc Teruel
“Serotonina” ofereix tres etapes. La primera, l’amor, que funciona com una introducció i representa l’etapa més dolça. La segona etapa funciona com un nus i correspon al desamor. És la part més complexa i llarga. L’última etapa és la part reflexiva. Plasma les reflexions entre l’escriptor i el lector i funcionen com un diàleg de mi a tu.
El títol del llibre “Serotonina” fa referència al mateix efecte d’aquest neurotransmissor dels sentiments que mou a la persona entre la felicitat extrema de l’etapa de l’amor i els sentiments d’obscuritat absoluta que caracteritzen el desamor.
Hi ha algun poema que per a tu sigui especialment significatiu?
«De fet, sí. Hi ha un poema en concret que reflecteix el sentiment d’anhel d’una època en la qual vaig estimar molt una persona i que ara, ja ha caigut en el passat. Es diu: “Amor de galería”.»
Redacció M.F